Tonteries vàries i diverses.
Divertida tira còmica per acabar la setmana. Volia escriure alguna cosa més decent, però estic tinguent problemes amb l’ordinador, així que us haureu de donar per satisfets amb axiò. I recordeu que encara em podeu votar! que ja s’acaben el dies…
De :: Finofilipino
Avui, com tants altres dies, no tinc ganes d’escriure, així que us deixo amb una tira còmica ràpida. A veure si demà m’inspiro i escric alguna cosa amb cara i ulls (cosa que costarà)
Per cert, recordeu que encara em podeu votar al següent Link (Link). He perdut bastant, però segueixo aguantant!
Suposo que heu notat, centenars de milers de lectors meus, que he estat un temps desaparegut. L’explicació és senzilla: he estat de vacances i no he fet absolutament re. I quan dic re vull dir re. Zero. Nada. I tot aquest temps m’ha servit per reflexionar molt sobre l’odiat estiu (que tantes vegades que comentat). Ara que tot sembla que comença a tornar a la normalitat us exposo les meves conclusions. No pretenc que les comprengueu ni que les compartiu. És més, no demano ni que les llegiu (que no lleixiu) jo les deixo aquí i vosaltres feu el què vulgueu.
Continue reading ‘Les vacances i l’estiu’
No sé exactament què dir, però la veritat és que m’ha fet molta gràcia. Per tant, avui que no tinc ganes d’escriure, una altra ració de l’humor dolent de l’Aleix. I així vaig passant els dies…
De :: Finofilipino
Interessant vinyeta la que he trobat avui. Em pensava que era l’únic que pensava aquestes coses, però ja sabem tots que, per més original que et creguis, sempre hi haurà algú que faci el mateix i millor. Per tant, toca aprofitar-se del treball dels altres! Us deixo la vinyeta, jo no seria capaç d’expressar-ho millor. A veure que us sembla!
De :: Finofilipino
La crisi afecta a tothom. Fins i tot el nostre superheroi Quim, que abans vivia en una constant situació de benestar, últimament passa penúries. Però, tot i això, ell mai s’ha plantejat deixar de servir al poble sense obtenir res a canvi. És un bona persona, austera, humil i elegant. En la intimitat és en Josep Rodríguez, però a la que hi ha problemes es transforma en el Superheroi Quim, el defensor de Catalunya (i part de l’estranger).
Continue reading ‘El Superheroi Quim’
Sé estic en una edat en la que res es pot donar per segur, però com que sóc un temerari vaig a fer-vos una petita confessió. Potser me’n penediré, no us dic que no, però és una cosa que fa anys que porto a dins i de la que vull alliberar-me d’una puta vegada: sóc un merda.
Continue reading ‘A barallar-se!’
Sóc un gran amant de les bromes, els que em coneixen ja ho saben. I, tot i que la majoria de les que faig no s’entenen, intento, com a mínim, fer-ne tres o quatre per dia. Avui, navegant per Internet, n’he trobat una de molt bona que us animo a provar. El problema és tenir els recursos suficients com per fer-la. El que si que us demanaré, en cas de que la feu, és que ho graveu en vídeo i m’ho envieu. Us prometo penjar-ho. A veure que us sembla.
Quina sort que tinc. Cada dia que em connecto a Internet ho guanyo tot. Viatges, cursos pagats, premis en metàl·lic, ser el visitant 1 milió i un llarg etcètera de coses. Es ben bé que sóc un tiu amb sort… I ara, si no us fa re, penso dedicar el post d’avui a un reguitzell de gent. Tal hi com es feia rabans amb els fotologs que, per cert, encara existeixen. Anem-hi doncs…
Tinc un problema. Un problema amb quatre rodes, per ser més exactes. No és la primera vegada que parlo del meu cotxe aquí al blog, però és que últimament sembla que la meva vida giri al voltant del malparit d’automòbil. És trist, però cert.
Comentaris