Sempre m’ha agradat viatjar. Visitar nous països, relacionar-me amb gent que no entenc, explorar zones inaccessibles i verges, caminar dies i dies, suar com un lladre carretejant sarrons plens a vessar, canviar divises, comprar objectes absurds i inútils… A qui vull enganyar! No m’agrada ni m’agradarà mai. Sempre he dit que quan viatjo m’agrada anar a països d’un nivell similar o superior al meu. Però aquest avui no és el tema, sinó un afer que em va succeir fent la ruta dels castells del Loira francès, fa prop de dos anys.
Continue reading ‘El geni’
Els que m’heu anat llegint aquest últim (gairebé) any sabreu, perfectament, que sento un odi visceral, irracional i segurament il·lògic vers els insectes. No tots els insectes em fan fàstic, però més d’un 90% estic convençut que sí. I si tenim en compte que és la classe d’animal més estesa del món doncs està clar que tinc un problema. Després de parlar-ne molt, ara, per fi, crec que puc escriure el meu afer amb el miriàpode sense por de que es repeteixi. He canviat de pis, ha passat més d’un any i em començo a sentir segur; així que… anem al gra!
Continue reading ‘El miriàpode’
A la casa número 17, del carrer E Jefferson, del petit poble de Linn, de l’estat de Missouri, del gran país americà, va passar un afer que ara, anys més tard, encara no té una explicació lògica. Els científics hi veuen una rara malaltia, els ateus una depressió de cavall i els religiosos una possessió. Fos el que fos, la jove Kate McCullin va morir sense una explicació raonable. Us contaré el què va passar.
Continue reading ‘L’Exorcisme’
Continua de Crònica de Guerra 4
14:16h: Tropes franceses es dirigeixen cap a la frontera Est del país gal. L’exercit espanyol es comença a mobilitzar. Bèlgica ja tremola.
14:20: Alemanya ha conquerit Holanda amb poc més de mitja hora. Hi ha masses fronts oberts i això comença a fer una pudor a Tercera Guerra Mundial que no s’aguanta per enlloc.
14:22h: Estic cagat, la cosa no pot anar pitjor…
…
Continue reading ‘Crònica de Guerra 5′
La Tanya i en Seriozha eren una parella molt maca. Vivien tranquil·lament a la Unió Soviètica i no els preocupaven els problemes que succeïen més enllà de les seves fronteres. En Seriozha havia hagut de deixar l’exèrcit, combatent a les portes de Polònia, per culpa d’una ferida mal curada a la cama, i ara ajudava l’administració de la siderúrgia militar; i la Tanya treballava en una impremta i gestava el seu primer fill, en Seriozha si havia de ser nen i la Lena si havia de ser nena. Tot anava rodat i perfecte aquell feliç 1941 a Leningrad
Continue reading ‘El Setge’
Quan l’Ester, la Mireia i la Núria van sortir de festa, aquell dijous fred i hostil d’octubre, no sospitaven que les seves vides estaven a punt de canviar per sempre.
Continue reading ‘Un dijous qualsevol’
Ja fa temps, també en aquest bloc, us vaig explicar els meus problemes gastrointestinals. Uns problemes que em permeten fer vida normal, però que m’emprenyen pràcticament a diari i em fan sentir realment incòmode. Descartada l’opció de que m’estigués nasquen un llimoner a la panxa, i després de consultar amb un bon metge (bo perquè cobra fort), vam decidir que el millor seria fer-me un anàlisi de sang. Amb aquest anàlisis, i amb l’ajuda d’un nou experiment que valora la tolerància del cos a diferents aliments, podríem saber a quins aliments he d’evitar per abandonar, d’una puta vegada, el mal de panxa.
Continue reading ‘La Sang’
Continua de Crònica de Guerra 3
11:03h: A prendre pel cul la puta maleta! Marxo cagant llets del pis! Baixo al pàrquing, agafo el cotxe i gas!
11:05h: Aconsegueixo contactar amb mon pare. Les noticies parlen d’un atac sincronitzat al metro de varies ciutats Europees. Lisboa, Madrid, Barcelona, Lió, París, Milà, Londres, Manchester…
11:06h: Les rondes van bastant buides, marxo de Barcelona abans la cosa no empitjori. La mare que ho va arribar a parir tot! Em cago en tots els Déus!
…
Continue reading ‘Crònica de Guerra 4′
Continua de Crònica de Guerra 2
00:11h: Alemanya ha enganyat a mig món, ningú sabia que tingués material militar nuclear i molt menys que es posicionés d’aquesta manera.
00:15h: Missatge SMS del meu pare: “La cosa s’emmerda per moments”
00:16h: Tinc por.
…
Continue reading ‘Crònica de Guerra 3′
Considero que a l’edat que tinc ja he superat l’època més perillosa de la vida. L’època en la que no tens consciència de les coses, no saps distingir el bé del mal i no t’importa enganxar-te a segons quines substàncies. Una època que marca, irremeiablement, la resta de les nostres vides. Fins hi tot m’atreviria a dir que es tracta de l’època més important de la vida d’una persona. Jo, com ja us he dit, considero que he superat aquesta fase perillosa. I crec, a més, que l’he superat amb bona nota. És per això que avui he decidit drogar-me fins a caure mort. Així, pim pam.
Continue reading ‘Les Drogues’
Comentaris