Relats, articles, opinió i contes en català
Així, amb un títol humil, modest, serè i sincer començo la meva felicitació de Nadal d’enguany. Sé que enviar felicitacions de Nadal és un tòpic, i dels grossos, però ja que no ho fem per setmana santa, Sant Jordi, la castanyada, la puríssima, reis o el meu aniversari, deixeu-m’ho fer quan diu la tradició i així quedem tots contents. Un altre dia si voleu, ja discutirem les tradicions, però això avui no toca.
La gent que em coneix ja sap que sóc una persona d’extrems. No contemplo el punt mig, la neutralitat o una posició moderada. Sempre ha de ser o tot o res. A més a més tinc el do especial de posicionar-me sempre en favor de la gent, fets, noticies o esdeveniments que acostumen a caure malament. Jo sóc així, què voleu que hi faci…
Ahir, discutint jo sol, com faig habitualment, vaig arribar a una estranya i sorprenent conclusió que em complau compartir amb tots vosaltres. A veure què us sembla…
Deixant de banda que la paraula correcte (almenys en català) és làmpada, Lamparetes és un molt bon títol, que a més va molt en consonància amb Antònia Font, del nou CD del grup balear per excel·lència (amb permís de Tomeu Penya, lògicament). Feia 5 anys que Antònia Font no treia un disc nou, així que les ganes que hi havien eren moltes (i les expectatives més). Val a dir que el 2007 varen treure el recopilatori “Coser i Cantar” on revisaven els seus temes més populars acompanyats per l’Orquestra Simfònica de Bratislava, però cançons noves feia un lustre (que es diu aviat) que no en sentíem. Feia dies que hauria d’haver publicat aquest escrit, però volia esperar a veure’ls en concert per donar la meva opinió. Som-hi!
Necessitem estar preparats per si comença la guerra. Dic més, és imperatiu estar preparats per si ara, de sobte, comença una gran guerra. Una senyora guerra. Una grandíssima guerra. Una guerra que t’hi cagues. Per exemple, jo sé que si em passa alguna cosa he de trucar al 012. O si m’entren a robar trucar al 088. Però no sé què he de fer en cas de guerra. No m’han educat en aquest tema i crec que ho haurien d’haver fet.
Tenim nous veïns. Al nostre cinquè pis Barcelona, on hi ha dos replans amb 3 pisos cada un, resulta que ens ha arribat un nou veí andorrà que, amb tota la bona fe del món, ens està revolucionant la comunitat. El nostre replà funcionava molt bé, doncs només érem nosaltres (al pis de la punta) i una noia de color al pis petit del mig. Aquesta noia, a part de ser de color, és de Nova York i imparteix classes d’anglès a hores intempestives, així que pràcticament podem dir que en el segon replà de l’últim pis del nostre bloc i vivíem sols. Fins ara. Ara aquesta parella d’andorrans, aparentment sense fills, han arribat amb tota la intenció de quedar-se. Segurament no són mala gent, tot el contrari, però que el nostre ritme de vida s’hagi d’alterar per un foraster no m’acaba d’agradar…
Continua de Crònica de Guerra 6
23:13h: Passen per la carretera centenars de cotxes de l’exèrcit. Duen les sirenes engegades i van a tota hòstia.
23:15h: Ha passat alguna cosa molt grossa, però no sabem què.
23:34h: El missatge de la tele es segueix repetint. Collons! Collons! Collons! Quin neguit!
…
L’arbre de maduixa de davant de casa avui feia taronges, així que me n’he exprimit una i he agafat l’hovercraft per anar cap a la feina. inpuntual com sempre i en dia equivocat com acostumo. Jo no sóc així. Sóc de meló.
Molt bona nit a tothom! O com diria una persona que tots coneixem: Hola macus!
No sé si sabré fer això de ser Rei Carnestoltes, l’anterior va deixar un nivell molt alt i el puta ara em cobra un euro i mig per cervesa…
Comentaris