Recomano llegir-se aquest text escoltant, de fons, la cançó: “Free Fallin” de John Mayer
Aquest és el títol d’un llibre que m’ha sobtat molt, més, fins i tot, que “Els germans Karamazov”. I com es pot trobar la felicitat? Potser, en un racó perdut dins la immensitat de Sibèria, allà on fins i tot els animals es perden i són incapaços de trobar refugi en les nits més fredes i solitàries de l’hivern, aquelles nits en les quals un desitja tot allò impossible i imagina el que mai no passarà, però que toti això sempre és màgic; potser en aquest racó, deixat de la mà de Déu, serà on podràs trobar la felicitat.
Sé que molta gent no estarà d’acord amb mi, però la Wikipedia és una font de saber inesgotable. Sóc perfectament conscient de que hi ha informació errònia i que molta gent penja coses sense tenir-ne ni idea. Però jo diposito una confiança cega en el revisors de la web i confio (i espero) que com a mínim un 50 per cent del què hi ha sigui correcte. Només demano això. Partint d’aquí puc dir, amb la boca ben oberta, que pràcticament m’he llegit tota l’enciclopèdia virtual. I es que és molt divertit navegar d’un tema a l’altre. Avui per exemple…
Ara, que el món està tant malament i tothom passa penúries, crec que és un bon moment per restaurar l’esclavitud. Jo, com a bon pioner que sempre he sigut, i que sempre, si Déu vol, seré, ja n’he comprat un.
Suposo que heu notat, centenars de milers de lectors meus, que he estat un temps desaparegut. L’explicació és senzilla: he estat de vacances i no he fet absolutament re. I quan dic re vull dir re. Zero. Nada. I tot aquest temps m’ha servit per reflexionar molt sobre l’odiat estiu (que tantes vegades que comentat). Ara que tot sembla que comença a tornar a la normalitat us exposo les meves conclusions. No pretenc que les comprengueu ni que les compartiu. És més, no demano ni que les llegiu (que no lleixiu) jo les deixo aquí i vosaltres feu el què vulgueu.
Avui, mirant i repassant la pel·lícula de Roger Patterson i Robert Gimlim, més coneguda per simplement la pel·lícula de Patterson, sobre la qual, d’aquí pocs dies, espero extreure una conclusió clara de l’hominoide visible de la filmació, m’ha vingut al cap que moltes d’aquestes gravacions i/o fotografies sempre “poden ser” una farsa. Per què? us preguntareu, doncs és molt senzill, és tan senzill que estic per organitzar un concurs dient que qui trobi una imatge/film on es vegi un personatge/animal llegendari o simplement fora del normal, serà premiat.
Fa uns anys, el meu pare amb va definir l’eternitat. Aquesta definició em va fer canviar les perspectives que tenia del temps. Aquesta definició, el primer cop que la vaig sentir, em va impactar, potser perquè la poca experiència acumulada en els meus pocs anys de vida em va fer veure-la d’una manera especial i diferent. Però el que sí sé és que aquella definició em va quedar gravada a la memòria, i creieu-me quan us dic que parlo d’uns quants anys.
Sé estic en una edat en la que res es pot donar per segur, però com que sóc un temerari vaig a fer-vos una petita confessió. Potser me’n penediré, no us dic que no, però és una cosa que fa anys que porto a dins i de la que vull alliberar-me d’una puta vegada: sóc un merda.
En Joan era una noi afable, correcte i extremadament educat. Havia estudiat a les millors escoles franceses i britàniques, i mai, repeteixo, mai, s’havia plantejar la seva vida lluny dels llibres. Per en Joan el saber ho era tot, i el seu afany de coneixement no tenia límits. Tot a la seva vida era perfecte, només un petit problema el consumia per dins dia i nit, i és que en Joan, a part de ser terriblement llest, també era terriblement baix. I amb això si que no hi podia fer res.
Sempre he sentit una gran devoció pels països. Però no per cap en concret, sinó pel terme país en general. Els estats, les guerres, les colònies, els imperis, els poders… La història més recent de la humanitat està lligada, irremeiablement, a la formació, dissolució i expansió dels països (alguns més que d’altres, tot sigui dit). Suposo que és per això que la geografia sempre m’ha encantat. Com que aprendre’s tots els països és una feina pràcticament impossible (pràcticament) us deixo amb un curiós vídeo (més vell que el cagar) que us servirà d’ajuda per aprendre tots el noms dels països del globus. Curiós, molt curiós.
Qui digui que no ha vist mai porno, menteix. Així de clar. De fet, només fa falta quedar-se despert fins una mica tard a la nit per veure grans espectacles sexuals. I no estic parlant, precisament, de cadenes petites sense audiència. No, res d’això…
El cas és que, navegant per Internet, he trobat un vídeo genial de porno encobert. Com que la meva pàgina pretén ser apta per tots el públics us he de dir que podeu mirar el vídeo tranquil·lament i sense cap mena de perill. Les ments més perverses ja entendran el que hagin d’entendre. A veure que us sembla!
Per cert, no us oblideu que podeu votar-me com a millor blog personal català. Us deixo el Link per si voleu fer-ho (que no us obligo, però si que us ho recomano…). Link
Comentaris