Tu, Randy Frost, sempre has estat un home de rutines. Res trenca la teva parsimònia ni la teva tradició de llevar-te cada dia a les set trenta del matí, ja plogui, faci sol, sigui festa o laboral. Cada dia esmorzes una torrada amb melmelada, de maduixa habitualment, i beus suc de taronja d’una marca barata que compres al supermercat de la cantonada, perquè el que et cau més aprop de casa és, segons tu, escandalosament més car. Després acostumes a recollir el diari del porxo i te’l llegeixes tot assaborint un extraordinari cafè bolivià que encarregues, un cop per setmana, a la botiga d’ultramarins de la ciutat. Per segons què sempre has estat un llaminer.
Continue reading ‘El llac’
Per celebrar que torno a escriure de manera regular i, també, que ahir el blog va complir un any de vida, em disposo a escriure un breu article d’opinió d’aquells que tant m’agraden i que tants arguments us donen per criticar-me. Avui em penso centrar en la il·luminació. En general…
Continue reading ‘Les llums o els llums’
A Norilsk, una petita ciutat molt al nord de Rússia, encara que no ho sembli, i viu gent. És el cas d’en Kolia, miner solter de 32 anys. Ell, al igual que el seu pare, camarada roig orgullós del comunisme, està convençut que Rússia és el millor país del món, el més poderós i, en cas de guerra, el clar guanyador. El seu avi havia lluitat a les ferotges Guerres d’Stalingrad i, encara que sigui mentida, en Kolia sempre ha presumit que son avi, en Yura, va ser un dels primers soldats en entrar a Berlín. Ara, però, el panorama és molt diferent. Ja no hi ha temps per les heroïcitats, les guerres no són com eren abans, el comunisme està en clar declivi i Norilsk, una ciutat que abans havia tallat el bacallà, ara no és més que un munt de runa tirada, sense cap gràcia, sobre el fort permafrost que ho nega tot. Una merda, vaja.
Continue reading ‘Sobreviure’
El Nadal és una època de l’any que, després de tantes i tantes celebracions, encara no sé si m’agrada o no. Per una banda m’agrada l’ambient, els sopars, el menjar, les festes i, com no, els regals. D’altra banda, però, no m’entusiasme la idea de que la religió paralitzi tot el país durant unes, més que molt llargues, dues setmanes. No ho trobo lògic, i menys sabent com està econòmicament el món. Sort que la natura és sàvia, i ha fet que aquest any tot encaixi en caps de setmana. Fa ràbia, si. No ho negaré. Però venim d’un pont llanguíssim de 5 dies que crec que ho compensa sobradament. En tot cas, us agradi o no el Nadal, em disposo a felicitar-vos. Perquè, vulguis que no, sempre fa gràcia.
Continue reading ‘En principi Bon Nadal’
No és la primera vegada que parlo del meu gat aquí al blog i, suposo, que tampoc serà la última. Però avui no us vull parlar del meu gat vedell, de més de deu quilos de pes, sinó d’un gatet petit que tenim, des de fa poc més de dos mesos, aquí a Barcelona. Es de color blanc grisós, pesa poc més d’un quilo, té unes ungles massa afilades, caga com un cabró, menja per parar un tren i es passa més hores despert de les que hi ha en un sol dia. Ell el l’Osmi. O l’Osmiet tal i com ens agrada dir-li.
Continue reading ‘El meu gat i jo’
Començo a escriure aquest post, article, relat, narració o conte, sense saber ni què vull dir ni on vull anar a parar. Fa dies que estic espès, la literatura màgica que brollava dels meus dits s’està apagant a poc a poc i, malauradament, he començat a redactar més articles d’opinió, com un mal periodista i no com un bon escriptor, que no relats com ans solia. Estic trist veient com la meva genialitat es va apagant a poc a poc. Déu m’ha concedit un do temporal i ja se m’està gastant? O és que simplement he esgotat ja totes les idees. Estic confús i indecís. Vaig a intentar escriure alguna cosa, a veure si de les meves mans cansades encara emana algun bri d’originalitat, estil i classe.
Continue reading ‘Inspiració’
Sempre he estat un gran somiador, tant de nits com de dies. Recordo, quan era petit, que somiava molt i, a més a més, acostumava a recordar els somnis amb un gran luxe de detalls. Ara, que tinc més edat, cada vegada recordo menys els somnis. De fet, gairebé mai els recordo i, si sóc capaç de recordar el què he somiat, se’m borra ràpidament de la memòria. Tant que la majoria de dies no tinc ni temps d’explicar-ho. La setmana passada, però, vaig tenir un somni que recordo perfectament. I, a més a més i per encara més inri, resulta que aquest somni ja l’havia tingut alguna altra vegada. Si us sembla bé us l’explico i mireu de dir-me que significa, perquè, la veritat, és que estic bastant preocupat.
Continue reading ‘El somni cadavèric’
S’acosten les eleccions. Suposo que ja us hi heu fixat, més que re perquè tots els carrers estan engalanats, per la tele es bombardegen més mentides de les que són habituals i perquè és impossible passejar, a les ciutats principalment, sense que t’atossiguin amb centenars de paperetes, pins, xapes i adhesius. És la campanya electoral! Jo, sense saber ben re de política, m’atreveixo a fer una lectura dels diferents eslògans dels partits i del cap de llista de cada un. Recordeu, és només la meva opinió! Res més!
Continue reading ‘Eleccions 2010′
Sempre m’ha agradat viatjar. Visitar nous països, relacionar-me amb gent que no entenc, explorar zones inaccessibles i verges, caminar dies i dies, suar com un lladre carretejant sarrons plens a vessar, canviar divises, comprar objectes absurds i inútils… A qui vull enganyar! No m’agrada ni m’agradarà mai. Sempre he dit que quan viatjo m’agrada anar a països d’un nivell similar o superior al meu. Però aquest avui no és el tema, sinó un afer que em va succeir fent la ruta dels castells del Loira francès, fa prop de dos anys.
Continue reading ‘El geni’
La carretera de l’Arrabassada té unes vistes magnifiques sobre Barcelona. A l’època en què estudiava a la Universitat Autònoma, alguns dels que teníem cotxe solíem agafar aquesta carretera per fer drecera, defugir les autopistes que sempre he odiat no sé ben bé perquè i poder recordar els revolts de les carreterotes de casa, que en definitiva són les úniques que t’ensenyen a conduir com cal.
Continue reading ‘Lorentz cagant hòsties’
Comentaris