Relats, articles, opinió i contes en catalÃ
AixÃ, amb un tÃtol humil, modest, serè i sincer començo la meva felicitació de Nadal d’enguany. Sé que enviar felicitacions de Nadal és un tòpic, i dels grossos, però ja que no ho fem per setmana santa, Sant Jordi, la castanyada, la purÃssima, reis o el meu aniversari, deixeu-m’ho fer quan diu la tradició i aixà quedem tots contents. Un altre dia si voleu, ja discutirem les tradicions, però això avui no toca.
La gent que em coneix ja sap que sóc una persona d’extrems. No contemplo el punt mig, la neutralitat o una posició moderada. Sempre ha de ser o tot o res. A més a més tinc el do especial de posicionar-me sempre en favor de la gent, fets, noticies o esdeveniments que acostumen a caure malament. Jo sóc aixÃ, què voleu que hi faci…
Ahir, discutint jo sol, com faig habitualment, vaig arribar a una estranya i sorprenent conclusió que em complau compartir amb tots vosaltres. A veure què us sembla…
Les coses moren. Tot mor. Les persones, els animals, les plantes, cèl·lules, fongs, bacteris, virus, planetes, estrelles, fins i tot galà xies senceres. Per tant, seria molt estrany que un blog no morÃs. Però encara no ha arribat el dia! No patiu!
Papasol Girona no mor, però si que necessita un canvi. Malauradament fa temps que m’he quedat bloquejat, i un escrit al mes (com a molt) no és el ritme que l’hi vull donar, per tant ha arribat el moment de canviar una miqueta. Tinc algunes idees, no moltes, que m’agradaria comentar-vos. Us les exposaré en forma d’enquesta i aixÃ, vosaltres mateixos, podeu valorar que us faria més grà cia que fos Papasol Girona.
De blog personal ja en tinc un, aixà que la idea segueix essent que aquest blog mantingui un estil particular, propi i diferent. A veure què us semblen les propostes! Podeu votar-ne dues. (Segurament acabaré fent el que em donarà la gana, però sempre queda bé preguntar).
Loading ...
Necessitem estar preparats per si comença la guerra. Dic més, és imperatiu estar preparats per si ara, de sobte, comença una gran guerra. Una senyora guerra. Una grandÃssima guerra. Una guerra que t’hi cagues. Per exemple, jo sé que si em passa alguna cosa he de trucar al 012. O si m’entren a robar trucar al 088. Però no sé què he de fer en cas de guerra. No m’han educat en aquest tema i crec que ho haurien d’haver fet.
Avui és un bon dia per canviar el món. Avui és un bon dia per mobilitzar un paÃs, qualsevol. Avui toca començar la revolta. Canviar les normes, les lleis i les prohibicions. Avui hem de començar una guerra, crear un gran monopoli o fer un descobriment revolucionari. Avui és dia per les heroïcitats, per escriure el nostre nom en la història. Avui és un molt bon dia per canviar el món!
Si us plau, posem tots el crit al cel perquè es prohibirà el nudisme a la ciutat de Barcelona. Llardem de fastigs la prohibició perquè, al cap i a la fi, tots anem despullats pel carrer de la ciutat comtal, no? Sinó no m’explico el rebombori que es respira per una prohibició que trobaria molt lògica si no fos perquè la llei de poder anar despullat pel carrer no ho és gens ni mica. Sembla que els polÃtics per fi han tocat una mica de peus a terra i rectifiquen una normativa que mai s’hauria d’haver aprovat, des del meu punt de vista, és clar.
Per celebrar que torno a escriure de manera regular i, també, que ahir el blog va complir un any de vida, em disposo a escriure un breu article d’opinió d’aquells que tant m’agraden i que tants arguments us donen per criticar-me. Avui em penso centrar en la il·luminació. En general…
Quan era petit (més petit) un dels millors dies de l’any era l’arribada al poble de Ses Majestats. M’agradava pensar que venien d’un paÃs llunyà , carregat de romanticisme, història i, sobretot, mà gia i felicitat. La seva arribada cada any era diferent, algunes vegades venien amb carrosses, d’altres amb camells, algunes amb moto i, fins hi tot, en recordo una que van arribar asseguts en una espècia de trenet, com aquells que fan rutes turÃstiques als pobles de platja, però carregat de regals i no d’holandesos cremats pel sol. Amb el fanalet en una mà i la carta en l’altra esperava ansiós el moment de poder seure a la seva falda i explicar-los tot el què volia, la bondat que havia fet i el què els hi deixaria per menjar. Eren altres temps… Ara he crescut, sóc més conscient del que passa al món i he descobert la veritat de Ses Majestats. Una veritat que no m’ha agradat gens…
Continue reading ‘Ses Majestats’
Començo a escriure aquest post, article, relat, narració o conte, sense saber ni què vull dir ni on vull anar a parar. Fa dies que estic espès, la literatura mà gica que brollava dels meus dits s’està apagant a poc a poc i, malauradament, he començat a redactar més articles d’opinió, com un mal periodista i no com un bon escriptor, que no relats com ans solia. Estic trist veient com la meva genialitat es va apagant a poc a poc. Déu m’ha concedit un do temporal i ja se m’està gastant? O és que simplement he esgotat ja totes les idees. Estic confús i indecÃs. Vaig a intentar escriure alguna cosa, a veure si de les meves mans cansades encara emana algun bri d’originalitat, estil i classe.
Comentaris