El futur

Modèstia apart, crec que he descobert com fer que el futur pròxim sigui més amè, agradable i, sobretot, més fàcil. El mon està en crisis, l’atur disparat, el terrorisme de moda, els accidents a l’ordre del dia,  assassinats, violacions, mercat negre, narcotràfic, prostitució,  homosexualitat, irresponsabilitats, crims, màfies, segrests, canvi climàtic… El futur se’ns presenta complicat. Per això he arribat a la conclusió que la millor solució, per encarar totes aquestes calamitats inevitables, és posar-se la camisa per dintre els pantalons. I que vinguin!

Aprofitant que parlo de wàters… Avui a la feina m’he adonat d’una cosa molt curiosa. Bé, més que curiosa emprenyadora. En un dels meus múltiples “parons” laborals he aprofitat per anar al lavabo. No havia de fer cap feina massa grossa, però quan he entrat al petit i poc acollidor recinte, m’he adonat que el que havia anat al excusat abans que jo sí que havia fet molta feina. Aigües majors. Popo. Caca, perquè ens entenguem. El lavabo feia una pudor horrorosa,  una cosa insuportable. Crec que alguns cabells se m’han tornat rossos i tot, això sense comptar els que m’han caigut a terra directament davant de tant densa i empallegosa flaire.

M’he afanyat a fer el que em proposava per tal de estar-me com menys temps millor en aquella petita càmera de gas.  He acabat, he tirat la cadena i m’he disposat a sortir. Just obrir la porta del wàter m’he trobat amb un bon company de feina que, cridat per les necessitats de la naturalesa, estava esperant que obrís per tal de poder fer la seva feina. Del lavabo hem sortit jo i la pudor, i m’he emportat la mirada més penetrant de la meva vida. No crec que hagués servit de re explicar la història, no m’hagués cregut. Tot i això m’ha fet una ràbia exagerada el no saber qui havia anat, abans que jo, a defecar de tal manera.  Només l’hi ha faltat empastifar les parets amb merda i escriure el meu nom a la paret. Total, pitjor no podia quedar…

I canviant radicalment de tema. Sabeu quina és l’única cosa pitjor que no adonar-se de que no hi ha paper al wàter? Doncs molt fàcil, adonar-se de que no hi ha paper al wàter.