Qui digui que no ha vist mai porno, menteix. Així de clar. De fet, només fa falta quedar-se despert fins una mica tard a la nit per veure grans espectacles sexuals. I no estic parlant, precisament, de cadenes petites sense audiència. No, res d’això…
El cas és que, navegant per Internet, he trobat un vídeo genial de porno encobert. Com que la meva pàgina pretén ser apta per tots el públics us he de dir que podeu mirar el vídeo tranquil·lament i sense cap mena de perill. Les ments més perverses ja entendran el que hagin d’entendre. A veure que us sembla!
Per cert, no us oblideu que podeu votar-me com a millor blog personal català. Us deixo el Link per si voleu fer-ho (que no us obligo, però si que us ho recomano…). Link
Navegant per Internet he trobat un vídeo molt… molt… relaxant? No sabria exactament com descriure’l, però us asseguro que és bo. Es tracta del segon aquari més gran del món, situat a Okinawa, Japó. La peixera en qüestió representa el mar de Kuroshio que, pel què he trobat, és un dels mars del japó. És realment espectacular, res a veure amb a peixateria que tenim a Barcelona i que n’hi diem aquari. He dit que era el segon més gran del món, però no en tinc ni idea de quin és el més gran, així que no cal que ho pregunteu. I ara us deixo amb el vídeo!
Jo, com a bon Forrest Gump que sóc, no sé massa de gairebé re, però, tot i això, m’atreveixo amb tots els temes. Que potser les dic de l’alçada d’un campanar? No ho nego, però com a mínim sempre intento donar el meu punt de vista. No com aquells impresentables que callen com uns putes quan es parla d’alguna cosa que no els hi agrada o simplement no en saben. Si alguna cosa he après, en la meva curta vida, és que s’ha d’opinar de tot. De fet, és molt probable que a vegades, al no saber re d’un tema, t’inventis els arguments i llavors, sorprenentment, els que t’escolten ho afirmen amb el cap i et corroboren la idea. Jeje… Colla d’hipòcrites! Avui, doncs, us vull parlar d’un tema del que no en tinc la més mínima idea, però que defensaré com un lleó si fa falta: La Justícia.
Ja sabeu, els que em coneixeu, que sento un gran respecte i admiració per tot el que tingui a veure amb el gran imperi (ara ja no) Rus. Tot, absolutament tot, ho fan diferent. No diré si millor o pitjor, simplement diferent. Sembla que ells encara estiguin immersos en la guerra freda i el seu tarannà no deixarà mai de sorprendrem. És per això que avui us deixo amb uns quants anuncis (genials) d’una marca russa de fruits secs. Són anuncis fets amb animació i cada un ens presenta batalles èpiques interessants. Per començar us deixo una lluita animada entre Jackie Chan i Sauron. Després del salt trobareu tres anuncis més. Tots genials, per descomptat.
Curiosa vinyeta (que robo descaradament) en la què s’explica una història que, molt em temo, vaig viure. O sigui, jo no en vaig ser el protagonista, però si que em vaig veure afectat per un cas similar al parc aquàtic Aqua Diver de Roses. En certa manera el què em va passar podria ser la continuació d’aquesta vinyeta. Suposo que no fa falta que expliqui res més. Mireu, i vosaltres mateixos. Per cert, us heu trobat amb algun cas similar?
En Matt, pel què he pogut deduïr visitant la seva web, és un senyor que viatja molt. La seva pàgina està totalment en anglès, així que us deixo el link i si us interessa vosaltres mateixos hi doneu un cop d’ull (wherethehellismatt.com). Aquest bon home s’ha dedicat a fer un video molt curiós dels seus diversos viatges. La veritat és que està molt bé. És admirable, perquè no dir-ho. A veure que en penseu…
Passo de tot! Passo dels tuppers, dels menjars preparats, de les conserves, dels àpats enllaunats, dels menjadors d’empresa, de les sales comunitàries, de veure els altres mastegar amb la boca oberta, d’olorar menjars putrefactes, d’escoltar les alabances que fa segons qui de la seva menja i, en general passo dels tuppers. Passo de tot!
Semblava que no arribaria mai, però crec que l’estiu, a l’espera del dia oficial, ja és aquí. I la pregunta obligada és: Calia? Tanta necessitat teníem de proclamar als quatre vents que el mal temps no marxaria mai? Era imprescindible llardar de fàstics l’hivern? Tanta necessitat teníem de calor? La resposta és simple i inqüestionable: No, no en teníem cap necessitat. M’explico…
Els que em coneixen (que segons el facebook son 417 i només 37 segons el Twitter) ja saben de la meva depriment obsessió per la Wikipedia. No m’importa l’idioma, tot i que he de reconèixer que la visito més en castellà que en qualsevol altre idioma. No ho faig per cap preferència política, simplement perquè el meu domini de l’Anglès no és excel·lent i la famosa Viquipèdia està, de moment, molt poc complerta i acurada. Total, que em passo hores a la Wikipedia. Ahir, sense anar més lluny, se’m va donar per buscar el dia del meu aniversari feliç…
Comentaris