M’agraden…

… Les bromes. Però no suporto els imbècils que fan la mateix broma seixanta-dues vegades seguides. I pitjor encara si cada cop que la fan et miren, com volen dir “has vist que divertit que sóc?”

… Les nevades. Però odio profundament que la neu aguanti dies i dies sense fondre’s. A més a més, la neu passa per moltes fases: neu, gel, brutícia, merda, aigua… cada una pitjor, i més pudenta que l’anterior.

… Els barrets. M’entusiasmen els barrets. Però no suporto que cada cop que me’n poso un, tots els graciosos (que fan seixanta-dues vegades la mateixa puta broma) me l’agafin. A més, per fer més divertida la broma, em pregunten si els hi queda bé. I jo, amb cara gilipolles, només puc dir que si. Perquè si dius que no et miren malament. Cabrons… he que jo no us prenc els pantalons? Doncs no em toqueu els barrets!

… El Futbol. Però crec que és una disciplina esportiva que porta massa temps estancada. Crec, sincerament, que s’haurien d’afegir motivacions per tal de que el públic no perdi l’entusiasme. Treure els fores de joc, plantar arbres al camp, desperdigar vaques sobre el terreny de joc (elements mòbils donen molt de joc), jugar tres equips alhora o posar més pilotes seria un bon començament per una revolució futbolística a gran escala. De moment, i per tal de que en canvi no sigui tan gran, proposo que el pròxim partit de lliga es jugui amb canvis il·limitats i amb tres pilotes, la típica de futbol, una de bàsquet i una de rugby. La resta de normes de moment seguiran igual. Qüestió de temps.

… El mòbils. Molt. Però em passa una cosa similar a la dels barrets. La gent els agafa per remenar-los. Però què us heu pensat? Entro jo a casa vostra a remenar-vos els armaris? Eh que no? Doncs deixeu-me el mòbil tranquil. I si els hi dius quelcom et diuen “que hi tens alguna cosa que no pugui veure?” collons! I es clar que si! Per alguna cosa es el MEU mòbil!

… Conduir. Però no m’agrada (gens) haver d’anar a 80 kilòmetres per hora, en una autopista de 3 carrils, a les 12 de la nit, d’un dimecres qualsevol. Em sento escandalosament ridícul.

… Posar-me els dits al nas. És una cosa natural. El ser humà, per pur instint, sent curiositat per posar els dits als llocs. A més a més… si em pica, què passa? O és que tu no beus aigua quan tens set? O no vas al lavabo quan et pixes? Doncs jo em poso els dits el nas quan em pica. I si no t’agrada… et fots!