Una eternitat

Fa uns anys, el meu pare amb va definir l’eternitat. Aquesta definició em va fer canviar les perspectives que tenia del temps. Aquesta definició, el primer cop que la vaig sentir, em va impactar, potser perquè la poca experiència acumulada en els meus pocs anys de vida em va fer veure-la d’una manera especial i diferent. Però el que sí sé és que aquella definició em va quedar gravada a la memòria, i creieu-me quan us dic que parlo d’uns quants anys.

Sempre havia sentit a parlar de les condemnes dels Déus grecs als mortals, condemnes per a tota una eternitat, i jo sempre em preguntava com era de llarga una eternitat, i sempre em responien: “és tota la vida, per sempre”. Però jo no estava satisfet, aquell “per sempre” no em convencia i no trobava explicació possible.

Segons el diccionari normatiu català, una eternitat és un temps etern, molt llarg, infinit. Amb aquesta definició te’n fas una idea, però jo, en aquells temps no era un gran admirador dels diccionaris (val a dir que ara tampoc). La meva resposta semblava impossible, fins que un dia, el meu pare, sense que vingués al cas, em va dir:

Imagina’t una bola d’acer tant enorme com el nostre Sol . Si cada milió anys una mosca s’hi posés a sobre i tornes a marxar, només el sol fet de la petita erosió que provocaria el posar-s’hi a sobre i marxar ja faria la bola uns àtoms més pètita. Quan la mosca aconseguís fer desaparèixer completament la bola de brillant acer del tot, només quan l’aconseguís fer desaparèixer completament, després d’això, hauria passat “una eternitat”.

Paraules una mica confuses, però, tot i que no defineixin escrupolosament el concepte d’eternitat, el sol fet de pensar-hi ja et sembla una unitat de temps, tant gran i inimaginable, que només és comparable amb el temps etern.

Sempre he pensat en viure eternament. Pensa que si visquessis per sempre ho viuries tot, però tot. De fet, la paraula tot ho significa tot. Sembla irònic, però no ho és, quina gran paraula, segur que no trobareu cap paraula tan genèrica com aquesta. Parlant d’ironia, la ironia és una qualitat, podríem dir Hi ha gent que la té i d’altres no, però no per això perdem la nostra intel·ligència. Oh! la intel·ligència, Newton, Einstein, Mendeléyev, Cavendish,… sempre hi haurà gent intel·ligent.

I, ja que parlem de gent, creieu que la gent dels Estats Units tindrà mai seguretat social? Ben mirat això no em treu pas la son. Somniar, això sí que és meravellós, un món perfecte, tot i que a vegades els teus mal sons et juguen males passades. Malsons, et provoquen la por, i, de fet com definiríem la por sense entrar en estúpids raonaments? I ja que parlem de coses impossibles de definir, viure eternament és, avui dia, impossible, i creieu-me quan us dic que val més morir algun dia, perquè la

eternitat pot arribar a ser molt, molt, molt… eterna?