El Superheroi Quim

La crisi afecta a tothom. Fins i tot el nostre superheroi Quim, que abans vivia en una constant situació de benestar, últimament passa penúries. Però, tot i això, ell mai s’ha plantejat deixar de servir al poble sense obtenir res a canvi. És un bona persona, austera, humil i elegant. En la intimitat és en Josep Rodríguez, però a la que hi ha problemes es transforma en el Superheroi Quim, el defensor de Catalunya (i part de l’estranger).

En Josep Rodríguez treballa en la secció d’objectes per la llar del Cortes Inglés. Tot i els anys que hi porta té un sou petit, però suficient per viure amb comoditat en un petit pis de lloguer de l’Eixample Barcelonina. És el típic solter de tota la vida, sense cap mena d’interès per trobar una xicota. De fet, a l’edat que té (gairebé quaranta) l’hi preocupen més les sèries americanes de la tele, les pel·lícules d’en Clint Eastwood o el fútbol, que aconseguir i mantenir una relació amorosa.

Però en Josep, tant normal ell, canvia completament quan sent la crida del perill. A la que hi ha algun problema, sigui a la part que sigui de Catalunya (i part de l’estranger), en Josep s’emboteix el seu vestit vermell i verd, i es converteix en el Superheroi Quim. En Quim sap que la paraula superheroi només està registrada als EEUU, però ell prefereix pagar les multes que l’hi puguin posar abans de canviar-se el nom. I es que tothom el coneix com el Superheroi Quim, el defensor de Catalunya (i part de l’estranger).

Com tot bon superheroi que es preuï en Quim té un bon reguitzell de superpoders que l’ajuden en la seva tasca diària de protegir la ciutadania. Quan ningú el veu, per exemple, pot tornar-se invisible aguantant la respiració. I amb la seva poderosa vista pot mirar a través de la fusta no massa gruixuda. També pot seure en tota classe de superfícies i té una habilitat superhumana per omplir formularis burocràtics. A part, clar està, del seu insadollable afany de coneixement. No pot volar, però no falta que l’hi fa, ja que ell es desplaça amb una Yamaha Vity 125cc de segona mà i respecte tots els senyals de trànsit.

Quan arriba al lloc dels altercats el superheroi Quim actua amb tant sigil com sigui possible. Mai el veuen, és com un esperit omnipresent que ho veu i ho sent tot. Amb la diferència que no ho veu ni ho sent tot, només el que pot escoltar i veure des dels 250 metres de seguretat que guarda sempre. Quan, des de la distància, té controlada la situació treu el seu Nokia 8210 i truca, pràcticament a la velocitat de la llum, a la policia local o al cosa encarregat de la seguretat pertinent. Per si la policia no arribés amb la rapidesa necessaria en Quim té sempre apunt un pla B. Un pla B que consta d’una càmera fotogràfica amb un gran teleobjectiu per poder tirar fotografies de qualitat als infractors. Fotografies que més tard tramitarà a la comissaria del barri, omplint, això si, tots els formularis i papers oficials a una gran velocitat. Un temerari, això és el què és.

A vegades, si la situació està calmada, en Quim es dedica a passejar per la ciutat amb la seva supermoto buscant problemes. Ell mai reposa. A la que troba algun incident important pren nota de tot el què veu, des de la distància, això si, al seu blog de notes Enri. Quan ja té suficients infractors torna a casa i passa tot el què ha anotat en un document de Word. Només fa servir la tipografia Times New Roman 12, ja que creu que les altres són per fracassats, especialment la Comics Sans. Quan ho té tot passat ho imprimeix amb la seva impressora Epson i ho va a plastificar a un Ciber. Amb la seva supermoto, està clar. Després, amb l’informe imprès i plastificat va a la comissaria. Allà omple tots els formularis necessaris i entrega el què ha recopilat durant la nit. Rares vegades l’hi fan cas, però ell està tranquil perquè sap que ha fet el què tocava.

Després torna a casa, amb la supermoto derrapant, per continuar amb la seva vida normal. Mira alguna sèrie a Seriesyonkis i es fa un vas de llet amb Colacao. Mig adormit al sofà fa un últim cigarret abans d’anar a dormir. Es renta les dents amb Licor del Polo i glopeja Listerine. Encara que no ho sembli, per la seva condició de sueperheroi, en Josep Rodriguez/Quim porta una vida perfectament normal. Després es posa al llit i dorm fins l’endemà a les set del matí, moment en què és treu el pijama i es vesteix per anar a treballar, un altre cop, al Corte Inglés tot esperant tenir un dia més tranquil que l’anterior. Tot i que això rares vegades passa.

I si, per si us ho esteu plantejant, el seu vestit de superheroi i el seu pijama són el mateix. En Quim també té el poder del superestalvi, per si no ho havia dit.

PD: I recordeu que si us agraden totes aquestes tonteries podeu votar-me als premis Bloc en Català (Link)