Suposo que heu notat, centenars de milers de lectors meus, que he estat un temps desaparegut. L’explicació és senzilla: he estat de vacances i no he fet absolutament re. I quan dic re vull dir re. Zero. Nada. I tot aquest temps m’ha servit per reflexionar molt sobre l’odiat estiu (que tantes vegades que comentat). Ara que tot sembla que comença a tornar a la normalitat us exposo les meves conclusions. No pretenc que les comprengueu ni que les compartiu. És més, no demano ni que les llegiu (que no lleixiu) jo les deixo aquí i vosaltres feu el què vulgueu.
Avui, mirant i repassant la pel·lícula de Roger Patterson i Robert Gimlim, més coneguda per simplement la pel·lícula de Patterson, sobre la qual, d’aquí pocs dies, espero extreure una conclusió clara de l’hominoide visible de la filmació, m’ha vingut al cap que moltes d’aquestes gravacions i/o fotografies sempre “poden ser” una farsa. Per què? us preguntareu, doncs és molt senzill, és tan senzill que estic per organitzar un concurs dient que qui trobi una imatge/film on es vegi un personatge/animal llegendari o simplement fora del normal, serà premiat.
Fa uns anys, el meu pare amb va definir l’eternitat. Aquesta definició em va fer canviar les perspectives que tenia del temps. Aquesta definició, el primer cop que la vaig sentir, em va impactar, potser perquè la poca experiència acumulada en els meus pocs anys de vida em va fer veure-la d’una manera especial i diferent. Però el que sí sé és que aquella definició em va quedar gravada a la memòria, i creieu-me quan us dic que parlo d’uns quants anys.
Sé estic en una edat en la que res es pot donar per segur, però com que sóc un temerari vaig a fer-vos una petita confessió. Potser me’n penediré, no us dic que no, però és una cosa que fa anys que porto a dins i de la que vull alliberar-me d’una puta vegada: sóc un merda.
En Joan era una noi afable, correcte i extremadament educat. Havia estudiat a les millors escoles franceses i britàniques, i mai, repeteixo, mai, s’havia plantejar la seva vida lluny dels llibres. Per en Joan el saber ho era tot, i el seu afany de coneixement no tenia límits. Tot a la seva vida era perfecte, només un petit problema el consumia per dins dia i nit, i és que en Joan, a part de ser terriblement llest, també era terriblement baix. I amb això si que no hi podia fer res.
Sempre he sentit una gran devoció pels països. Però no per cap en concret, sinó pel terme país en general. Els estats, les guerres, les colònies, els imperis, els poders… La història més recent de la humanitat està lligada, irremeiablement, a la formació, dissolució i expansió dels països (alguns més que d’altres, tot sigui dit). Suposo que és per això que la geografia sempre m’ha encantat. Com que aprendre’s tots els països és una feina pràcticament impossible (pràcticament) us deixo amb un curiós vídeo (més vell que el cagar) que us servirà d’ajuda per aprendre tots el noms dels països del globus. Curiós, molt curiós.
Qui digui que no ha vist mai porno, menteix. Així de clar. De fet, només fa falta quedar-se despert fins una mica tard a la nit per veure grans espectacles sexuals. I no estic parlant, precisament, de cadenes petites sense audiència. No, res d’això…
El cas és que, navegant per Internet, he trobat un vídeo genial de porno encobert. Com que la meva pàgina pretén ser apta per tots el públics us he de dir que podeu mirar el vídeo tranquil·lament i sense cap mena de perill. Les ments més perverses ja entendran el que hagin d’entendre. A veure que us sembla!
Per cert, no us oblideu que podeu votar-me com a millor blog personal català. Us deixo el Link per si voleu fer-ho (que no us obligo, però si que us ho recomano…). Link
Navegant per Internet he trobat un vídeo molt… molt… relaxant? No sabria exactament com descriure’l, però us asseguro que és bo. Es tracta del segon aquari més gran del món, situat a Okinawa, Japó. La peixera en qüestió representa el mar de Kuroshio que, pel què he trobat, és un dels mars del japó. És realment espectacular, res a veure amb a peixateria que tenim a Barcelona i que n’hi diem aquari. He dit que era el segon més gran del món, però no en tinc ni idea de quin és el més gran, així que no cal que ho pregunteu. I ara us deixo amb el vídeo!
Jo, com a bon Forrest Gump que sóc, no sé massa de gairebé re, però, tot i això, m’atreveixo amb tots els temes. Que potser les dic de l’alçada d’un campanar? No ho nego, però com a mínim sempre intento donar el meu punt de vista. No com aquells impresentables que callen com uns putes quan es parla d’alguna cosa que no els hi agrada o simplement no en saben. Si alguna cosa he après, en la meva curta vida, és que s’ha d’opinar de tot. De fet, és molt probable que a vegades, al no saber re d’un tema, t’inventis els arguments i llavors, sorprenentment, els que t’escolten ho afirmen amb el cap i et corroboren la idea. Jeje… Colla d’hipòcrites! Avui, doncs, us vull parlar d’un tema del que no en tinc la més mínima idea, però que defensaré com un lleó si fa falta: La Justícia.
Ja sabeu, els que em coneixeu, que sento un gran respecte i admiració per tot el que tingui a veure amb el gran imperi (ara ja no) Rus. Tot, absolutament tot, ho fan diferent. No diré si millor o pitjor, simplement diferent. Sembla que ells encara estiguin immersos en la guerra freda i el seu tarannà no deixarà mai de sorprendrem. És per això que avui us deixo amb uns quants anuncis (genials) d’una marca russa de fruits secs. Són anuncis fets amb animació i cada un ens presenta batalles èpiques interessants. Per començar us deixo una lluita animada entre Jackie Chan i Sauron. Després del salt trobareu tres anuncis més. Tots genials, per descomptat.
Comentaris