La cuca

Els que em coneixen saben perfectament que odio amb ganes tots els insectes, per petits i ridículs que siguin. I si no em coneixeu, doncs ara ja ho sabeu. L’any passat ja vaig tenir les meves desavinences amb un senyor miriàpode que em va ocupar l’habitació. I, de fet, pot ser que encara l’estigui ocupant, doncs no vaig arribar a trobar mai el seu refotut cadàver. El cas és que les cuques i cuquetes poden amb mi. Sé que no és de molt home això, però jo mai he presumit de virilitat, així que me la porta summament fluixa…

De l’afer miriàpode ja en fa gairebé un any i, fins fa uns dies, pensava que ho tenia més que superat… però no! Ja que ahir a la nit van tornar a aflorar-me aquells sentiments que, temps ha, em varen fer canviar d’habitació durant un llarg període de temps.

Fa tres o quatre dimecres, com és tradició, estava sol mirant la televisió a altes hores de la nit. No sé perquè em passa, però a parir de les dotze de la nit la son em marxa i no hi ha manera de poder dormir fins ben passades les dues o, de vegades, fins i tot les tres de la matinada. Com que a partir de certes hores no fan absolutament res a la tele, demostrant una gran falta de consideració pels que patim insomni, em dedico a mirar, un cop rere l’altre, les noticies del canal tres vint-i-quatre mentre trobo collonades variades, que després comparteixo amb els amics, pels internets.

Ja he anat comentant que a Barcelona ja hi comença a fer una calor més que considerable, que molt em temo que només pot anar en augment, així que no queda més remei que beure copioses quantitats d’aigua. Aigua que, no sé exactament perquè, bevem directament de l’aixeta. Cert és que no és especialment bona però, què voleu que us hi digui, tampoc es tant vomitiva com diuen alguns.

Total, que quan varen ser les tres i poc de la matinada, d’aquell fatídic dimecres (o dijous, depenen de com es miri), vaig decidir que ja era hora d’anar a dormir. Així que vaig parar el televisor i l’ordinador i vaig dirigir-me cap al lavabo disposat a rentar-me les dents, glopejar el meu Listerine -derivat directament de la gasolina- i fer un últim pipi previsor. El plànning era el mateix que cada dia, lamentablement, sense saber-ho, estava apunt de patir un petit “accident”.

Com ja he dit, a Barcelona fa molta calor, així que abans de començar amb tot el ritual vaig creure oportú beure una mica més d’aigua per no deshidratar-me durant les suades nocturnes. Com ja he dit, també, l’aigua la bevem directament de l’aixeta, així que vaig decidir que la millor opció seria la de realitzar totes les operacions al lavabo i així evitar un desgast més que prescindible.

Un cop al lavabo vaig disposar-me a beure aigua. Em vaig inclinar a la pica i, subjectant-me amb una mà al marbre, vaig engegar l’aigua mentre badava una boca de pam. La sorpresa va ser majúscula quan abans de començar a sortir aigua fresca de l’aixeta en va sortir una cuca enorme i fastigosa que, molt puta ella, va caure directe dintre de la meva boca oberta de bat a bat. Vaig notar com corria com una imbècil, amb totes les seves potetes, per dintre la meva boca seca. Espantat com mai vaig xisclar com una nena, amb tanta mala sort que, enlloc d’expulsar-la, me la vaig empassar. Vaig notar perfectament com l’animal del dimoni baixava per la meva tràquea, intentant agafa-se a les parets humides del meu interior sense aconseguir-ho.

Un cop vaig ser conscient del que acabava de fer sense voler, em van començar a venir arcades. Era evident que el meu cos intentava expulsar, si o si, la malparida de cuca. Al veure que no aconseguia gitar vaig decidir passar al pla B i matar-la a base d’aigua. Així que em vaig beure més d’un litre d’aigua amb l’esperança d’afogar l’insecte dintre de les meves entranyes. Quan tot va semblar normalitzat em vaig rentar les dents, vaig glopejar el meu Listerine verd i vaig fer un gran pipi. Acte seguit em vaig posar al llit i vaig somiar tota la nit amb animalets petits que recorrien totes i cada una de les parts del meu cos.

La veritat és que l’experiència em va traumatitzar de mala manera i, des d’aquell dia, cada cop que vaig a beure aigua deixo que l’aixeta ragi un rato abans d’amorrar-mi. Avui, però, m’ha passat una cosa molt rara. Pensava que el tema ja estava més que superat i en procés d’oblidar-lo però, quan he anat al lavabo de bon matí, m’he sorprès, i escandalitzat a parts iguals, quan al seure a la tassa del wàter he post un ou.

Suposo que alguna cosa no vaig fer bé, o potser la combinació d’aigua i Listerine va crear un medi molt propici per la reproducció de la cuca del dimoni. No ho sé. L’únic que sé és que a casa hi tinc un ou a punt de descloure. No sé per a què sento més curiositat, si per saber com cony he post un ou o per saber que collons en pot sortir de dintre. Us mantindré informats…