Crònica de Guerra 3

Publicat el 07/09/2010 en Relats per Aleix Caballeria. 720 Comments Tags: , , , , , , , .

Continua de Crònica de Guerra 2

00:11h: Alemanya ha enganyat a mig món, ningú sabia que tingués material militar nuclear i molt menys que es posicionés d’aquesta manera.

00:15h: Missatge SMS del meu pare: “La cosa s’emmerda per moments”

00:16h: Tinc por.

…

00:17h: Tots els canals ens bombardegen amb la bona nova. Telecinco, encara no sé com, ho ha convertit en un debat entre vàries criatures televisives que, totes sumades, tenen menys coeficient que en Forrest Gump.

00:18h: Hi ha la Belén Esteban amb una samarreta amb un símbol de la Pau, ara si que estem salvats. Tots els canals a l’espera d’una comparaixença de la cancellera Angela Merkel.

00:34h: Cap canal té noves informacions, no paren de donar voltes al mateix tema i ni la Merkel ni en Hu Jintao ni tant sols Wen Jiabao surten a dir re. Crec que aniré a dormir, però no sé si podré…

01:00h: Efectivament no puc dormir. El meu cap no para de pensar en què faré si la cosa s’emmerda i com em podré lliurar de la Guerra. Jo sóc molt dèbil.

01:02h: Penso que amb un pel de sort, i amb els estudis que tinc, potser encara em destinarien a la radio o televisió de l’exercit. No ho veig clar.

08:00h: Sona el despertador. Avui no em costa llevar-me i surto del llit immediatament. Vull anar a veure que m’explica el meu amic Cuní i què ha passat mentre dormia.

08:05h: Faig un cafè i menjo un croissant de xocolata tot mirant en Cuní. Avui està encès i tremendament excitat. Comparteix pantalla amb un bon reguitzell de personatges i, com no, la pilar Rahola. No diuen res de nou, així que dedueixo que no deu haver passat re mentre dormia.

08:09h: Imatges de palestina. Allà van més avançats i els àrabs ja han sortit armats al carrer. Israel de moment no ha respost ni s’ha postulat en favor de ningú, tot i que és de suposar que donaran suport als americans. Iran segueix callat, però és qüestió de temps que exploti.

08:15h: Segueixo mirant en Cuní, avui no tinc por de fer tard a la feina, tinc altres preocupacions. M’entero de que si que ha passat una cosa mentre dormia, ha sortit el “bo” de l’Hugo Chávez despotricant del capitalisme i donant suport a la causa comunista. Enmig de tant poder i de la magnitud

08:29h: Sembla que la cosa està parada, així que abans de adormir-me de nou decideixo marxar cap a la feina.

08:32h: Arribo al pàrquing, em poso el casc de la moto, engego i me’n vaig.

08:43h: Sospitosament no hi ha tant trànsit com altres dies.

08:46h: Passant per Avinguda Madrid m’adono de que un esquadró d’uns quinze avions ens acaben de sobrevolar sorollosament. Tothom mira amunt, els cotxes, parats als semàfors, tarden a arrencar. Això no pinta bé.

08:50h: Encara meditant d’on deuen haver sortit aquells avions sóc conscient de que he arribat molt d’hora la feina.

08:52: Aparco la moto, guardo el casc, poso el candau, em compro un Kit Kat al súper i pujo a treballar

08:55h: Em sorprèn trobar tota la oficina davant de la tele. Pregunto, horroritzat per la possible resposta, que què passa. Em fan callar tots alhora. Miro la pantalla i veig el president xinès.

08:56h: Hu Jintao en directe per tots els canals. Tot el món pendent del president. Noto que el meu futur depèn, en gran part, del què pugui dir. Està al parlament xinès i fa un discurs molt efusiu davant de milers de persones que no paren d’aplaudir.

08:57h: La traductora (no entenc perquè ho fa una dona, que no hi ha homes?) té penes i treballs a traduir tot el què està dient. Segons comenta la senyora Hu Jintao està dient que Estatus Units s’ha passat de la ratlla i que això no pot quedar així de cap manera, que ja és hora de que el món vegi quin és l’imperi més poderós de la terra. Avisa de que cap poble, ciutat ni país estarà segur mentre doni suport al poble americà.

09:03h: Exalta el discurs apel·lant a l’ambició xinesa i adverteix que això acaba de començar, que l’atac a Guam només ha estat una petita demostració de força i que aniran fins a on faci falta. Acaba dient que l’aliança Xino-Russa-Alemanya no capitularà.

09:04h: La mare que el va parir! Per dir això més valdria que no hagués sortit!

09:15h: Discutim tots amb tots. Ningú troba explicació possible al què se’ns tira a sobre. Jo només espero que en Zapatero aguanti i que no s’emmerdi més del compte, la neutralitat espanyola en les dos primeres Guerres Mundials em sembla un clar exemple a seguir…

09:16h: Intentem anar a treballar però amb un ull posat a la tele i a en Cuní. Està que no cap al plató…

09:17h: Encenc l’ordinador i ho preparo tot per fer veure que treballo.

09:20h: Google ha posat un símbol de la pau a cada “o” del seu nom. Engego la radio i em disposo a escoltar en Basté, tant o més excitat que en Cuní.

09:31h: A la radio tenen tertúlia analitzant el què ha dit Hu Jintao. A la tele tres quarts del mateix. Sembla que estem en un punt mort. Esperem resposta de la Casa Blanca i del Kremlin.

09:47h: Trucada de ma mare. Prefereixo no agafar-la, pel què pugui ser.

09:53h: Segueix trucant sense parar, així que decideixo agafar-lo.

09:54h: Està histèrica perduda i vol que torni, tant si com no, cap al meu Sant Joan natal. Intento tranquil·litzar-la però em llança una bomba que no m’esperava.

09:56h: Acaba d’arribar a casa meva, a Sant Joan, una carta del ministeri de defensa. Se’m cauen els collons a terra i l’hi dic que l’obri i la llegeixi immediatament.

10:01h: Efectivament. El govern Espanyol, en vista de que la cosa no pinta gens bé, ha decidit avisar a tots els reserves per tal de que estiguin apunt per incorporar-se a files quan sigui necessari.

10:02h: L’hi dic a ma mare que de moment només és un avís, que no tinc la intenció de tornar i que estic convençut que les coses no aniran a més. Menteixo, vaja.

10:05h: Comento la noticia a tots els joves de, més o menys, la meva edat de la oficina. Tots al telefon.

10:10h: Doncs si, tots estem en llista i apunt per ser cridats. L’ambient a la feina no podria ser pitjor. A la tele informen de que Pakistan, etern aliat americà, està essent atac pels talibans i guerrilles Xineses i Russes.

10:12h: Alemanya la fotrà molt grossa, ho sé.

10:15h: Arriba el jefe gros i, passant sala per sala, diu que prefereix que avui treballem des de casa.

10:16h: Les cames em toquen al cul. Em sembla que faré cas a ma mare i marxaré cap a Sant Joan.

10:17h: Agafo el casc, pujo a la moto i arrenco.

10:18h: Trec el candau i, ara si, arrenco.

10:29h: De camí a casa veig més Helicòpters dels que he vist en ma vida. No m’agrada gens la situació i començo a desitjar la mort de moooooolta gent.

10:32h: Per poc no m’atropellen. Els cotxes, esverats tots, em prou feines si respecten els semàfors. Ai, ai, ai…

10:44h: Arribo a casa. Aparco la moto, guardo el casc i pujo disparat cap al pis amb la intenció de fer-me la maleta, agafar tot el que cregui necessari i marxar cagant llets.

10:51h: Poso la tele mentre en faig la maleta. En Cuní segueix discutint. Ara, no sé des de quan, tenen un convidat xinès que explica el seu punt de vista. Tots se’l miren malament…

10:55h: Bum! Sento una gran explosió. Es mouen les làmpades, em cauen a terra vàries coses i marxa el senyal de la tele. Surto a tot corre al balcó.

10:56h: Déu meu! Déu meu! Déu meu! Una gran columna de fum negre i gris surt del mig de la ciutat. Em costa ubicar-me, però juraria que ha estat plaça Catalunya. Collons! Collons! Collons!

10:57h: No va el televisor ni agafo cap freqüència de ràdio.

10:58h: Surto al balcó i tot mirant la columna de fum, que s’enfila cap al cel, truco ma mare.

11:00h: Les línies estan col·lapsades. Bum! Una altre explosió, de menor potència, al mateix lloc que abans!

11:01h: El fum ara és completament negre i em sembla veure un color vermell/groc de fons. La ciutat bull i fa un soroll que no havia sentit mai.

11:03h: A prendre pel cul la puta maleta! Marxo cagant llets del pis! Baixo al pàrquing, agafo el cotxe i gas!

11:05h: Aconsegueixo contactar amb mon pare. Les noticies parlen d’un atac sincronitzat al metro de varies ciutats Europees. Lisboa, Madrid, Barcelona, Lió, París, Milà, Londres, Manchester…

11:06h: Les rondes van bastant buides, marxo de Barcelona abans la cosa no empitjori. La mare que ho va arribar a parir tot! Em cago en tots els Déus!

Continuará…

720 Responses to “Crònica de Guerra 3”

Feed for this Entry Trackback Address

Leave a Reply