Els Diners

Si, els Diners. Amb majúscules i tot. La gent sempre diu “Oh, només son diners”. Només diners no! I una merda! Els Diners (amb majúscules) són el més preuat i buscat del món. No cauen del cel, no creixen dels arbres i, sobretot, no els regalen enlloc. Almenys enlloc que jo conegui (si algú ho sap que m’ho digui, si us plau). Us posaré un exemple, al més pur estil MasterCard.

Aquest cap de setmana vaig tenir un petit accident. Una birolla malparida em va fer anar de punta a punta d’autovia C17 a l’alçada de Tagamanent (que al revés és Tnenamagat).  Donant tombs per l’autovia, mentre patinàvem en una llimpa d’aigua oliosa i entre el cruixir dels pneumàtics gastats, vam empotrar-nos contra la valla lateral de la carretera. El cop no va ser gran cosa, no van saltar els Airbags ni ens vam fer re cap dels 4 ocupants, a part de l’esglai inicial, és clar. L’accident no ens va semblar greu més enllà del copet contra la valla metàl·lica de tres rails.

Després de l’assistència en carretera que ens va brindar un jove noi vigatà (no sé si a favor o en contra de les polèmiques decisions del seu ajuntament), al qual estaré sempre molt agraït, vaig disposar-me a trucar els Mossos. Curiosament va arribar abans una grua de la meva asseguradora, que no havia trucat per cert, que els meus estimats, i pagats entre tots, Mossos d’Esquadra. El servei va ser deficient amb ganes. Si hi haguéssim estat ferits, de ben segur que ens haguessin trobat morts com gafarrons. Però aquest no és el tema…

Després de les pertinents peguntes, totes elles amb un to molt poc adequat, el noi de la grua va aconsellar-me carregar el cotxe i portar-lo al taller. Jo, la veritat, és que el veia sencer (el cotxe) però el noi, sàviament, em va dir que el millor seria portar-lo al taller (el cotxe). Ens va venir a buscar un taxi (que també era un cotxe), vam arribar a casa i vam seguir com si re. Tot i saber que aquell moment el recordaríem durant mooooolt de temps en tots els sopars, dinars i esdeveniments socials amb amics, familiars o coneguts. Val a dir que em va passar una cosa molt curiosa. A la nit, al posar-me al llit, tancava els ulls i veia el moment en què el cotxe patinava. Semblava que encara sentís tots els ocupants (Mariona Sergi i Neus) cridant paraules soltes que, pel neguit de la situació, no vaig arribar a entendre; mentrestant jo em cagava amb en Chygrynskiy i gran part de la seva família fent exaltació dels èxits esportius del Barça. Una cosa semblant passa quan vas a buscar bolets. També et poses al llit, tanques els ulls i veus els rovellons mig amagats entre la fullaraca. Curiosa relació d’idees i emocions

El cas es que avui, dos dies després de l’accident (dels collons), m’ha arribat el pressupost del taller, en el que m’han d’arreglar el cotxe. Cotxe que, recordem, no semblava que hagués patit gaire en el impacte –més enllà dels evidents bonys i desperfectes obvis i inevitables -. Detallo…

• Planxa/mecànica: 1180.80 Euros
• Pintura: 520 Euros
• Para-xocs davanter: 297’46 Euros
• Llum Antiboira: 56’65 Euros
• Bisel anterior esquerre (no sé què és 1): 26’05 Euros
• Cromat llum antiboira: 14’72 Euros
• Panell frontal (no sé què és 2): 244’39 Euros
• Suport para-xocs anterior: 6’64 Euros
• Suport para-xocs anterior: 6’95 Euros (sí, varia un cèntim)
• Reixeta para-xocs anterior: 49’90  Euros
• Pilot anterior esquerre (no sé què és 3): 87’49 Euros
• Reflector anterior dret: 14’59 Euros
• Reflector anterior esquerre (com no…): 14’59 Euros
• Emb. Par. Anterior esquerre (no sé què és 4): 11’77 Euros
• Reixeta anterior dreta: 11’77 Euros
• Boca “aireacción later” (no sé què és 5): 5’68 Euros
• “Amortiguador” davanter esquerre: 101’62 Euros
• Eix anterior: 480’78 Euros
• “Mangueta” anterior (no sé què és 6): 129’70 Euros
• Kit rodament anterior (no sé què és 7): 67’69 Euros
• “Amortiguador” anterior esquerre: 132’91 Euros
• Anticorrosius: 30 Euros
• Salvar la vida (amb I.V.A. sumada): 4050’89 Euros
• Canviar pneumàtics fa 3 setmanes: 300 Euros
• Nivell de tonteria: 3750’89 Euros

EL més graciós del tema és que no hi ha sumat el preu dels pneumàtics. Els savis del taller han cregut que canviar el motiu de l’accident seria un error. Molt millor deixar els vells i que dintre d’un mes (o menys) hi hagi de tornar, perquè em puguin tornar a presentar una factura similar. Tot i que aquest cop, potser, no me l’hauran d’enviar, simplement la podran grapar a la caixa de fusta. Molt maca, espero.