Tinc un problema. Un problema amb quatre rodes, per ser més exactes. No és la primera vegada que parlo del meu cotxe aquí al blog, però és que últimament sembla que la meva vida giri al voltant del malparit d’automòbil. És trist, però cert.
Relats, articles, opinió i contes en català
Tinc un problema. Un problema amb quatre rodes, per ser més exactes. No és la primera vegada que parlo del meu cotxe aquí al blog, però és que últimament sembla que la meva vida giri al voltant del malparit d’automòbil. És trist, però cert.
L’edat posa tothom al seu lloc i, encara que sembli mentida, amb els anys les coses es veuen diferents. A mi, per exemple, de petit m’agradava molt Bola de Drac o Arale. Fa pocs dies vaig voler fer un petit revival revisionant aquestes dues grans sèries i la meva sorpresa va ser majúscula al descobrir que el record que en tenia estava molt mitificat. Vaig intentar aguantar un capítol sencer, però no hi va haver manera. Em va costar entendre que l’edat m’havia jugat una mala passada i des d’aquí m’agradaria no recomanar a ningú el que vaig fer jo. Si teniu alguna cosa molt ben considerada no la toqueu, correu el risc de marxar molt desil·lusionats. De les desil·lusions, precisament, és del que us vull parlar avui.
Si, els Diners. Amb majúscules i tot. La gent sempre diu “Oh, només son diners”. Només diners no! I una merda! Els Diners (amb majúscules) són el més preuat i buscat del món. No cauen del cel, no creixen dels arbres i, sobretot, no els regalen enlloc. Almenys enlloc que jo conegui (si algú ho sap que m’ho digui, si us plau). Us posaré un exemple, al més pur estil MasterCard.
Comentaris