Una bona guerra

Ja començo a estar una mica fins els pebrots de la crisi que mai s’scaba i que, cada dia que passa, ens diuen que el pitjor encara està per arribar. Fa dos anys que el pitjor està per arribar! Em sembla que em fet pasqua abans de ram… El cas és que ja he trobat la solució per sortir d’aquesta crisi que no ens deixa ni respirar i que afecta a qualsevol cosa de la nostra vida quotidiana. Fa falta una bona guerra…

Però no una guerra normal, d’aquestes que es porten ara, no, res d’això. Fa falta una guerra mundial de la hòstia. Una guerra que involucri a tot al mon, que deixi milions de morts, milers de refugiats i quantitats innumerables de destrosses vàries. Una guerra que sacsegi tot el planeta, que faci despertar els països petits i que faci tirar del carro els països realment importants. Una guerra amb dos parts ben diferenciades, els bons i els dolents i, per anar bé, que guanyin els bons. Una guerra que comporti fortes represàlies contra els perdedors i enormes quantitats de beneficis als vencedors. Una guerra que imposi un nou orde mundial, que el de la segona guerra mundial ja el comencem a tenir una mica gastat. Necessitem una guerra que ens faci despertar de veritat. Una senyora guerra.

És per això que he decidit declarar la guerra al Japó. És una jugada arriscada, pot sortir bé o malament. O més ben dit, pot sortir malament o molt malament. La meva intenció és matar algun alt dirigent polític de bones a primeres, i atribuir la culpa als xinesos. A partir d’aquí tot anirà rodat. El món s’haurà de posicionar en favor de Xina o Japó. Amb un pel de sort els Estats Units donaran suport al Japó i els russos als xinesos, i així ja tindrem una macro-guerra iniciada. Per acabar-ho d’arrodonir només faltarà que els alemanys (qui si no) comencin a envair Europa (un altre cop). D’aquesta manera la guerra ja serà complement internacional i podrem parlar de la Tercera Guerra Mundial. I per si tot això no és suficient també podem barrejar-hi conflictes colonials a l’Amèrica Llatina i a l’Àfrica Negra, d’aquesta manera ja ho tindríem tot empantanegat.

El que està clar és que perquè la cosa funcioni ha d’haver-hi un bon espetec d’hòsties. Només espero que el meu país tingui la bona idea d’ajuntar-se amb els bons. Si la cosa funciona l’economia es reactivarà de mala manera, augmentarà l’obra pública, es necessitaran grans quantitats de científics i investigadors, caldrà una forta i potent industria i les comunicacions necessitaran un gran impuls. Tor arreglat. Només espero que a mi no em toqui anar a combatre.

Ara mateix aniré a La Caixa, demanaré una declaració de guerra i, després de pagar els respectius 30 Euros per gestions, començarà a moure’s tota la roda. Comenceu a triar de quina banda esteu, perquè ja us prometo que pinten molt putes. Acabo de començar, oficialment, la Tercera Guerra Mundial. Estigueu contents, que gràcies a mi formareu part de la història.