Sant Jordi

Publicat el 23/04/2010 en opinio per Aleix Caballeria. 9 Comments Tags: , .

Avui, dia 23 d’abril, és Sant Jordi. Suposo que no hi ha ningú que no se n’hagi adonat, per les paradetes, les senyeres i les banderetes, més que re, però no està de més recordar-ho. Avui és Sant Jordi i, com a català que sóc, estic content. No sé exactament perquè, però n’estic.

Però abans d’explicar la meva alegria, m’agradaria centrar-me, una mica per sobre, en la figura de Sant Jordi. D’on ve Sant Jordi? Resulta que Sant Jordi (sense ser Sant encara) com no podia ser d’altra manera, ve de l’antiga Roma. Jordi va ser un militar de l’exercit del cèsar, pels volts de l’any 300, que, arribat el moment, va decidir passar-se al Cristianisme (que tot just començava a estar de moda). Això no va agradar a les altes autoritats romanes i, com ja era costum, van decidir martiritzar-lo. La meva amiga Viquipèdia, basant-se en uns escrits de l’època, que poc després serien decretats apòcrifs (paraula que no em pensava mai que utilitzes), diu així:

“Segons els autors, el martiri de Jordi va durar set anys i durant aquests Jordi haurà mort i ressuscitat tres cops: cremat, tallat en dos per una roda d’espases i enverinat. Els autors afegeixen a les resurreccions un seguit de turments: cops de mall, graelles roents, sandàlies amb claus, plom fos, pedres sobre el cap i columnes al cos, etc. Segons les diferents actes, entre martiris i turments, Jordi encara tenia forces per a fer miracles a tord i a dret. Finalment Jordi morí decapitat, tot i que abans tingué temps de veure com els seus botxins eren devorats per un foc celestial.”

Crec, des de la meva ignorància consumada, que els autors d’aquest text van exagerar una miqueta. Resulta que Jesús de Natzaret, el mateix fill de Déu, va ressuscitar una vegada, i va fer uns quants miracles, i el tenim en un pedestal. En canvi, Sant Jordi, que en aquell moment encara no era ni Sant, va ressuscitar tres cops (¡!). I, per si fos poc, entre tortura i tortura, encara tenia temps de fer miracles a “Tort i a dret”. Crec que mai hauria pogut associar aquesta expressió tant vulgar amb fer miracles. Però a veure, si realment en feia molts, la veritat és que no està mal aplicada. Tot i que, si us hi fixeu, a la Viquipèdia posa a “Tord i a dret”. Tort, d’alguna cosa torçada, o per l’expressió usada, acaba amb T. Tord, amb D, no es una paraula inventada, sinó que és un ocell petit, de color bru, amb el ventre blanquinós tacat de negre. Que s’alimenta d’insectes, cucs, cargols, llavors i parts verdes de les plantes. És un ocell de gàbia que a més a més canta molt bé. No sé si és un error de la Viquipèdia, que m’estranyaria perquè seria el primer, o es tracta d’una frase feta que desconeixia, molt més mítica i religiós, no entraré a discutir-ho.

Anys després, l’església va decidir Beatificar a Jordi, retirant part d’aquests textos, ja que, segons ells, eren desproporcionats (Nooooo!). Però, com podeu veure, el drac de la llegenda encara no apareix enlloc. Resulta que Sant Jordi, ja beatificat, era molt popular cap a terra Santa (Palestina, Turquia, Israel…). Quan l’Islam va tenir el seu auge va apoderar-se, i venerar, a Sant Jordi. Ells, però, el varen anomenar Cavaller Verd i, per fer més emocionant la història, varen decidir afegir-hi la llegenda del drac i la princesa que ara coneixem. Duran la primera creuada, elx exercits de l’anglès Ricard Cor de Lleó van introduir la llegenda a les nostres terres i, és a partir d’aquest moment, quan aquí comencem a explicar la historia tal hi com es coneix avui. Per tant, Sant Jordi, la diada més catalana de les hagudes i per haver, ve d’un personatge romà, amb poders de super heroi, que va ser mitificat per l’Islam i introduït a les nostres terres pels anglesos. Ja veieu, per tant, quant de català té…

Però, història al marge, tal hi com he dit abans, avui estic content. Content per l’ambient festiu que es respira. Content perquè tot està ple de paradetes, tant de roses com de llibres. Content perquè tothom s’anima a vendre els seus motius florals. Content perquè tot està engalanat amb senyeres i banderetes. Però, sobretot, content perquè avui es treballa. I es que els catalans som així i, evidentment, hem de treballar durant la festa més popular que tenim. Per què d’algun lloc hem de treure la fama, no?

Però no és que avui es treballi. No. Es que avui es treballa més que mai. Més que un dia normal. La gent fa les seves hores habituals. Ningú es demana festa. I, fins hi tot, gent que normalment no treballa avui s’anima a vendre roses. L’important és treballar, sigui com sigui i sigui on sigui.

I ja per acabar, una curiositat que m’ha fet molta gràcia. Durant el que portem d’any hi han hagut unes quantes festes i cap, absolutament cap, havia coincidit amb divendres. Sant Jordi és la primera que cau amb divendres i, per tant, la que aniria millor per tenir un pont de tres dies. Però no, hem decidit treballar. I es que els catalans preferim tenir festa un dimarts o un dimecres, que no perdre hores i allargar el cap de setmana.

I ja per acabar la meva petita reflexió dir-vos que, per mi, Sant Jordi, sempre ha representat l’inici de la primavera. Ja sé que fa més d’un mes que ha començat, però és a partir d’ara quan comença a fer bo de veritat, quan ja pots anar a les terrasses dels bars, quan a la nit encara es pot dormir relativament abrigat, quan les Rambles s’omplen de turistes cremats pel sol i untats amb enormes quantitats de crema, i quan els establiments públics ja comencen a fer pudor de suor. Amb Sant Jordi arriben moltes coses, per això es tant especial i per això m’agrada tant.

Per cert, avui plou… I com l’any passat torno a demanar, per si algú s’anima, el llibre d‘Els cent-vint dies de Sodoma del Marqués de Sade.

9 Responses to “Sant Jordi”

Feed for this Entry Trackback Address

Leave a Reply