Tonteries vàries i diverses.
La crisi afecta a tothom. Fins i tot el nostre superheroi Quim, que abans vivia en una constant situació de benestar, últimament passa penúries. Però, tot i això, ell mai s’ha plantejat deixar de servir al poble sense obtenir res a canvi. És un bona persona, austera, humil i elegant. En la intimitat és en Josep Rodríguez, però a la que hi ha problemes es transforma en el Superheroi Quim, el defensor de Catalunya (i part de l’estranger).
Continue reading ‘El Superheroi Quim’
Sé estic en una edat en la que res es pot donar per segur, però com que sóc un temerari vaig a fer-vos una petita confessió. Potser me’n penediré, no us dic que no, però és una cosa que fa anys que porto a dins i de la que vull alliberar-me d’una puta vegada: sóc un merda.
Continue reading ‘A barallar-se!’
Després dels pals i hòsties que m’han caigut aquest cap de setmana em veig amb l’obligació de corregir l’article anterior, ja que, pel que veig, no es va acabar d’entendre o no vaig saber expressar el què pretenia. Deixeu-me, per tant, intentar explicar-ho de nou, a veure si ara hi ha menys confusions…
Em toca enormament la polla que s’associi, erròniament, un idioma a un país. Crec que no hi ha cap país al mon en que només s’hi parli un idioma i espero, pel bé de la humanitat, que mai no passi. És probable que alguns es pensin que és la manera de protegir un idioma, no ho negaré, però els idiomes, al igual que tantes d’altres coses, tenen un naixement, una vida i, encara que no ens agradi, una mort.
Sóc un gran amant de les bromes, els que em coneixen ja ho saben. I, tot i que la majoria de les que faig no s’entenen, intento, com a mínim, fer-ne tres o quatre per dia. Avui, navegant per Internet, n’he trobat una de molt bona que us animo a provar. El problema és tenir els recursos suficients com per fer-la. El que si que us demanaré, en cas de que la feu, és que ho graveu en vídeo i m’ho envieu. Us prometo penjar-ho. A veure que us sembla.
Quin cap de setmana més rar que hem tingut. S’han sumat tantes coses que és impossible que tot segueixi igual (tot i que em temo que així serà). Per una banda la manifestació catalana, amb més d’un milió de persones (o cinquanta-sis mil segons EFE) i per l’altra la primera victòria espanyola en un mundial. Ja és puta casualitat que tot hagi hagut d’encaixar d’aquesta manera. Només una setmana de diferència ja hagués estat suficient per poder pair tot l’enrenou, però no. Tot junt! Estudiem-ho…
Continue reading ‘El político-mundial’
Quina sort que tinc. Cada dia que em connecto a Internet ho guanyo tot. Viatges, cursos pagats, premis en metàl·lic, ser el visitant 1 milió i un llarg etcètera de coses. Es ben bé que sóc un tiu amb sort… I ara, si no us fa re, penso dedicar el post d’avui a un reguitzell de gent. Tal hi com es feia rabans amb els fotologs que, per cert, encara existeixen. Anem-hi doncs…
En Joan era una noi afable, correcte i extremadament educat. Havia estudiat a les millors escoles franceses i britàniques, i mai, repeteixo, mai, s’havia plantejar la seva vida lluny dels llibres. Per en Joan el saber ho era tot, i el seu afany de coneixement no tenia límits. Tot a la seva vida era perfecte, només un petit problema el consumia per dins dia i nit, i és que en Joan, a part de ser terriblement llest, també era terriblement baix. I amb això si que no hi podia fer res.
Continue reading ‘Paràgrafs a l’atzar’
Tinc un problema. Un problema amb quatre rodes, per ser més exactes. No és la primera vegada que parlo del meu cotxe aquí al blog, però és que últimament sembla que la meva vida giri al voltant del malparit d’automòbil. És trist, però cert.
Segur que tots us heu trobat amb el mateix problema: una mosca malparida que no hi ha manera humana de matar-la. En aquest curt d’animació que he trobat (que no en tinc ni idea de qui és) s’explica perfectament la desesperació que provoquen aquestes cuques voladores de Llucifer. A mi m’ha agradat molt, a veure que us sembla a vosaltres. Vídeo!
Comentaris