Relats, articles, opinió i contes en català
Avui és un bon dia per canviar el món. Avui és un bon dia per mobilitzar un país, qualsevol. Avui toca començar la revolta. Canviar les normes, les lleis i les prohibicions. Avui hem de començar una guerra, crear un gran monopoli o fer un descobriment revolucionari. Avui és dia per les heroïcitats, per escriure el nostre nom en la història. Avui és un molt bon dia per canviar el món!
Ja he explicat repetides vegades, aquí al blog, en directe o per la radio, els meus problemes constants i persistents amb la panxa. O dit d’una altra manera: que sempre tinc mal de panxa. Recordo, de fet, un parell d’articles relacionats aquí al blog amanits amb unes quantes mentides, com faig habitualment. El cas és que el meu mal de panxa crònic pot deixar de ser-ho en les pròximes setmanes. Encara no heu deduït la relació entre el títol i el què us vull dir? Doncs passeu que us ho explicaré…
Ja m’he cansat de ser un treballador més d’una empresa. Una part d’un engranatge. Una formigueta treballadora. Un simple assalariat. És per això que, després de meditar-ho molt, he decidit ser el meu propi amo. Manar-me jo. Tenir jo les responsabilitats. Emportar-me jo els problemes i els èxits. Reunions. Viatges. Més reunions. Mèrits, perquè no. Per això mateix he decidit comprar GAZPROM.
Continue reading ‘L’empresa’
Sempre he sabut que, tard o d’hora, canviaré el món. No sé com, ni amb quina magnitud, però que ho faré és pràcticament segur. Tanmateix em conec, i ja he incomplert moltes promeses. No tinc cap Óscar ni cap Grammy, per exemple, i no hi ha perspectives, massa esperançadores, de guanyar-ne un en breu, diguéssim. Tot i això l’esperança és l’últim que es perd i un dia o altre revolucionaré la Humanitat. Es parlarà de mi la resta d’eternitat i el meu nom s’escriurà al costat de Darwin, Da Vinci, Plató, Juli Cèsar o, modèstia apart, Jesucrist. Però si us he de ser sincer, no en tinc ni idea de com fer-ho.
Modèstia apart, crec que he descobert com fer que el futur pròxim sigui més amè, agradable i, sobretot, més fàcil. El mon està en crisis, l’atur disparat, el terrorisme de moda, els accidents a l’ordre del dia, assassinats, violacions, mercat negre, narcotràfic, prostitució, homosexualitat, irresponsabilitats, crims, màfies, segrests, canvi climàtic… El futur se’ns presenta complicat. Per això he arribat a la conclusió que la millor solució, per encarar totes aquestes calamitats inevitables, és posar-se la camisa per dintre els pantalons. I que vinguin!
Comentaris