Les vacances i l’estiu

Suposo que heu notat, centenars de milers de lectors meus, que he estat un temps desaparegut. L’explicació és senzilla: he estat de vacances i no he fet absolutament re. I quan dic re vull dir re. Zero. Nada. I tot aquest temps m’ha servit per reflexionar molt sobre l’odiat estiu (que tantes vegades que comentat). Ara que tot sembla que comença a tornar a la normalitat us exposo les meves conclusions. No pretenc que les comprengueu ni que les compartiu. És més, no demano ni que les llegiu (que no lleixiu) jo les deixo aquí i vosaltres feu el què vulgueu.

1. L’estiu fa pudor. No és per queixar-me, que també, però durant aquest període de l’any l’ambient s’empudega de mala manera. No sé si és perquè la gent sua més, es dutxa menys (amb l’excusa de la piscina) o és culpa de la puta Àloe Vera que la foten a totes les cremes. No ho sé. Però l’estiu pud.
2. El temps es torna completament boig. Cert és que fa més calor, però també que plou molt més. I el que més em fot és que no són pluges constants, sinó que plou durant deu minuts, després para, després una horeta més, torna a parar… I a més sempre ho fa a la tarda. I ja podeu comptar quina gràcia em fa a mi que sempre em llevo tard.
3. Absolutament tot s’omple de turistes: les ciutats, els pobles, les platges. Tot. El més lògic seria que algun racó de món quedés buit, degut a la migració massiva de famílies senceres, però no! Vagis on vagis tot està ple de turistes. Em pregunto on s’endrecen la resta de l’any, d’algun lloc han de sortir, no?
4. Les platges fan fàstic. La sorra està bruta, l’aigua també, la sal se’t queda enganxada, si la sorra és massa fina també i si és massa grossa fa mal. A sobre s’ha d’estar com una puta granja, compartint espai amb italiants calents, holandesos arrebossats de crema factor 230 i alemanys menjant frankfurts curts. I pregueu perquè no hi hagi un xiringuito amb música reggeton i Camela a tot drap. La solució seria aigua dolça, herba i una escopeta.
5. Per aigua dolça i herba ja tenim les piscines, direu. Si, però a les piscines l’aigua acostuma a estar a temperatures àrtiques, semblants a les que podem trobar a Groenlàndia, al pol nord o a l’Antàrtida. A més a més, a la piscina està prohibit fer qualsevol cosa mitjanament divertida i sempre hi ha nens cridaners que esguerren tot l’ambient. I això per no parlar dels turistes de merda que es creuen que és tot seu. I, com no, el típic bar de piscina amb música reggeton i Camela a tot drap.
6. Les cançons de l’estiu. Són bones durant 10 segons. És el temps que una persona normal pot suportar una cançó d’estiu sense explotar. On haurà anat a parar el bo d’en Georgie Dann?

I ara, així a bote pronto, no se m’acudeixen més desastres estivals, tot i que sé que me’n queden milers per enumerar. Si em voleu ajudar us estaré molt agraït. ¡Torna en Papasol!