Relats, articles, opinió i contes en català
Deixant de banda que la paraula correcte (almenys en català) és làmpada, Lamparetes és un molt bon títol, que a més va molt en consonància amb Antònia Font, del nou CD del grup balear per excel·lència (amb permís de Tomeu Penya, lògicament). Feia 5 anys que Antònia Font no treia un disc nou, així que les ganes que hi havien eren moltes (i les expectatives més). Val a dir que el 2007 varen treure el recopilatori “Coser i Cantar” on revisaven els seus temes més populars acompanyats per l’Orquestra Simfònica de Bratislava, però cançons noves feia un lustre (que es diu aviat) que no en sentíem. Feia dies que hauria d’haver publicat aquest escrit, però volia esperar a veure’ls en concert per donar la meva opinió. Som-hi!
No fa pas tants anys que vaig ser petit. La meva infantesa ara, des d’una maduresa encara molt verda, la recordo feliç, emocionant i amb grans moments que abans em semblaven catastròfics. Recordo interessantíssims partits de futbol al patí de l’escola Abadessa Emma, excursions eternes per la ruta de la cova i la Moreneta, viatges amb bici fins al triquet, caçades populars de capgrossos a la plana, intents de tirar petards al cementiri durant la festa de Sant Isidre, els immensos solars sense edificar (en aquell moment), el naixement del meu germà petit i, també, el naixement del meu cosí petit. Avui no us vull parlar del naixement d’aquest, però si que us vull parlar del meu cosí (petit).
Com ja sabeu m’agrada donar les gràcies després de les grans gestes que realitzem. Ja siguin Entrevoltes, concerts de primavera o visites escenificades. Tot el què porta més feina del que és habitual produeix una millor sensació quan surt bé, i quan surt de pebrots, com va passar aquest dia 16, la sensació és indescriptible. Una passada vaja!
Molt bona nit a tothom! O com diria una persona que tots coneixem: Hola macus!
No sé si sabré fer això de ser Rei Carnestoltes, l’anterior va deixar un nivell molt alt i el puta ara em cobra un euro i mig per cervesa…
Jo sóc una persona petita, d’un poble petit, d’un país petit, amb un poder adquisitiu petit i una ment bastant petita. Suposo que per això tinc un concepte una mica especial de la vida, de la normalitat i del que és, o no, correcte. Com ja us he dit repetides vegades, jo sóc de Sant Joan de les Abadesses, un petit poble que reposa a les faldes de serra Cavallera, que té un relativament cristal·lí riu Ter i uns habitants terriblement especials.
A continuació us deixo l’entrevista que m’han fet els del diari setmanal El Ripollès. D’aquesta manera em podreu conèixer una mica més i, si és el cas, tenir-me encara més ràbia. Vinga doncs!
Jo i en Josep Maria tenim una tradició sagrada que sempre, cada any, plogui o faci sol, hem de complir: anar a buscar bolets. El problema és que només hi anem un cop l’any i, com ja suposareu, no en tenim ni puta idea. No sabem que necessiten el bolets, ni on creixen, ni quant, ni si els agrada el sol o prefereixen l’ombra. Re, no sabem ben re. Però això no treu que cada any, algun cap de setmana d’octubre, ens embarquem en l’aventura dels caçadors de bolets. Aquest cap de setmana passat, com no podia ser d’altre manera, va tocar anar a buscar bolets.
Jo, no sé si per bé o per mal, estic emmerdat en la majoria de coses que passen al meu poble. He de dir que al principi fa gràcia, però arriba un moment en que treballar gratis (o per les putes, com més us agradi) acaba cansant. Però bé, aquest no és el tema avui. Resulta que l’altre dia, netejant el local d’una entitat a la qual pertanyo, em vaig trobar un rellotge. Us explico…
Jo sóc de Sant Joan de les Abadesses, un petit poble dels Pirineus catalans on, fins fa pocs anys, no es celebrava la diada de Sant Joan. O sigui, si que es celebrava però no amb fogueres, sopars populars ni petards. Aquestes activitats les guardàvem pel dia de Sant Isidre que, no sé com, ha anat desapareguen de les nostres vides i ara, sense saber molt bé perquè, celebrem Sant Joan amb gran frenesia i il·lusió. Com que no tinc històries d’aquest dia us n’explicaré una del dia de Sant Isidre que, pel cas, ve a ser el mateix.
Continue reading ‘Sant Joan’
Comentaris