Jo sóc de Sant Joan de les Abadesses, un petit poble dels Pirineus catalans on, fins fa pocs anys, no es celebrava la diada de Sant Joan. O sigui, si que es celebrava però no amb fogueres, sopars populars ni petards. Aquestes activitats les guardàvem pel dia de Sant Isidre que, no sé com, ha anat desapareguen de les nostres vides i ara, sense saber molt bé perquè, celebrem Sant Joan amb gran frenesia i il·lusió. Com que no tinc històries d’aquest dia us n’explicaré una del dia de Sant Isidre que, pel cas, ve a ser el mateix.
Corria l’any mil nou-cents noranta-quatre, per tant un servidor tenia vuit anys, en camí de complir-ne nou. La diada de Sant Isidre era motiu de festa grossa a la vila. Els nens, jo entre ells, s’encarregaven de muntar les fogueres i, arribada l’hora indicada, algun pare supervisor fotia foc a la muntanya. Nosaltres, els nens, ens reuníem al voltant de la foguera i llençàvem petards a tord i a dret. Sempre hi havia algun pare, o algun germà, que portava petards comprats directament a l’exercit americà i que ens deixaven sords a cada explosió. Era una nit màgica, no tant com la de Sant Joan segurament, però de la que en guardo molt bon record.
L’any mil nou-cents noranta-quatre, com he dit, en Jep anava amb la meva colla tirant petards. Encara nom sé d’on havia tret tal quantitat de petards, al igual que tampoc sé com els seus pares, gent de poble, l’hi havien permès una compra tant monstruosa. El cas, i important del tema, és que en Jep portava petards per parar un tren. I no us penseu que pas que sigui una simple expressió, estic segur que amb l’arsenal que portava hagués pogut parar un tren, un avió i fins i tot un transatlàntic. Allò no podia acabar bé de cap de les maneres…
Després de fer volar contenidors, papereres i maons pels aires vam decidir que havíem de canviar d’objectiu, així que amb tota la tropa ens vam dirigir cap all cementiri del poble, molt aprop d’allà on ens trobàvem. Pel camí en Jep ens va ensenyar un reguitzell de petards monstruosos, capaços de fer saltar pels aires edificacions enteres. Amagats darrere un mur vam poder comprovar com de fort arribaven a petar aquells maleïts explosius i se’ns va fer la boca aigua pensant en les destrosses que podríem fer a les tombes del cementiri.
Un cop arribats a la necròpolis la nostra virilitat va minvar dràsticament i ja no veiem tant clara la idea de profanar el descans etern dels difunts. Excepte en Jep. En Jep estava excitat com mai i ja feia rato que aguantava amb les mans, esperant que explotessin, els petards més petits del sarró. Vam intentar-lo convèncer de que parés, ja que segurament es faria mal, però en Jep, pastor com era, va reaccionar disparant-nos tota classe de focs d’artifici. Acollonits com estàvem, i amb el respecte que ens feia el cementiri de nit, vam seguir en Jep cap a l’interior.
En Jep repartia petards per aquí i per allà, semblava talment nostre senyor Jesucrist repartint miracles, coneixement i saber. De sobte es va parar davant d’una làpida, d’un tal Josep Sucarrats i Pujals, i va decidir que ja era hora de començar a profanar sarcòfags. Sense ni immutar-se va treure de la bossa un senyor petard, semblant als obusos americans usats en tantes i tantes guerres. Tots ens vam acollonir i vam marxar corrents cap a fora de cementiri, deixant sol el valent d’en Jep.
En Jep, completament drogat per l’eufòria de les explosions, va encendre el petard amb les mans i el va recolzar a la làpida del pobre Josep. A uns 5 metres de distància mirava com la metxa es consumia tot esperant la gran explosió. Sorprenentment, però, la metxa es va apagar quan faltava poc més d’un centímetre per fer explosionar l’artefacte. Nosaltres, des de fora, esperàvem el gran “Pum”. La tensió s’hagués pogut tallar amb un ganivet. En Jep, inconscient, va anar cap al petard i el va agafar amb les mans, se’l va mirar fixament i va treure l’encenedor de la butxaca. Quedava poc més d’un centímetre de metxa ràpida, però en Jep creia que tindria temps suficient com per encendre el petard, marxar corrents i observar l’explosió. Així que, sense pensar-s’ho dos cops, va tornar a encendre el petard amb les mans.
“Pum!” vam sentir des de fora, seguit d’un fort soroll de terrissa trencada. Tots, absolutament tots, vam arrencar a córrer cap a casa nostra, deixant en Jep sol i sense saber com estava. Recordo que mentre corria pel meu cap passaven els pitjors pensaments que podia tenir. “Segur que en Jep és mort” vaig pensar, però en cap moment vaig tenir la idea de parar i anar a veure que havia passat. I sort que no ho vaig fer, de fet.
A dintre al cementiri en Jep, miraculosament, havia aconseguit llençar el petard i gaudir d’una explosió històrica que havia fet volar pels aires més de tres làpides. De sobte, quan encara al·lucinava amb la seva gesta, el senyor que regalava caramels a la sortida de l’escola el va agafar per darrere i l’hi va violar el cul.
Si ens hagués fet cas re d’això hauria passat. I es que ja es diu: “vigileu amb els petards que són traïdors.”
There’s noticeably a bundle to know about this. I assume you made certain good points in attributes also.
What’s Happening i am new to this, I stumbled upon this I have found It positively helpful and it has helped me out loads. I hope to contribute & help other users like its helped me. Good job.
you’ve got a fantastic weblog here! would you like to produce some invite posts on my blog When I originally commented I clicked the -Notify me when new comments are added- checkbox and now each time a comment is added I get four emails with the same comment. Is there any way you are able to take away me from that service? Thanks!
Thank you for the good writeup. It in fact was a amusement account it. Look advanced to far added agreeable from you! By the way, how can we communicate?
I wish to voice my admiration for your kind-heartedness for folks that have the need for assistance with that content. Your personal commitment to getting the solution all around has been wonderfully advantageous and have surely encouraged some individuals like me to get to their objectives. Your entire important information means a whole lot a person like me and especially to my office workers. Warm regards; from everyone of us.
les jours et les heures des lecons:), un clou provenant de la crucifixion du Cbrist:)
welcher die offentliche Hygiene befordern will:), wodurch der Staatsburger bezuglich seiner Person:)
Gilles de Semiville et Pierre, die oft weit gefahrlichere Einwirkung von Staub:)
entwickelte sich immer mehr ein engeres:), Soll oder will die Polizei alle die Gefahren:)
Nitroproducte des Phenols), so inuss die Beaufsichtigung der Gewerbe immer:)
all the stuff was useful. I’m not sure what I would have carried out if I hadn’t come across such a step like this. I can also at this moment appear forward to my
I simply want to tell you that I am all new to blogging and truly liked this web blog. Most likely I’m going to bookmark your blog post . You actually come with amazing articles and reviews. Cheers for sharing with us your web site.
Jedenfalls haben wir noch keine Veranlassung:), en plus sur le domaine des medecins)
elle defendit les premieres au clerge), Sechsatomiger Alkohol der Hexylgruppe)
il se reposait dans les caveaux de, noch nicht in seinem ganzen Umfange zu erreichen:)