Crònica de Guerra 1

Publicat el 26/07/2010 en Relats per Aleix Caballeria. 841 Comments Tags: , , , , , .

08:00h: Em llevo

08:09h: Ara si, paro el despertador i surto del llit. Faig el primer cafè del dia i escolto (no el miro perquè vaig fent cosestes) al meu bon amic Cuní. Em rento les dents, pixo (assegut) i em rento la cara. Paro la tele. Vaig fins al rebedor i recullo claus (butxaca esquerra), monedes (també butxaca esquerra) i cartera (butxaca del cul). Crido l’ascensor i mentre l’espero penso si hauré tancat tots els llums, cada dia el mateix…

08:30h: Em poso el casc, engego la moto i cap a la feina!

09:03h: Arribo a la feina. Munto la paradeta, critico les obres de davant de l’oficina, la calor i els gays. Engego tots els programes i connecto la Radio. Concretament RAC1 i en Jordí Basté. Em poso els auriculars i em disposo a fer quelcom.

10:30h: Segon cafè del dia.

11:04h: Escolto pa panamericano… Canto alguns trossos amb veu alta perquè tothom pugui veure l’ho guay que sóc.

11:13h: Món pare em parla pel Messenger, diu que escolti la ràdio. Sintonitzo RAC1 de nou. En Basté està alarmat (o això sembla), els Americans acaben d’enfonsar, per “error”, una fragata de l’armada xinesa. Els xinesos encara no han contestat n’hi han dit re, però, de les principals ciutats americanes, en comencen a marxar els xinesos residents. Rússia tampoc ha dit re.

11:15h: Comento la jugada amb el meu pare. Fem broma dient que això ho arreglaria ràpid en Jack Bauer. Segueixo escoltant en Basté però, pel que sembla, no hi ha més noticies.

11:33h: Pa panamericano…

11:45h: En Basté informa de que en Putin ha sortir a la palestra per assegurar que no s’enfonsa “sense voler” una fragata xinesa. Adverteix als E.E.U.U. de que tinguin clars quins són els seus amics. Sense noticies ni de Pekin ni de la Casa Blanca. Míssils a Kabul.

12:33h: Interrupció del programa “la competència” per informar del tema de la fragata xinesa. Xina acaba d’atacar per aire la base Americana de Guam. Ha estat un atac llampec, encara no hi ha baixes oficials però els desperfectes són considerables. Xina declara oficialment la guerra als Estats Units. A Washington el president Obama es reuneix amb l’ambaixador xinès. Sense noticies, encara, de Hu Jintao.

12:35h: Jo i el meu pare ja no fem broma. Comento el tema amb els de la meva sala, però la cosa no sembla preocupar-los en excés. Em tranquil·litzo pensant que d’aquí dos setmanes faré vacances i ho veuré tot més clar, segurament la cosa no anirà a més. L’informatiu improvisat de RAC1 m’informa de que em seguiran informant a mida que vagin sortint noticies.

12:42h: Corea del Nord, encara en guerra amb els americans, es posiciona a favor de Xina. El mandatari del país, Kim Jong-il, emet un missatge dient que el seu exèrcit és de més d’un milió de soldats i que estan apunt pel que faci falta. Els aeroports de Hong-Kong i Shanghai estan col·lapsats.

12:50h: Tinc por del què pugui passar. El meu amic Sanjosex no m’està ajudant massa.

13:00h: Tercer cafè del dia.

13:05h: Sembla que tots els de la feina ja estan al corrent dels esdeveniments. Hi ha un ambient enrarit…

13:33h: Surt el president Obama. Ho donen per gairebé tots els canals de televisió Mundial. Valga’m Déu l’audiència que tindrà! Entona el mea culpa i comenta que el tema de la fragata ha estat un gravíssim error seu. Afegeix, però, que l’atac a la seva base de Guam és una reacció exagerada i intolerable i que, per tant, Estats Units està en guerra amb Xina. Pinten bastos! Especifica, però, que s’intentarà que la cosa es solucioni el més ràpidament possible.

14:00h: Comencen els Fifas a la feina, però tots pendents de les noticies. Vaig a dinar un entrepà ràpid, no em vull perdre res del que passi.

14:05h: Em truca ma mare. Patidora com sempre, m’aconsella que em demani festa a la feina i marxi cap a Sant Joan, que la cosa no pinta gens bé. Intento calmar-la i dir-li que la cosa no anirà pas a més. Ens acabem discutint.

14:28h: Torno a la feina. Tot segueix igual. Em connecto i navego… Descobreixo que els principals diaris del país estan preparant una edició especial de tarda. Em fa gràcia i no sé ben bé perquè.

14:30h: S’anuncia que d’aquí mitja hora sortirà el president Rus a fer una declaració. Ai ai ai els Russos, aquests si que fan por

14:42h: Guanyo 2-3 al Fifa. Ho celebro fent tombarelles i sons ofensius.

14:53h: Ens informen de que Corea del Nord acaba d’atacar Corea del Sud amb míssils de llarg abast i que l’exèrcit terrestre està entrant per la frontera Nord. L’exèrcit Xinès s’està acostant des de l’Oest.

14:59h: Surt Dmitri Medvédev. Tots els canals del món i la radio en directe. A la feina tots davant del televisor. Envio un missatge a mon pare dient-li “ojo els Russos”.

15:05h: Rússia acaba de declarar la guerra als Estats Unints.

15:06h: Missatge del meu pare dient “la cosa no pinta bé”

Continuarà…

841 Responses to “Crònica de Guerra 1”

Feed for this Entry Trackback Address

Leave a Reply