Suposo que heu notat, centenars de milers de lectors meus, que he estat un temps desaparegut. L’explicació és senzilla: he estat de vacances i no he fet absolutament re. I quan dic re vull dir re. Zero. Nada. I tot aquest temps m’ha servit per reflexionar molt sobre l’odiat estiu (que tantes vegades que comentat). Ara que tot sembla que comença a tornar a la normalitat us exposo les meves conclusions. No pretenc que les comprengueu ni que les compartiu. És més, no demano ni que les llegiu (que no lleixiu) jo les deixo aquí i vosaltres feu el què vulgueu.
Continue reading ‘Les vacances i l’estiu’
Avui, mirant i repassant la pel·lícula de Roger Patterson i Robert Gimlim, més coneguda per simplement la pel·lícula de Patterson, sobre la qual, d’aquí pocs dies, espero extreure una conclusió clara de l’hominoide visible de la filmació, m’ha vingut al cap que moltes d’aquestes gravacions i/o fotografies sempre “poden ser” una farsa. Per què? us preguntareu, doncs és molt senzill, és tan senzill que estic per organitzar un concurs dient que qui trobi una imatge/film on es vegi un personatge/animal llegendari o simplement fora del normal, serà premiat.
Continue reading ‘Incongruent’
Després dels pals i hòsties que m’han caigut aquest cap de setmana em veig amb l’obligació de corregir l’article anterior, ja que, pel que veig, no es va acabar d’entendre o no vaig saber expressar el què pretenia. Deixeu-me, per tant, intentar explicar-ho de nou, a veure si ara hi ha menys confusions…
Continue reading ‘L’idioma 2′
Em toca enormament la polla que s’associi, erròniament, un idioma a un país. Crec que no hi ha cap país al mon en que només s’hi parli un idioma i espero, pel bé de la humanitat, que mai no passi. És probable que alguns es pensin que és la manera de protegir un idioma, no ho negaré, però els idiomes, al igual que tantes d’altres coses, tenen un naixement, una vida i, encara que no ens agradi, una mort.
Continue reading ‘L’idioma’
Quin cap de setmana més rar que hem tingut. S’han sumat tantes coses que és impossible que tot segueixi igual (tot i que em temo que així serà). Per una banda la manifestació catalana, amb més d’un milió de persones (o cinquanta-sis mil segons EFE) i per l’altra la primera victòria espanyola en un mundial. Ja és puta casualitat que tot hagi hagut d’encaixar d’aquesta manera. Només una setmana de diferència ja hagués estat suficient per poder pair tot l’enrenou, però no. Tot junt! Estudiem-ho…
Continue reading ‘El político-mundial’
Jo, com a bon Forrest Gump que sóc, no sé massa de gairebé re, però, tot i això, m’atreveixo amb tots els temes. Que potser les dic de l’alçada d’un campanar? No ho nego, però com a mínim sempre intento donar el meu punt de vista. No com aquells impresentables que callen com uns putes quan es parla d’alguna cosa que no els hi agrada o simplement no en saben. Si alguna cosa he après, en la meva curta vida, és que s’ha d’opinar de tot. De fet, és molt probable que a vegades, al no saber re d’un tema, t’inventis els arguments i llavors, sorprenentment, els que t’escolten ho afirmen amb el cap i et corroboren la idea. Jeje… Colla d’hipòcrites! Avui, doncs, us vull parlar d’un tema del que no en tinc la més mínima idea, però que defensaré com un lleó si fa falta: La Justícia.
Continue reading ‘Simplificant temes’
Si em permeteu avui vull criticar una mica. I es que hi ha coses que em rebenten de sobremanera. Com per exemple el feminisme. Abans de crucificar-me, però, agraïra que us llegíssiu les meves reflexions. No us demano que les compartiu, ni tant sols que les accepteu, només us demano que les respecteu perquè, sincerament, crec que ens estem passant una mica amb la puta igualtat de sexes. O no?
Continue reading ‘El feminisme’
Passo de tot! Passo dels tuppers, dels menjars preparats, de les conserves, dels àpats enllaunats, dels menjadors d’empresa, de les sales comunitàries, de veure els altres mastegar amb la boca oberta, d’olorar menjars putrefactes, d’escoltar les alabances que fa segons qui de la seva menja i, en general passo dels tuppers. Passo de tot!
Continue reading ‘Tuppers dels pebrots’
Semblava que no arribaria mai, però crec que l’estiu, a l’espera del dia oficial, ja és aquí. I la pregunta obligada és: Calia? Tanta necessitat teníem de proclamar als quatre vents que el mal temps no marxaria mai? Era imprescindible llardar de fàstics l’hivern? Tanta necessitat teníem de calor? La resposta és simple i inqüestionable: No, no en teníem cap necessitat. M’explico…
Continue reading ‘Collons d’estiu’
Els que em coneixen (que segons el facebook son 417 i només 37 segons el Twitter) ja saben de la meva depriment obsessió per la Wikipedia. No m’importa l’idioma, tot i que he de reconèixer que la visito més en castellà que en qualsevol altre idioma. No ho faig per cap preferència política, simplement perquè el meu domini de l’Anglès no és excel·lent i la famosa Viquipèdia està, de moment, molt poc complerta i acurada. Total, que em passo hores a la Wikipedia. Ahir, sense anar més lluny, se’m va donar per buscar el dia del meu aniversari feliç…
Continue reading ‘L’aniversari’
Comentaris