Ja em sap greu, però sempre he pensat que la gent que mor en la caiguda d’un ascensor, sense faltar al respecte a ningú, és profundament imbècil (faltant només una mica al respecte, perdó). Jo, home de món, fa temps que he descobert la manera d’evitar una mort tonta i, segurament, dolorosa. Val a dir, però, que encara no ho he pogut provar mai la meva tècnica, tot hi que no dubto ni un moment que funcionaria la perfecció. És més, potser patentaré la maniobra, sota el nom de maniobra d’Aleix.
De fet, no entenc com no se l’hi ha acudit mai a ningú, doncs és ben simple i senzilla la maniobra d’Aleix. Posem-nos en situació. Imagineu-vos que esteu pujant a un vuitè pis, amb un ascensor rònec, vell i poc funcional. Un d’aquells ascensors que només de pujar-hi ja veus que si arribes allà on vols, és perquè estàs de molta sort. Com el del pàrking de plaça Catalunya, perquè tots ens entenguem.
Doncs bé, suposem que en la teva travessia per arribar al ja esmentat vuitè pis, l’ascensor comença a fer sorolls rars. Sorolls d’aquells que no inspiren confiança. En un moment determinat, l’ascensor es para i de sobte… ¡Patapam! Cap a la planta baixa a tota llet i sense frens. La maniobra d’Aleix consisteix en estar immòbil i completament quiet fins a l’últim moment. Just quan l’invent del diable estigui apunt de tocar a terra –per saber-ho aconsello mirar els números de pis de la porta o dels interruptors- salvar la teva vida és tant fàcil com fer un petit saltet. Un petit salt serà suficient per evitar un impacte fatal. L’ascensor quedarà fet una misèria, però rebrà l’hòstia ell solet. Perquè tu, molt hàbilment, estaràs suspès a l’aire, desafiant la gravetat i el nostre amic Newton.
En serio, no entenc com jo sóc l’únic, i primer, que m’he adonat de la simplicitat del cas. Han fet falta més de 200 anys perquè algú veiés la llum. I he estat jo. El meu nom ja forma part de la història i vosaltres heu estat presents a l’esdeveniment. A partir d’ara la maniobra d’Aleix s’estudiarà en les gran Universitats del món. No hi haurà enginyer, arquitecte, metge o científic que no la conegui. He passat a la història amics i amigues. ¿I vosaltres?
Crec que realment no deus ser el primer a qui li ha vingut al cap aquesta genial idea. Sense anar més lluny jo també la vaig tenir, però als 5 o 6 anys si no recordo malament.
El problema que té aquest recurs es que si no vigiles, potser que al saltar amb els nervis del moment i el “subidón” adrenalina et donis un cop al cap que et desnuquis com a mínim. També podria passar que la força de la gravetat fes que l’ascensor es plegués com un acordió i el salt no servis per res més que postergar la mort un parell de milessimes de segon.
Caldria fer un estudi rigorós sobre la tècnica i, si el fas, votaré a favor de posar-li maniobra Aleix.
Els sistemes inercials accelerats s’han d’explicar amb la teoria de la relativitat general. Tot i que el sistema persona-ascensor en si mateix pot semblar aïllat de la resta, en realitat ambdós cossos acceleren i cauen seguint les deformacions espaciotemporals previstes i l’única manera de contrarestar, un instant abans d’estavellar-se, l’acceleració adquirida és donant un impuls de manera que la reacció generada en sentit oposat al desplaçament dels cossos sigui igual o superior al de la caiguda lliure.
Això vol dir que les teves cames haurien de tenir una força hercúlia per a poder aplicar una acceleració de 9,8 m/s2 a un cos de 80 kg en caiguda llire de manera que l’impuls contrari anul’lés el moviment adquirit.
Les cames serien descomunals i les cuixes com les d’un telamó micènic.
En resum, t’estavelles amb el vist-i-plau de Newton i Eisntein. La maniobra papasol és una collonada de les grosses.
Hewitt-Levy Newcomen
Bah, tonteries…
La maniobra “Aleix” és més vella que l’anar a peu. Llegeixo a la wikipedia que els grecs ja l’utilitzaven.
, lava dating, 2835, advice for dating a indian man, wmhizp, adult dating in rochford south dakota, 6015, sex canada chinese dating, 28187,