Relats, articles, opinió i contes en català
Fa gairebé tres mesos que tinc abandonats els relats de la col·lecció “Cròniques de Guerra” i com que vaig emmerdar molt la troca he pensat que, abans de seguir, el millor seria fer-ne un breu resum per tal de que tot quedi clar i no hi hagi dubtes ara que seguiré amb la història. Correcte? Doncs vinga! En capítols anteriors de Crònica de Guerra…
Aquest passat cap de setmana (i divendres) he estat a la gran i històrica Londres. La gent se’n feia creus quan l’hi deia que no hi havia estat mai, però què voleu que us hi digui, la meva política de viatges sempre anteposa països culinàriament bons a països amb una història que t’hi cagues però que s’hi menja de pena. Per tant Londres ha tardat en arribar… Però ara ja hi he anat i aquí teniu les meves (més que qüestionables) conclusions.
I ara vaig a destapar un misteri que tothom em pregunta: si, gairebé totes les històries explicades en aquest blog són inventades. Algunes tenen parts certes, però sempre, encara que sigui sense voler, acabo dient mentides, una rere l’altra, per fer més interessant la història. I és que jo sempre he defensat que la mentida és molt més estimulant que la veritat! Però avui, sense que serveixi de precedent, explicaré una anècdota, que em va passar ja fa anys, i que és cent per cent verídica.
Continua de Crònica de Guerra 5
19:02h: Els informatius de TV3 confirmen la noticia: Angela Merkel acaba de ser assassinada per un franctirador. No hi ha més noticies…
19:05h: Interessant gir de guió, tot i que no sabem quines repercussions pot tenir això a nivell mundial. Què passarà amb Alemanya? I Holanda? I Àustria?
19:06h: Ens estem emmerdant per moments…
…
Sempre m’ha agradat viatjar. Visitar nous països, relacionar-me amb gent que no entenc, explorar zones inaccessibles i verges, caminar dies i dies, suar com un lladre carretejant sarrons plens a vessar, canviar divises, comprar objectes absurds i inútils… A qui vull enganyar! No m’agrada ni m’agradarà mai. Sempre he dit que quan viatjo m’agrada anar a països d’un nivell similar o superior al meu. Però aquest avui no és el tema, sinó un afer que em va succeir fent la ruta dels castells del Loira francès, fa prop de dos anys.
La carretera de l’Arrabassada té unes vistes magnifiques sobre Barcelona. A l’època en què estudiava a la Universitat Autònoma, alguns dels que teníem cotxe solíem agafar aquesta carretera per fer drecera, defugir les autopistes que sempre he odiat no sé ben bé perquè i poder recordar els revolts de les carreterotes de casa, que en definitiva són les úniques que t’ensenyen a conduir com cal.
A la casa número 17, del carrer E Jefferson, del petit poble de Linn, de l’estat de Missouri, del gran país americà, va passar un afer que ara, anys més tard, encara no té una explicació lògica. Els científics hi veuen una rara malaltia, els ateus una depressió de cavall i els religiosos una possessió. Fos el que fos, la jove Kate McCullin va morir sense una explicació raonable. Us contaré el què va passar.
Continue reading ‘L’Exorcisme’
Continua de Crònica de Guerra 4
14:16h: Tropes franceses es dirigeixen cap a la frontera Est del país gal. L’exercit espanyol es comença a mobilitzar. Bèlgica ja tremola.
14:20: Alemanya ha conquerit Holanda amb poc més de mitja hora. Hi ha masses fronts oberts i això comença a fer una pudor a Tercera Guerra Mundial que no s’aguanta per enlloc.
14:22h: Estic cagat, la cosa no pot anar pitjor…
…
La Tanya i en Seriozha eren una parella molt maca. Vivien tranquil·lament a la Unió Soviètica i no els preocupaven els problemes que succeïen més enllà de les seves fronteres. En Seriozha havia hagut de deixar l’exèrcit, combatent a les portes de Polònia, per culpa d’una ferida mal curada a la cama, i ara ajudava l’administració de la siderúrgia militar; i la Tanya treballava en una impremta i gestava el seu primer fill, en Seriozha si havia de ser nen i la Lena si havia de ser nena. Tot anava rodat i perfecte aquell feliç 1941 a Leningrad
Després dels pals i hòsties que m’han caigut aquest cap de setmana em veig amb l’obligació de corregir l’article anterior, ja que, pel que veig, no es va acabar d’entendre o no vaig saber expressar el què pretenia. Deixeu-me, per tant, intentar explicar-ho de nou, a veure si ara hi ha menys confusions…
Comentaris