Relats, articles, opinió i contes en català
La gent que em coneix ja sap que sóc una persona d’extrems. No contemplo el punt mig, la neutralitat o una posició moderada. Sempre ha de ser o tot o res. A més a més tinc el do especial de posicionar-me sempre en favor de la gent, fets, noticies o esdeveniments que acostumen a caure malament. Jo sóc així, què voleu que hi faci…
Ahir, discutint jo sol, com faig habitualment, vaig arribar a una estranya i sorprenent conclusió que em complau compartir amb tots vosaltres. A veure què us sembla…
Les coses moren. Tot mor. Les persones, els animals, les plantes, cèl·lules, fongs, bacteris, virus, planetes, estrelles, fins i tot galàxies senceres. Per tant, seria molt estrany que un blog no morís. Però encara no ha arribat el dia! No patiu!
Papasol Girona no mor, però si que necessita un canvi. Malauradament fa temps que m’he quedat bloquejat, i un escrit al mes (com a molt) no és el ritme que l’hi vull donar, per tant ha arribat el moment de canviar una miqueta. Tinc algunes idees, no moltes, que m’agradaria comentar-vos. Us les exposaré en forma d’enquesta i així, vosaltres mateixos, podeu valorar que us faria més gràcia que fos Papasol Girona.
De blog personal ja en tinc un, així que la idea segueix essent que aquest blog mantingui un estil particular, propi i diferent. A veure què us semblen les propostes! Podeu votar-ne dues. (Segurament acabaré fent el que em donarà la gana, però sempre queda bé preguntar).
Loading ...
Avui faig anys, 26 per ser exactes. Sé que encara sóc jove, que encara em queden molts anys per endavant, però ara, tot just ara, em començo a donar compte que la vida és una merda. O tal i com diria el meu avi: una puta merda.
Com ja sabeu m’agrada donar les gràcies després de les grans gestes que realitzem. Ja siguin Entrevoltes, concerts de primavera o visites escenificades. Tot el què porta més feina del que és habitual produeix una millor sensació quan surt bé, i quan surt de pebrots, com va passar aquest dia 16, la sensació és indescriptible. Una passada vaja!
Ahir, per primera vegada a la meva vida, vaig assistir als premis Enderrock, organitzats per la revista que duu el mateix nom, i celebrats a la sala Artèria Paral·lel. He de precisar que tampoc havia anat mai a la sala Artèria Paral·lel i mira que quan era jove havia voltat totes les sales, discoteques i saletes de Barcelona, però pel que sembla em faltava aquesta. Abans de començar a donar la meva (qüestionable) opinió he de dir que m’ho vaig passar molt bé i que, per poc que pugui, l’any que ve hi tornaré. Anem al gra doncs!
Aquest passat cap de setmana (i divendres) he estat a la gran i històrica Londres. La gent se’n feia creus quan l’hi deia que no hi havia estat mai, però què voleu que us hi digui, la meva política de viatges sempre anteposa països culinàriament bons a països amb una història que t’hi cagues però que s’hi menja de pena. Per tant Londres ha tardat en arribar… Però ara ja hi he anat i aquí teniu les meves (més que qüestionables) conclusions.
Si us plau, posem tots el crit al cel perquè es prohibirà el nudisme a la ciutat de Barcelona. Llardem de fastigs la prohibició perquè, al cap i a la fi, tots anem despullats pel carrer de la ciutat comtal, no? Sinó no m’explico el rebombori que es respira per una prohibició que trobaria molt lògica si no fos perquè la llei de poder anar despullat pel carrer no ho és gens ni mica. Sembla que els polítics per fi han tocat una mica de peus a terra i rectifiquen una normativa que mai s’hauria d’haver aprovat, des del meu punt de vista, és clar.
Per celebrar que torno a escriure de manera regular i, també, que ahir el blog va complir un any de vida, em disposo a escriure un breu article d’opinió d’aquells que tant m’agraden i que tants arguments us donen per criticar-me. Avui em penso centrar en la il·luminació. En general…
Ja està, gràcies a Déu s’ha acabat la campanya electoral, s’han celebrat eleccions i ja tenim un president que marxarà i un altre a la recambra apunt per entrar. No sé si el canvi serà bo o dolent, i tampoc entraré a discutir-ho, de política no en sé i podria dir-les molt grosses. Avui, més enllà de la “gran festa de la democràcia”, expressió que sempre m’ha fet molta gràcia, m’agradaria parlar d’un sentiment que, malauradament, està molt estès entre els catalans.
Comentaris