Relats, articles, opinió i contes en català
Ja està, gràcies a Déu s’ha acabat la campanya electoral, s’han celebrat eleccions i ja tenim un president que marxarà i un altre a la recambra apunt per entrar. No sé si el canvi serà bo o dolent, i tampoc entraré a discutir-ho, de política no en sé i podria dir-les molt grosses. Avui, més enllà de la “gran festa de la democràcia”, expressió que sempre m’ha fet molta gràcia, m’agradaria parlar d’un sentiment que, malauradament, està molt estès entre els catalans.
Continua de Crònica de Guerra 5
19:02h: Els informatius de TV3 confirmen la noticia: Angela Merkel acaba de ser assassinada per un franctirador. No hi ha més noticies…
19:05h: Interessant gir de guió, tot i que no sabem quines repercussions pot tenir això a nivell mundial. Què passarà amb Alemanya? I Holanda? I Àustria?
19:06h: Ens estem emmerdant per moments…
…
Sempre m’ha agradat viatjar. Visitar nous països, relacionar-me amb gent que no entenc, explorar zones inaccessibles i verges, caminar dies i dies, suar com un lladre carretejant sarrons plens a vessar, canviar divises, comprar objectes absurds i inútils… A qui vull enganyar! No m’agrada ni m’agradarà mai. Sempre he dit que quan viatjo m’agrada anar a països d’un nivell similar o superior al meu. Però aquest avui no és el tema, sinó un afer que em va succeir fent la ruta dels castells del Loira francès, fa prop de dos anys.
A la casa número 17, del carrer E Jefferson, del petit poble de Linn, de l’estat de Missouri, del gran país americà, va passar un afer que ara, anys més tard, encara no té una explicació lògica. Els científics hi veuen una rara malaltia, els ateus una depressió de cavall i els religiosos una possessió. Fos el que fos, la jove Kate McCullin va morir sense una explicació raonable. Us contaré el què va passar.
Continue reading ‘L’Exorcisme’
Continua de Crònica de Guerra 4
14:16h: Tropes franceses es dirigeixen cap a la frontera Est del país gal. L’exercit espanyol es comença a mobilitzar. Bèlgica ja tremola.
14:20: Alemanya ha conquerit Holanda amb poc més de mitja hora. Hi ha masses fronts oberts i això comença a fer una pudor a Tercera Guerra Mundial que no s’aguanta per enlloc.
14:22h: Estic cagat, la cosa no pot anar pitjor…
…
La Tanya i en Seriozha eren una parella molt maca. Vivien tranquil·lament a la Unió Soviètica i no els preocupaven els problemes que succeïen més enllà de les seves fronteres. En Seriozha havia hagut de deixar l’exèrcit, combatent a les portes de Polònia, per culpa d’una ferida mal curada a la cama, i ara ajudava l’administració de la siderúrgia militar; i la Tanya treballava en una impremta i gestava el seu primer fill, en Seriozha si havia de ser nen i la Lena si havia de ser nena. Tot anava rodat i perfecte aquell feliç 1941 a Leningrad
Ja m’he cansat de ser un treballador més d’una empresa. Una part d’un engranatge. Una formigueta treballadora. Un simple assalariat. És per això que, després de meditar-ho molt, he decidit ser el meu propi amo. Manar-me jo. Tenir jo les responsabilitats. Emportar-me jo els problemes i els èxits. Reunions. Viatges. Més reunions. Mèrits, perquè no. Per això mateix he decidit comprar GAZPROM.
Continue reading ‘L’empresa’
Segur que heu sentit a parlar de la fi del món segons el calendari Maya, sí home, aquell que diu que tot s’acabarà al 2012. De fet no li tinc gens de por, per tant, aquest escrit va pels que creuen que finarem al 2012.
Comencem, com no, per el principi.
L’aniversari és una cosa que, parlant amb plata, me la porta molt fluixa. Els anys no es celebren en un sol dia, sinó que es van celebrant durant tot l’any. Descobrint coses que abans no podies fer, adonant-te que estàs madurant, veient com augmenta el respecte que et té la resta de gent, etc. És per això que mai m’ha agradat celebrar-lo amb despampanants festes, àpats extraordinaris, comitives sorpresa i semblants tonteries. Regals? Això si, sempre està bé rebre regals… I aquest any, per celebrar els meus 25 anys, els sindicats han decidit regalar-me una vaga general, que no és poc.
Comentaris