Molt bona nit Santjoanins amics meus tots! O, tal com diria una persona que tots coneixem, Hola Macos!
Aquest any no hi ha eleccions, tot i que potser més valdria que n’hi tornessin a haver perquè m’han tornat a demanar el discurs a mi… i Estrella Damm ha fet un anunci de merda que no puc copiar, així que no en tinc ni idea de què dir. A part de que Sant Joan és l’únic poble que celebra carnaval quan toca! Som així de ben parits!
Continue reading ‘Discurs Carnestoltes 2012′
Deixant de banda que la paraula correcte (almenys en català) és làmpada, Lamparetes és un molt bon títol, que a més va molt en consonància amb Antònia Font, del nou CD del grup balear per excel·lència (amb permís de Tomeu Penya, lògicament). Feia 5 anys que Antònia Font no treia un disc nou, així que les ganes que hi havien eren moltes (i les expectatives més). Val a dir que el 2007 varen treure el recopilatori “Coser i Cantar” on revisaven els seus temes més populars acompanyats per l’Orquestra Simfònica de Bratislava, però cançons noves feia un lustre (que es diu aviat) que no en sentíem. Feia dies que hauria d’haver publicat aquest escrit, però volia esperar a veure’ls en concert per donar la meva opinió. Som-hi!
Continue reading ‘Les Lamparetes d’Antònia Font’
Crec que no em quedaré curt, ni erraré massa, si asseguro que la saga Toy Story és la millor trilogia de tota la història del cine. Potser Star Wars podria discutir aquests honor. I, de fet, ja m’agradaria veure-ho! Toy Story va marcar un punt d’inflexió en la història del cine, Toy Story 2 va consolidar un gènere i ara, recentment, Toy Story 3 ha demostrat que per més gastat que estigui un estil encara es pot sorprendre i captivar al públic, ja sigui infantil, jove o adult. Toy Story és al cine, el què el Senyor dels Anells a la literatura, l’època negra de Goya a la pintura o els Beatles a la música. Que no és “moco de pavo”, vaja.
Continue reading ‘La trilogia Toy Story’
10 milles per veure una bona Armadura. O dit d’una altra manera: 16′09 quilòmetres per veure una bona armadura. Intentaré donar la meva opinió sobre l’últim disc del grup barceloní Manel sense que m’afectin la quantitat de ventes, les altres crítiques o el meu cor entregat perpètuament a Antònia Font que, per cert, en breu traurà nou disc. 10 milles per veure una bona armadura, o com seguir, sense tocar re, amb una fórmula que de moment funciona a la perfecció.
Continue reading ‘El disc 1.5 de Manel’
Comentaris