Les Drogues

Publicat el 01/09/2010 en Relats per Aleix Caballeria. 18 Comments Tags: , , , .

Considero que a l’edat que tinc ja he superat l’època més perillosa de la vida. L’època en la que no tens consciència de les coses, no saps distingir el bé del mal i no t’importa enganxar-te a segons quines substàncies. Una època que marca, irremeiablement, la resta de les nostres vides. Fins hi tot m’atreviria a dir que es tracta de l’època més important de la vida d’una persona. Jo, com ja us he dit, considero que he superat aquesta fase perillosa. I crec, a més, que l’he superat amb bona nota. És per això que avui he decidit drogar-me fins a caure mort. Així, pim pam.

M’he llevat de bon matí i, tal hi com feia en Nicolas Cage a Leaving las vegas, he esmorzat un bon got de suc de taronja amb vodka. Després, per despertar-me, m’he fet un cigaló de Soberano, cosa de hombres, i m’he fumat quatre o cinc cigarros. Per no quedar atontat m’he fumat un porret i he olorat el lleixiu a ple pulmó.

Quan m’he aixecat del terra, després d’haver caigut inconscient suposo, m’he begut un altre suc de taronja amb Vodka i m’he pres 5 aspirines. En vistes de que era més tard del què pensava he decidit sortir a menjar alguna cosa i a seguir drogant-me a tant com donés el cos. He baixat amb l’ascensor fumant un altre porro i només d’arribar al carrer he vomitat i m’he encès un altre cigarret. Després, en vistes de que la cosa no podia anar millor, he decidit agafar el cotxe. Total, ja no em venia d’aquí.

Conduint a tota hòstia per l’eixample barcelonina m’he adonat que tenia vomit ressec al bigoti. M’he l’he deixat, he cregut que em feia interessant. M’he saltat tants semàfors com he pogut fins que he arribat al Mercadona. He comprat sis packs de sis cerveses i he prosseguit la meva ruta fins a plaça Catalunya.

Entre cerveses i cigarros no sé com he pogut aparcar al pàrquing del Fnac, però quan he esat conscient de mi mateix ja estava davant del McDonald’s de Carrer Pelai. He entrat fumant per demanar-me una birra. M’han fet fora. M’he acabat el cigarro, n’he encès un altre i he tornat a entrar. M’han tornat a fer fora, així que m’he discutit de mala manera amb el vagabund sense cames que demana almoina davant de l’establiment. L’hi he robat el brick de Don Simón i he marxat corrents, encara que no feia falta. La gent m’ha mirat amb males cares, cosa que no he acabat d’entendre. Arran d’això el Vagabund ha tingut la millor recol·lecta de la seva vida

M’he endinsat al Raval pel carrer Tallers i, sense saber ben bé com, he aconseguit una mica de cocaïna. Una ratlla en un portal i cap a dinar que és tard. En un restaurant pakistanès he menjat 3 kebabs (tenia gana), acompanyats d’un parell de Whiskys amb gel. I de postres, un cigaló de JB i un parell de cigarrets. Com que el mal de cap augmentava he demanat una aspirina al pakistanès, que graciosament he anomenat Abdul. Me l’ha donat de mala gana, així que me l’he pres, he vomitat sobre el taulell i he caigut del tamboret. Sense poder parar de riure m’han fet fora del local.

Una ralla al pas de la porta, un altre pitillo i un porret de cànnabis. Fent tantines he arribat al Macba. Després de fer una bona pixada davant del museu m’he discutit amb uns Skaters. Els hi he revitllat la taula a prendre pel cul i després he caigut a terra. Quan he tornat en si estava estirat a terra i amb el nas trencat i ple de sang. He entrat en un bar a refrescar-me. He aprofitat per fer un parell de Gintonics i fumar una mica més. Després, sense cap mena de vergonya, m’he fet una ratlleta a la bonica taula de fusta i la cambrera m’ha convidat a marxar.

Al pis d’ocupes (putus hippies) de Plaça Reial he aconseguit una mica de LSD i he sortit d’allà cantant l’Home Estàtic. Em sentia talment com en Pau Riba. A mitja Rambla he tornat a vomitar i, per més inri, he patinat amb la meva gitarada, així que he quedat ben empastifat. Després he recordat que al cotxe tenia cerveses i m’he n’hi he anat corrents. He donat empentes a tants turistes com he trobat, he tirat un parell de gàbies d’ocells per terra i he robat unes flors que no sé ni com es diuen. Després he baixat per les escales mecàniques que pugen i he ballat al mig de la parada de metro de Catalunya on uns músics tocaven. Marejat per l’LSD he caigut a terra i he tornat a vomitar del terra estant. Brut com una mala cosa he anat cap al pàrquing. Tres cervesetes abans d’arrencar, un porret, una ralla més i cap a zona Franca que tenen heroïna de la bona!

Sense voler m’he posat en contra direcció Balmes amunt. Com que els cotxe m’han pitat he decidit baixar la finestra insultar-los i llençar-los-hi algunes de les ampolles buides que tenia. Al sentir les sirenes dels cotxes de policia he baixat de l’automòbil i he marxat corrents! Emportant-me, això si, unes quantes ampolles de birra. Al carrer París, no sé a quina altura, he agafat un taxi i l’hi he dit que me portés al carrer del Foc de Zona Franca. He demant si es podia fumar al cotxe. Al dir-me que si m’he fet un “xino” i m’he relaxat.

Tant m’he relaxat que m’he despertat al carrer del Foc amb el taxímetre en marxa i l’Antonio esperant. He pagat el que em demanava i, marejat com mai, he baixat per caure ben llarg a terra. M’he acabat les cerveses, m’he acabat la cocaïna i m’he deixat caure a l’ombra d’un arbre d’algun parc que ja no recordo.

Poc he hagut d’esperar perquè vingués un yonki a oferir-me Heroïna. He comprat tota la que tenia i l’hi he demanat la xeringa. Usada, total… El yonki s’ha ofert a preparar-me la dosi al veure que no podia ni parlar. Entre gemecs he aconseguit dir-li que me la carregués tant com pogués. Al cap de 5 minuts, que m’han semblat eterns, m’ha estès la mà per oferir-me la xeringa preparada i apunt. He fet un últim cigarro i m’he punxat directe a l’artèria aorta. El yonki, en veure-ho, ha rigut i m’ha dit alguna cosa que no he entès.

Segons després he notat com tot el que m’envoltava començava a cremar sens aturador. El cos em pesava com si d’osmi es tractés i els colors es confonien. Les rialles del yonki se’m clavaven com estaques i les venes em bullien. He notat com el cor cada cop m’anava més ràpid i el cervell feia força per sortir de la seva cavitat. Traient sang i saliva pel nas i la boca s’ha tornat tot de color blanc.

18 Responses to “Les Drogues”

Feed for this Entry Trackback Address

Leave a Reply