He de reconèixer que jo era dels que no em creia tot aquest tema del canvi climàtic. Bé, més que no creure-me’l, creia que la solució no era culpa nostra. Després d’anys i anys de contaminació, d’empreses fotent el que els hi ha donat la gana, de nul reciclatge i zero consciència mediambiental, trobo molt injust que ens facin pagar tots els plats trencats a la nostra generació. Que si, també tenim part de culpa, però no tota collons!
Es cert que alguna cosa hem de fer, tot i que la primera, i més urgent, seria la de posar-nos d’acord amb el tema contenidors . No pot ser que: 1- en segons quins barris costin tant de trobar i 2- Que hi hagi tants i tants colors diferents. Que si contenidors verds, grocs, blaus, metàl·lics, taronges, liles, blancs, marrons… I el que trobo més greu encara… Tota la feina l’hem de fer nosaltres? O dit d’altre manera. Reciclatge és un eufemisme per referir-se a que nosaltres ho fem tot i l’administració simplement ho recull i ens renya? Sincerament, no em fa re reciclar tres o quatre coses, però no Vint-i-sis. Si volen, que agafin les bosses i que hi posin les manetes per separar-ho. Jo, si no us fa re, seguiré separant, “només”, plàstic, vidre i paper. Que ja és molt més del que es reciclava fa a penes deu o quinze anys.
Si, estem d’acord que existeix el canvi climàtic. Accepto, també, que m’heu convençut. Però si jo, escèptic per naturalesa, accepto tal fenomen, vosaltres heu d’acceptar que el canvi climàtic (dels pebrots) té els seus punts positius. Ara el temps és imprevisible, i converteix la decisió de triar quina roba et poses en tot un repte. A part, al fer cada setmana un temps diferent, fa que les vacances puguin ser molt més complertes, i fer el turista en múltiples situacions. I es que hi ha ciutats que varien molt amb sol o pluja. També hem suprimit la tardor i la primavera. Sembla que tot tendeix a simplificar-se, ara tenim sis mesos d’hivern i sis d’estiu. Més simple impossible.
Però el millor del canvi climàtic és que, per fi, tenim una excusa universal. Qualsevol cosa inexplicable o rara la podem associar al canvi climàtic. Els mitjans de comunicació ja fa temps que ho fan i entre les webs cada dia està més de moda. Així que jo també penso fer-ho servir. El pròxim dia que arribi tard a la feina, per exemple, penso dir, sense cap mena de vergonya, “Ho sento, però es que hi havia tant de canvi climàtic avui, que he tardat molt més del que esperava”. I segur que m’entendran.
0 Responses to “El temps”