Considero que a l’edat que tinc ja he superat l’època més perillosa de la vida. L’època en la que no tens consciència de les coses, no saps distingir el bé del mal i no t’importa enganxar-te a segons quines substàncies. Una època que marca, irremeiablement, la resta de les nostres vides. Fins hi tot m’atreviria a dir que es tracta de l’època més important de la vida d’una persona. Jo, com ja us he dit, considero que he superat aquesta fase perillosa. I crec, a més, que l’he superat amb bona nota. És per això que avui he decidit drogar-me fins a caure mort. Així, pim pam.
Continue reading ‘Les Drogues’
La crisi afecta a tothom. Fins i tot el nostre superheroi Quim, que abans vivia en una constant situació de benestar, últimament passa penúries. Però, tot i això, ell mai s’ha plantejat deixar de servir al poble sense obtenir res a canvi. És un bona persona, austera, humil i elegant. En la intimitat és en Josep Rodríguez, però a la que hi ha problemes es transforma en el Superheroi Quim, el defensor de Catalunya (i part de l’estranger).
Continue reading ‘El Superheroi Quim’
Quin cap de setmana més rar que hem tingut. S’han sumat tantes coses que és impossible que tot segueixi igual (tot i que em temo que així serà). Per una banda la manifestació catalana, amb més d’un milió de persones (o cinquanta-sis mil segons EFE) i per l’altra la primera victòria espanyola en un mundial. Ja és puta casualitat que tot hagi hagut d’encaixar d’aquesta manera. Només una setmana de diferència ja hagués estat suficient per poder pair tot l’enrenou, però no. Tot junt! Estudiem-ho…
Continue reading ‘El político-mundial’
Els que em coneixen saben perfectament que odio amb ganes tots els insectes, per petits i ridículs que siguin. I si no em coneixeu, doncs ara ja ho sabeu. L’any passat ja vaig tenir les meves desavinences amb un senyor miriàpode que em va ocupar l’habitació. I, de fet, pot ser que encara l’estigui ocupant, doncs no vaig arribar a trobar mai el seu refotut cadàver. El cas és que les cuques i cuquetes poden amb mi. Sé que no és de molt home això, però jo mai he presumit de virilitat, així que me la porta summament fluixa…
Continue reading ‘La cuca’
Avui, anant a la feina amb moto com cada dia, m’he adonat d’una curiositat que mai m’avia plantejat i que m’ha intrigat de mala manera…
Continue reading ‘Visc en un GTA’
Semblava que no arribaria mai, però crec que l’estiu, a l’espera del dia oficial, ja és aquí. I la pregunta obligada és: Calia? Tanta necessitat teníem de proclamar als quatre vents que el mal temps no marxaria mai? Era imprescindible llardar de fàstics l’hivern? Tanta necessitat teníem de calor? La resposta és simple i inqüestionable: No, no en teníem cap necessitat. M’explico…
Continue reading ‘Collons d’estiu’
He de reconèixer que jo era dels que no em creia tot aquest tema del canvi climàtic. Bé, més que no creure-me’l, creia que la solució no era culpa nostra. Després d’anys i anys de contaminació, d’empreses fotent el que els hi ha donat la gana, de nul reciclatge i zero consciència mediambiental, trobo molt injust que ens facin pagar tots els plats trencats a la nostra generació. Que si, també tenim part de culpa, però no tota collons!
Continue reading ‘El temps’
No es que em molesti que les ciutats o pobles es modernitzin. Tot el contrari. De fet, Jo em considero una persona moderna, partidària de fotre foc a tot el que faci pudoreta a antic i sobretot un home pràctic. Molt pràctic. Per què dic això? Doncs per una simple raó, perquè també sóc molt gandul. Per exemple, prefereixo les autopistes abans que les carreteres, els metros abans que els busos, els cotxes abans que el metro, i l’avió abans que el tren. Si per aconseguir la comoditat ho hem de tirar tot a terra i començar-ho de nou, doncs endavant! Només demano unes petites consideracions.
Continue reading ‘Les obres’
Comentaris