Començo a escriure aquest post, article, relat, narració o conte, sense saber ni què vull dir ni on vull anar a parar. Fa dies que estic espès, la literatura màgica que brollava dels meus dits s’està apagant a poc a poc i, malauradament, he començat a redactar més articles d’opinió, com un mal periodista i no com un bon escriptor, que no relats com ans solia. Estic trist veient com la meva genialitat es va apagant a poc a poc. Déu m’ha concedit un do temporal i ja se m’està gastant? O és que simplement he esgotat ja totes les idees. Estic confús i indecís. Vaig a intentar escriure alguna cosa, a veure si de les meves mans cansades encara emana algun bri d’originalitat, estil i classe.
Continue reading ‘Inspiració’
No n’era conscient fins que he entrat a l’admin del blog, així que la sorpresa ha estat majúscula quan he vist que portava la barbaritat de 99 entrades. O el què és el mateix: 99 publicacions al bloc. Per tant (redoblament de tambors si us plau) aquesta és la entrada número 100! Cent! O tal com dirien els romans: C a seques. Estic content perquè he aconseguit aquesta xifra bastant abans de que el bloc complís un any (13 de gener) i també perquè, gràcies a Déu, les visites han anat clarament en augment. Ara, després del salt, us deixo unes quantes dades del blog en la que serà l’entrada més diferent de totes (i de moment la més especial)
Continue reading ‘Cent 100!’
Abans de començar amb aquest article d’opinió, que de ben segur tornarà a fer que la gent em critiqui, m’agradaria deixar clar que no em considero una persona religiosa. O sigui, sobre el paper sóc catòlic, he estat batejat, he fet la comunió i la confirmació i està per veure que no em casi per l’església i, en cas de que ho faci, només em faltarà l’enterrament per tenir el pack complert. Però, tot i tenir tots els sants sagraments, em considero una persona atea que no va a missa i que no té cap interès en anar-hi. És per això que vull exposar-vos el meu punt de vista de la visita del Papa a la ciutat de Barcelona aquest cap de setmana.
Continue reading ‘El Papa’
A continuació us deixo l’entrevista que m’han fet els del diari setmanal El Ripollès. D’aquesta manera em podreu conèixer una mica més i, si és el cas, tenir-me encara més ràbia. Vinga doncs!
Continue reading ‘Entrevista a “El Ripollès”’
Segur que heu sentit a parlar de la fi del món segons el calendari Maya, sí home, aquell que diu que tot s’acabarà al 2012. De fet no li tinc gens de por, per tant, aquest escrit va pels que creuen que finarem al 2012.
Comencem, com no, per el principi.
Continue reading ‘La fi del món?’
No us enganyaré, avui no sé què escriure. Quan, als Premis Bloc, vaig ser escollit finalista vaig llegir que el jurat valoraria la constància de publicació, així que, fent un pacte amb mi mateix, em vaig prometre actualitzar cada dia (al més pur estil Espinàs), però collons com costa. Continue reading ‘No sé què escriure’
Recomano llegir-se aquest text escoltant, de fons, la cançó: “Free Fallin” de John Mayer
Aquest és el títol d’un llibre que m’ha sobtat molt, més, fins i tot, que “Els germans Karamazov”. I com es pot trobar la felicitat? Potser, en un racó perdut dins la immensitat de Sibèria, allà on fins i tot els animals es perden i són incapaços de trobar refugi en les nits més fredes i solitàries de l’hivern, aquelles nits en les quals un desitja tot allò impossible i imagina el que mai no passarà, però que toti això sempre és màgic; potser en aquest racó, deixat de la mà de Déu, serà on podràs trobar la felicitat.
Continue reading ‘“La felicidad, cómo hallarla”’
Ara, que el món està tant malament i tothom passa penúries, crec que és un bon moment per restaurar l’esclavitud. Jo, com a bon pioner que sempre he sigut, i que sempre, si Déu vol, seré, ja n’he comprat un.
Continue reading ‘La solució fàcil’
Fa uns anys, el meu pare amb va definir l’eternitat. Aquesta definició em va fer canviar les perspectives que tenia del temps. Aquesta definició, el primer cop que la vaig sentir, em va impactar, potser perquè la poca experiència acumulada en els meus pocs anys de vida em va fer veure-la d’una manera especial i diferent. Però el que sí sé és que aquella definició em va quedar gravada a la memòria, i creieu-me quan us dic que parlo d’uns quants anys.
Continue reading ‘Una eternitat’
Comentaris