Considero que a l’edat que tinc ja he superat l’època més perillosa de la vida. L’època en la que no tens consciència de les coses, no saps distingir el bé del mal i no t’importa enganxar-te a segons quines substàncies. Una època que marca, irremeiablement, la resta de les nostres vides. Fins hi tot m’atreviria a dir que es tracta de l’època més important de la vida d’una persona. Jo, com ja us he dit, considero que he superat aquesta fase perillosa. I crec, a més, que l’he superat amb bona nota. És per això que avui he decidit drogar-me fins a caure mort. Així, pim pam.
Continue reading ‘Les Drogues’
Continua de Crònica de Guerra 1
14:59h: Surt Dmitri Medvédev. Tots els canals del món i la radio en directe. A la feina tots davant del televisor. Envio un missatge a mon pare dient-li “ojo els Russos”.
15:05h: Rússia acaba de declarar la guerra als Estats Unints.
15:06h: Missatge del meu pare dient “la cosa no pinta bé”
…
Continue reading ‘Crònica de Guerra 2′
08:00h: Em llevo
08:09h: Ara si, paro el despertador i surto del llit. Faig el primer cafè del dia i escolto (no el miro perquè vaig fent cosestes) al meu bon amic Cuní. Em rento les dents, pixo (assegut) i em rento la cara. Paro la tele. Vaig fins al rebedor i recullo claus (butxaca esquerra), monedes (també butxaca esquerra) i cartera (butxaca del cul). Crido l’ascensor i mentre l’espero penso si hauré tancat tots els llums, cada dia el mateix…
Continue reading ‘Crònica de Guerra’
La crisi afecta a tothom. Fins i tot el nostre superheroi Quim, que abans vivia en una constant situació de benestar, últimament passa penúries. Però, tot i això, ell mai s’ha plantejat deixar de servir al poble sense obtenir res a canvi. És un bona persona, austera, humil i elegant. En la intimitat és en Josep Rodríguez, però a la que hi ha problemes es transforma en el Superheroi Quim, el defensor de Catalunya (i part de l’estranger).
Continue reading ‘El Superheroi Quim’
En Joan era una noi afable, correcte i extremadament educat. Havia estudiat a les millors escoles franceses i britàniques, i mai, repeteixo, mai, s’havia plantejar la seva vida lluny dels llibres. Per en Joan el saber ho era tot, i el seu afany de coneixement no tenia límits. Tot a la seva vida era perfecte, només un petit problema el consumia per dins dia i nit, i és que en Joan, a part de ser terriblement llest, també era terriblement baix. I amb això si que no hi podia fer res.
Continue reading ‘Paràgrafs a l’atzar’
Tinc un problema. Un problema amb quatre rodes, per ser més exactes. No és la primera vegada que parlo del meu cotxe aquí al blog, però és que últimament sembla que la meva vida giri al voltant del malparit d’automòbil. És trist, però cert.
Continue reading ‘La foguera’
Jo sóc de Sant Joan de les Abadesses, un petit poble dels Pirineus catalans on, fins fa pocs anys, no es celebrava la diada de Sant Joan. O sigui, si que es celebrava però no amb fogueres, sopars populars ni petards. Aquestes activitats les guardàvem pel dia de Sant Isidre que, no sé com, ha anat desapareguen de les nostres vides i ara, sense saber molt bé perquè, celebrem Sant Joan amb gran frenesia i il·lusió. Com que no tinc històries d’aquest dia us n’explicaré una del dia de Sant Isidre que, pel cas, ve a ser el mateix.
Continue reading ‘Sant Joan’
Els que em coneixen, que segons el Facebook cada dia són més i segons el Twitter menys, saben perfectament que no estic d’acord amb pràcticament re. És un defecte que he tingut tota la vida i, ara, crec que ja és massa tard per posar-hi remei; per tant, i a no ser que molesti molt a algú (i potser ni així), seguiré queixant-me per tot el que cregui que m’he de queixar. I avui, per seguir amb aquesta llista de queixes amb què s’està convertint aquest blog, m’agradaria parlar dels avions.
Continue reading ‘L’avió’
Jo, com a bon Forrest Gump que sóc, no sé massa de gairebé re, però, tot i això, m’atreveixo amb tots els temes. Que potser les dic de l’alçada d’un campanar? No ho nego, però com a mínim sempre intento donar el meu punt de vista. No com aquells impresentables que callen com uns putes quan es parla d’alguna cosa que no els hi agrada o simplement no en saben. Si alguna cosa he après, en la meva curta vida, és que s’ha d’opinar de tot. De fet, és molt probable que a vegades, al no saber re d’un tema, t’inventis els arguments i llavors, sorprenentment, els que t’escolten ho afirmen amb el cap i et corroboren la idea. Jeje… Colla d’hipòcrites! Avui, doncs, us vull parlar d’un tema del que no en tinc la més mínima idea, però que defensaré com un lleó si fa falta: La Justícia.
Continue reading ‘Simplificant temes’
Els que em coneixen saben perfectament que odio amb ganes tots els insectes, per petits i ridículs que siguin. I si no em coneixeu, doncs ara ja ho sabeu. L’any passat ja vaig tenir les meves desavinences amb un senyor miriàpode que em va ocupar l’habitació. I, de fet, pot ser que encara l’estigui ocupant, doncs no vaig arribar a trobar mai el seu refotut cadàver. El cas és que les cuques i cuquetes poden amb mi. Sé que no és de molt home això, però jo mai he presumit de virilitat, així que me la porta summament fluixa…
Continue reading ‘La cuca’
Comentaris