Avui, anant a la feina amb moto com cada dia, m’he adonat d’una curiositat que mai m’avia plantejat i que m’ha intrigat de mala manera…
Resulta que a la feina començo, habitualment entre les 10 i les 11 del matí -si, ho sé, no em puc queixar-. La feina em queda bastant lluny de casa, és per això que un bon dia vaig decidir comprar-me una moto (que per cert, encara estic pagant). Per tant, tant sols sortint de casa deu minuts abans de l’hora d’entrar arribo sempre (gairebé) puntual.
Com que visc a Vallcarca, i la feina està a Sants, cada dia al matí he de recórrer mitja ciutat per començar les meves tasques laborals. He de dir que la circulació a quarts d’onze del matí és inquietantment fluida. Això em permet gaudir del paisatge metropolità sense haver de parar per retencions, semàfors o cotxes aparcats en doble fila.
Després de més de dos anys de fer el mateix recorregut cada dia, Barcelona ha perdut bastanta capacitat de sorprendrem i poques coses em desperten interès durant el trajecte matinal. Avui, però, ha passat una cosa inesperada que m’ha deixat estranyament descol·locat: he vist un nen.
Mai m’ho havia plantejat, però al veure aquell nen, passejant amb la seva àvia (o una segrestadora, això no ho sé) he estat conscient de que durant més de dos anys no havia vist mai cap nen pel carrer a aquella hora. L’explicació és lògica, a aquestes hores del matí els nens estan a l’escola i durant l’estiu estan a la piscina, de vacances o en algun esplai.
Veure aquell nen pel carrer ha estat com quan descobreixes un llibre mal col·locat en un prestatge, un cd dintre d’una caixa que no l’hi toca o com aquells turistes que van més abrigats del compte quan van a la platja. Un error de Matrix. Com deia, ha estat una sensació rara i una motivació per seguir descobrint noves coses durant les meves rutes matinals per General Mitre.
Pensant en el què acaba de descobrir, i associant-ho amb la meva feina, m’ha donat la sensació de viure en alguna de les ciutats de la saga de videojocs Grand Theft Auto. En aquests jocs de Rockstar, en els quals acostumes a interpretar un delinqüent, tens llibertat absoluta per recórrer una enorme ciutat com a tu et doni la gana, fent totes les malifetes que vulguis, robant tants cotxes com puguis i matant a tants transeünts com desitgis. Però, per no ser tant irreverents, els productors del joc van decidir que no hi apareguessin nens. El mateix que passa en la Barcelona que jo conec.
Vol dir això que tenim llibertat absoluta per fer el que ens surti dels pebrots durant les hores que no hi ha nens? Puc, per exemple, atracar a les putes del camp Nou i robar algun cotxàs que passi per allà en aquell moment? I el més important encara, perquè el nen que he vist no estava a l’escola? Diria que el curs encara no s’ha acabat i juraria que aquell nen no estava malalt. I si el que jo m’he pensat que era la seva àvia era realment una segrestadora? El pròxim dia els atropello! Oh Wait…
Ostres! que curiós! a mi també m’ha passat el mateix! avui he trobat un nen que entrava al laboratori de la feina! ja ja ja. El què passa que era el nebot del jefe que venia de visita, però he pensat exactament el mateix que tu: sento una veu molt, molt… fineta, de nen petit… i en aquell moment apareix un petit vailet rinxolat d’or d’uns 4-5 anys que venia a per un troç de fuet!
Impagable!
Vigila amb les “putes” del Camp Nou. Estic segur que la gran majoria poden amb tu si et fiques amb “elles”…