No es que em molesti que les ciutats o pobles es modernitzin. Tot el contrari. De fet, Jo em considero una persona moderna, partidària de fotre foc a tot el que faci pudoreta a antic i sobretot un home pràctic. Molt pràctic. Per què dic això? Doncs per una simple raó, perquè també sóc molt gandul. Per exemple, prefereixo les autopistes abans que les carreteres, els metros abans que els busos, els cotxes abans que el metro, i l’avió abans que el tren. Si per aconseguir la comoditat ho hem de tirar tot a terra i començar-ho de nou, doncs endavant! Només demano unes petites consideracions.
Unes petites i simples consideracions. Entenc que per entrar plenament al segle XXI s’han de fer obres. Però potser tampoc cal fer-les totes alhora, no? Per exemple, la ciutat de Barcelona, en ple debat per si s’ha d’aixecar, o no, la Diagonal, té empantanegats pràcticament un de cada dos carrers, ja siguin principals o secundaris. A part té múltiples places obertes (Lesseps, com no), s’estan fent més vies de tramvies i, a sobre, s’està foradant una nova línia de metro. I no una línia petita precisament, sinó la més llarga de tot Europa. Només falta que ara es posin amb el Camp Nou nou.
Crec, fefaentment, que l’ajuntament de Barcelona ens posa com excusa les obres per assolir un premi molt major: trobar un tresor. I crec, a més a més, que, a aquest ritme, no poden tardar massa en trobar-lo. Només em pregunto quin tresor deu ser: l’Arca de l’aliança, el Sant Greal, el cadàver de Hitler, una desconeguda societat d’homes talp, el tresor del temple de Salomó, la mà del rei Mides, un mapa que guii a l’Atlàntida. Sigui el que sigui ha d’estar al caure, perquè ho tenen absolutament tot potes enlaire.
0 Responses to “Les obres”