Relats, articles, opinió i contes en català
Continua de Crònica de Guerra 6
23:13h: Passen per la carretera centenars de cotxes de l’exèrcit. Duen les sirenes engegades i van a tota hòstia.
23:15h: Ha passat alguna cosa molt grossa, però no sabem què.
23:34h: El missatge de la tele es segueix repetint. Collons! Collons! Collons! Quin neguit!
…
Necessito quatre persones, amb habilitats demostrables, per feina de dos dies altament remunerada. Els interessats, si us plau, que segueixin llegint i s’apuntin als comentaris. En pocs dies em posaré en contacte amb els escollits per donar-los les precises instruccions.
A Norilsk, una petita ciutat molt al nord de Rússia, encara que no ho sembli, i viu gent. És el cas d’en Kolia, miner solter de 32 anys. Ell, al igual que el seu pare, camarada roig orgullós del comunisme, està convençut que Rússia és el millor país del món, el més poderós i, en cas de guerra, el clar guanyador. El seu avi havia lluitat a les ferotges Guerres d’Stalingrad i, encara que sigui mentida, en Kolia sempre ha presumit que son avi, en Yura, va ser un dels primers soldats en entrar a Berlín. Ara, però, el panorama és molt diferent. Ja no hi ha temps per les heroïcitats, les guerres no són com eren abans, el comunisme està en clar declivi i Norilsk, una ciutat que abans havia tallat el bacallà, ara no és més que un munt de runa tirada, sense cap gràcia, sobre el fort permafrost que ho nega tot. Una merda, vaja.
Continua de Crònica de Guerra 2
00:11h: Alemanya ha enganyat a mig món, ningú sabia que tingués material militar nuclear i molt menys que es posicionés d’aquesta manera.
00:15h: Missatge SMS del meu pare: “La cosa s’emmerda per moments”
00:16h: Tinc por.
…
Continua de Crònica de Guerra 1
14:59h: Surt Dmitri Medvédev. Tots els canals del món i la radio en directe. A la feina tots davant del televisor. Envio un missatge a mon pare dient-li “ojo els Russos”.
15:05h: Rússia acaba de declarar la guerra als Estats Unints.
15:06h: Missatge del meu pare dient “la cosa no pinta bé”
…
08:00h: Em llevo
08:09h: Ara si, paro el despertador i surto del llit. Faig el primer cafè del dia i escolto (no el miro perquè vaig fent cosestes) al meu bon amic Cuní. Em rento les dents, pixo (assegut) i em rento la cara. Paro la tele. Vaig fins al rebedor i recullo claus (butxaca esquerra), monedes (també butxaca esquerra) i cartera (butxaca del cul). Crido l’ascensor i mentre l’espero penso si hauré tancat tots els llums, cada dia el mateix…
Tot i que els meus estudis estan directament relacionats amb el cinema, la veritat és que estic molt “out” pel que fa el setè art. Suposo que un dia o altre tornaré a freqüentar els cinemes com abans solia però, ara per ara, em fa molta mandra (deixant de banda que la cartellera no acompanya).
Avui, navegant pels mars d’internet, m’he trobat amb un vídeo espectacular que tinc la necessitat de compartir. És tracta d’una escena de lluita d’alguna pel·lícula tailandesa, xinesa o japonesa que desconec i em dol. Els bons amants de l’acció ho sabran valorar. Només hi trobo a faltar alguna aparició estel·lar tipus Steven Seagal, Chuck Norris o Van Dame. A veure que us sembla.
De :: Makarras.org
Comentaris