Tonteries vàries i diverses.
Després dels pals i hòsties que m’han caigut aquest cap de setmana em veig amb l’obligació de corregir l’article anterior, ja que, pel que veig, no es va acabar d’entendre o no vaig saber expressar el què pretenia. Deixeu-me, per tant, intentar explicar-ho de nou, a veure si ara hi ha menys confusions…
Em toca enormament la polla que s’associi, erròniament, un idioma a un país. Crec que no hi ha cap país al mon en que només s’hi parli un idioma i espero, pel bé de la humanitat, que mai no passi. És probable que alguns es pensin que és la manera de protegir un idioma, no ho negaré, però els idiomes, al igual que tantes d’altres coses, tenen un naixement, una vida i, encara que no ens agradi, una mort.
Quin cap de setmana més rar que hem tingut. S’han sumat tantes coses que és impossible que tot segueixi igual (tot i que em temo que així serà). Per una banda la manifestació catalana, amb més d’un milió de persones (o cinquanta-sis mil segons EFE) i per l’altra la primera victòria espanyola en un mundial. Ja és puta casualitat que tot hagi hagut d’encaixar d’aquesta manera. Només una setmana de diferència ja hagués estat suficient per poder pair tot l’enrenou, però no. Tot junt! Estudiem-ho…
Continue reading ‘El político-mundial’
Semblava que no arribaria mai, però crec que l’estiu, a l’espera del dia oficial, ja és aquí. I la pregunta obligada és: Calia? Tanta necessitat teníem de proclamar als quatre vents que el mal temps no marxaria mai? Era imprescindible llardar de fàstics l’hivern? Tanta necessitat teníem de calor? La resposta és simple i inqüestionable: No, no en teníem cap necessitat. M’explico…
Continue reading ‘Collons d’estiu’
Avui, dia 23 d’abril, és Sant Jordi. Suposo que no hi ha ningú que no se n’hagi adonat, per les paradetes, les senyeres i les banderetes, més que re, però no està de més recordar-ho. Avui és Sant Jordi i, com a català que sóc, estic content. No sé exactament perquè, però n’estic.
Comentaris