Relats, articles, opinió i contes en català
Aquest passat cap de setmana (i divendres) he estat a la gran i històrica Londres. La gent se’n feia creus quan l’hi deia que no hi havia estat mai, però què voleu que us hi digui, la meva política de viatges sempre anteposa països culinàriament bons a països amb una història que t’hi cagues però que s’hi menja de pena. Per tant Londres ha tardat en arribar… Però ara ja hi he anat i aquí teniu les meves (més que qüestionables) conclusions.
Suposo que heu notat, centenars de milers de lectors meus, que he estat un temps desaparegut. L’explicació és senzilla: he estat de vacances i no he fet absolutament re. I quan dic re vull dir re. Zero. Nada. I tot aquest temps m’ha servit per reflexionar molt sobre l’odiat estiu (que tantes vegades que comentat). Ara que tot sembla que comença a tornar a la normalitat us exposo les meves conclusions. No pretenc que les comprengueu ni que les compartiu. És més, no demano ni que les llegiu (que no lleixiu) jo les deixo aquí i vosaltres feu el què vulgueu.
Els que em coneixen, que segons el Facebook cada dia són més i segons el Twitter menys, saben perfectament que no estic d’acord amb pràcticament re. És un defecte que he tingut tota la vida i, ara, crec que ja és massa tard per posar-hi remei; per tant, i a no ser que molesti molt a algú (i potser ni així), seguiré queixant-me per tot el que cregui que m’he de queixar. I avui, per seguir amb aquesta llista de queixes amb què s’està convertint aquest blog, m’agradaria parlar dels avions.
En Matt, pel què he pogut deduïr visitant la seva web, és un senyor que viatja molt. La seva pàgina està totalment en anglès, així que us deixo el link i si us interessa vosaltres mateixos hi doneu un cop d’ull (wherethehellismatt.com). Aquest bon home s’ha dedicat a fer un video molt curiós dels seus diversos viatges. La veritat és que està molt bé. És admirable, perquè no dir-ho. A veure que en penseu…
De :: Pau Caballeria
No sé què em passa últimament, però m’està entrant una obsessió malaltissa, diria que fins i tot perillosa, amb els viatges en general i els hotels en particular. Tot i no ser un gran viatjant he de reconèixer que és un tema que em fascina i captiva enormement. Tot i que, com a bon viatjant que no sóc, tinc un seguit de normes que mai, baix cap concepte, me les he saltat ni tinc la més mínima intenció de fer-ho.
Comentaris