Problema català

S’ha demostrat, sobradament crec, que el tema de la independència catalana interessa ben poc a la resta del planeta. A Catalunya interessa, està clar. A Espanya fan la puta i la ramoneta fent veure que hi donen importància, però la veritat és que tant se’ls hi fot. I a la resta d’Europa, i món sencer, la cosa no és que no interessi, és que simplement es desconeix. I, en cas de que ho coneguin, crec que els hi porta bastant fluixa. Trist però cert. És per això que jo proposo un petit canvi del punt de vista al tema…

Com anava dient, els catalans portem molt i molt de temps amb el tema de la independència, basant-nos, fermament, en uns ideals històrics que ara no entraré a discutir. Però crec que ha quedat perfectament demostrat que alguna cosa no estem fent bé. O potser si que ho estem fent bé, però, tal com deia, el tema interessa més aviat poc. Per tant, vist que no aconseguirem la independència tal hi com ho estem fent, és a dir, bé, proposo canviar radicalment el sistema. No ens volen deixar ser lliures? Doncs fem que ens expulsin!

Tots sabem que no ens deixaran ser “lliures”. Catalunya és la part rica d’Espanya, aportem molt i restem poc. Entenc, per tant, que els espanyols, contra els que no hi tinc re, no ens deixin marxar. Jo faria el mateix. Però la cosa canviaria radicalment si ens haguessin de fer fora. Com? Molt fàcil, fent-los-hi caure la cara de vergonya. Fent que s’avergonyeixin de nosaltres. Posar-los entre l’espasa i la paret, i que hagin de triar entre ser Europeus, com tant proclamen, o seguir retenint Catalunya. La solució és ben fàcil. Republicans, nacionalistes, independentistes, demòcrates, separatistes, fatxes dissidents, comunistes i catalans, ens hem de tornar uns bruts. Uns bruts de collons!

A partir d’ara comencem a no reciclar re. Llencem-ho tot a allà on ens vingui de gust, fins i tot al terra. Consumim només productes envasats i aliments saturats en greixos i olis. Treiem els catalitzadors dels cotxes i comprem només gasolina. Tinguem els aires acondicionats engegats a ple rendiment tot l’any. Construïm de forma desmesurada i sense cap orde, amb això ens podria ajudar fàcilment València. Aboquem els residus al mar i col·lapsem els aeroports. Fem forats a les carretres i comencem més obres per deixar-les a mitges. Usem només aerosols contaminants i deixem que els gossos es caguin a tot arreu. Fumem com carreters i llencem les burilles al terra. Tirem-nos pets, rots i posem-nos els dits al nas. Canviem-nos els calçotets (o calces) un cop per setmana i comencem a financiar la prostitució. Tot el que sigui destructiu, contaminant, de mala educació o irreverent serà benvingut.

D’aquesta manera farem caure la cara de vergonya a Espanya. Ens arriscarem a multes escandaloses, però les pagarem, com hem fet sempre, i seguirem amb la mateixa cançoneta. Us puc assegurar que arribarà un dia que la cosa petarà, i la UE, i fins hi tot la ONU, posarà condicions dures a Espanya. La solució més fàcil serà expulsar-nos del regne.

Crec que es un punt de vista molt interessant pel tema, una volta de cargol necessària i, sobretot, útil. La manera d’aconseguir el què portem temps buscant de manera molt poc productiva. No cal arribar a les armes, podem ser molt més subtils, com sempre hem estat els catalans.

Un cop separats ja farem plànnings per arreglar el que haurem emmerdat, fos tot tant fàcil! De fet, és possible que descobrim que ens agrada viure en la immundícia i que la cosa és molt més pràctica del que semblava. Qui sap…

Alts càrrecs lectors del meu blog (que sé que hi sou) mediteu la meva opció. És un atac que ells no esperen. Portarà temps, ho sé, però segurament menys del que portem emprat sense aconseguir re.

Jo ja estic posant el meu granet de sorra al tema: des de fa una setmana faig totes les meves necessitats des del balcó. El veí de baix de moment no comparteix el meu punt de vista, però només és qüestió de temps!