Tonteries vàries i diverses.
Fa uns anys, el meu pare amb va definir l’eternitat. Aquesta definició em va fer canviar les perspectives que tenia del temps. Aquesta definició, el primer cop que la vaig sentir, em va impactar, potser perquè la poca experiència acumulada en els meus pocs anys de vida em va fer veure-la d’una manera especial i diferent. Però el que sí sé és que aquella definició em va quedar gravada a la memòria, i creieu-me quan us dic que parlo d’uns quants anys.
Continue reading ‘Una eternitat’
Sóc un gran amant de les bromes, els que em coneixen ja ho saben. I, tot i que la majoria de les que faig no s’entenen, intento, com a mínim, fer-ne tres o quatre per dia. Avui, navegant per Internet, n’he trobat una de molt bona que us animo a provar. El problema és tenir els recursos suficients com per fer-la. El que si que us demanaré, en cas de que la feu, és que ho graveu en vídeo i m’ho envieu. Us prometo penjar-ho. A veure que us sembla.
En Joan era una noi afable, correcte i extremadament educat. Havia estudiat a les millors escoles franceses i britàniques, i mai, repeteixo, mai, s’havia plantejar la seva vida lluny dels llibres. Per en Joan el saber ho era tot, i el seu afany de coneixement no tenia límits. Tot a la seva vida era perfecte, només un petit problema el consumia per dins dia i nit, i és que en Joan, a part de ser terriblement llest, també era terriblement baix. I amb això si que no hi podia fer res.
Continue reading ‘Paràgrafs a l’atzar’
Tinc un problema. Un problema amb quatre rodes, per ser més exactes. No és la primera vegada que parlo del meu cotxe aquí al blog, però és que últimament sembla que la meva vida giri al voltant del malparit d’automòbil. És trist, però cert.
Ja començo a estar una mica fins els pebrots de la crisi que mai s’scaba i que, cada dia que passa, ens diuen que el pitjor encara està per arribar. Fa dos anys que el pitjor està per arribar! Em sembla que em fet pasqua abans de ram… El cas és que ja he trobat la solució per sortir d’aquesta crisi que no ens deixa ni respirar i que afecta a qualsevol cosa de la nostra vida quotidiana. Fa falta una bona guerra…
Continue reading ‘Una bona guerra’
Jo, com a bon Forrest Gump que sóc, no sé massa de gairebé re, però, tot i això, m’atreveixo amb tots els temes. Que potser les dic de l’alçada d’un campanar? No ho nego, però com a mínim sempre intento donar el meu punt de vista. No com aquells impresentables que callen com uns putes quan es parla d’alguna cosa que no els hi agrada o simplement no en saben. Si alguna cosa he après, en la meva curta vida, és que s’ha d’opinar de tot. De fet, és molt probable que a vegades, al no saber re d’un tema, t’inventis els arguments i llavors, sorprenentment, els que t’escolten ho afirmen amb el cap i et corroboren la idea. Jeje… Colla d’hipòcrites! Avui, doncs, us vull parlar d’un tema del que no en tinc la més mínima idea, però que defensaré com un lleó si fa falta: La Justícia.
Continue reading ‘Simplificant temes’
Si em permeteu avui vull criticar una mica. I es que hi ha coses que em rebenten de sobremanera. Com per exemple el feminisme. Abans de crucificar-me, però, agraïra que us llegíssiu les meves reflexions. No us demano que les compartiu, ni tant sols que les accepteu, només us demano que les respecteu perquè, sincerament, crec que ens estem passant una mica amb la puta igualtat de sexes. O no?
Continue reading ‘El feminisme’
S’ha demostrat, sobradament crec, que el tema de la independència catalana interessa ben poc a la resta del planeta. A Catalunya interessa, està clar. A Espanya fan la puta i la ramoneta fent veure que hi donen importància, però la veritat és que tant se’ls hi fot. I a la resta d’Europa, i món sencer, la cosa no és que no interessi, és que simplement es desconeix. I, en cas de que ho coneguin, crec que els hi porta bastant fluixa. Trist però cert. És per això que jo proposo un petit canvi del punt de vista al tema…
Continue reading ‘Problema català’
No es que em molesti que les ciutats o pobles es modernitzin. Tot el contrari. De fet, Jo em considero una persona moderna, partidària de fotre foc a tot el que faci pudoreta a antic i sobretot un home pràctic. Molt pràctic. Per què dic això? Doncs per una simple raó, perquè també sóc molt gandul. Per exemple, prefereixo les autopistes abans que les carreteres, els metros abans que els busos, els cotxes abans que el metro, i l’avió abans que el tren. Si per aconseguir la comoditat ho hem de tirar tot a terra i començar-ho de nou, doncs endavant! Només demano unes petites consideracions.
Apreciats senyors de la DGT:
M’adreço a vostès no per qüestionar el seu treball, Déu me’n guardi, sinó per realitzar uns quants suggeriments que, crec, podrien ser molt útils de cara a la circulació general i la conducció en particular. Que consti que no pretenc discutir la seva labor, cosa que també podria fer, sinó ajudar per tal de que tot funcioni una mica millor del què funciona ara. M’explico
Comentaris