Considero que a l’edat que tinc ja he superat l’època més perillosa de la vida. L’època en la que no tens consciència de les coses, no saps distingir el bé del mal i no t’importa enganxar-te a segons quines substàncies. Una època que marca, irremeiablement, la resta de les nostres vides. Fins hi tot m’atreviria a dir que es tracta de l’època més important de la vida d’una persona. Jo, com ja us he dit, considero que he superat aquesta fase perillosa. I crec, a més, que l’he superat amb bona nota. És per això que avui he decidit drogar-me fins a caure mort. Així, pim pam.
Continue reading ‘Les Drogues’
Sé estic en una edat en la que res es pot donar per segur, però com que sóc un temerari vaig a fer-vos una petita confessió. Potser me’n penediré, no us dic que no, però és una cosa que fa anys que porto a dins i de la que vull alliberar-me d’una puta vegada: sóc un merda.
Continue reading ‘A barallar-se!’
Em toca enormament la polla que s’associi, erròniament, un idioma a un país. Crec que no hi ha cap país al mon en que només s’hi parli un idioma i espero, pel bé de la humanitat, que mai no passi. És probable que alguns es pensin que és la manera de protegir un idioma, no ho negaré, però els idiomes, al igual que tantes d’altres coses, tenen un naixement, una vida i, encara que no ens agradi, una mort.
Continue reading ‘L’idioma’
Tinc un problema. Un problema amb quatre rodes, per ser més exactes. No és la primera vegada que parlo del meu cotxe aquí al blog, però és que últimament sembla que la meva vida giri al voltant del malparit d’automòbil. És trist, però cert.
Continue reading ‘La foguera’
Jo sóc de Sant Joan de les Abadesses, un petit poble dels Pirineus catalans on, fins fa pocs anys, no es celebrava la diada de Sant Joan. O sigui, si que es celebrava però no amb fogueres, sopars populars ni petards. Aquestes activitats les guardàvem pel dia de Sant Isidre que, no sé com, ha anat desapareguen de les nostres vides i ara, sense saber molt bé perquè, celebrem Sant Joan amb gran frenesia i il·lusió. Com que no tinc històries d’aquest dia us n’explicaré una del dia de Sant Isidre que, pel cas, ve a ser el mateix.
Continue reading ‘Sant Joan’
Els que em coneixen, que segons el Facebook cada dia són més i segons el Twitter menys, saben perfectament que no estic d’acord amb pràcticament re. És un defecte que he tingut tota la vida i, ara, crec que ja és massa tard per posar-hi remei; per tant, i a no ser que molesti molt a algú (i potser ni així), seguiré queixant-me per tot el que cregui que m’he de queixar. I avui, per seguir amb aquesta llista de queixes amb què s’està convertint aquest blog, m’agradaria parlar dels avions.
Continue reading ‘L’avió’
Curiosa vinyeta (que robo descaradament) en la què s’explica una història que, molt em temo, vaig viure. O sigui, jo no en vaig ser el protagonista, però si que em vaig veure afectat per un cas similar al parc aquàtic Aqua Diver de Roses. En certa manera el què em va passar podria ser la continuació d’aquesta vinyeta. Suposo que no fa falta que expliqui res més. Mireu, i vosaltres mateixos. Per cert, us heu trobat amb algun cas similar?
De :: Sacatraca
Si em permeteu avui vull criticar una mica. I es que hi ha coses que em rebenten de sobremanera. Com per exemple el feminisme. Abans de crucificar-me, però, agraïra que us llegíssiu les meves reflexions. No us demano que les compartiu, ni tant sols que les accepteu, només us demano que les respecteu perquè, sincerament, crec que ens estem passant una mica amb la puta igualtat de sexes. O no?
Continue reading ‘El feminisme’
Passo de tot! Passo dels tuppers, dels menjars preparats, de les conserves, dels àpats enllaunats, dels menjadors d’empresa, de les sales comunitàries, de veure els altres mastegar amb la boca oberta, d’olorar menjars putrefactes, d’escoltar les alabances que fa segons qui de la seva menja i, en general passo dels tuppers. Passo de tot!
Continue reading ‘Tuppers dels pebrots’
Els que em coneixen saben perfectament que odio amb ganes tots els insectes, per petits i ridículs que siguin. I si no em coneixeu, doncs ara ja ho sabeu. L’any passat ja vaig tenir les meves desavinences amb un senyor miriàpode que em va ocupar l’habitació. I, de fet, pot ser que encara l’estigui ocupant, doncs no vaig arribar a trobar mai el seu refotut cadàver. El cas és que les cuques i cuquetes poden amb mi. Sé que no és de molt home això, però jo mai he presumit de virilitat, així que me la porta summament fluixa…
Continue reading ‘La cuca’
Comentaris