Els que em coneixen (que segons el facebook son 417 i només 37 segons el Twitter) ja saben de la meva depriment obsessió per la Wikipedia. No m’importa l’idioma, tot i que he de reconèixer que la visito més en castellà que en qualsevol altre idioma. No ho faig per cap preferència política, simplement perquè el meu domini de l’Anglès no és excel·lent i la famosa Viquipèdia està, de moment, molt poc complerta i acurada. Total, que em passo hores a la Wikipedia. Ahir, sense anar més lluny, se’m va donar per buscar el dia del meu aniversari feliç…
Continue reading ‘L’aniversari’
He de reconèixer que jo era dels que no em creia tot aquest tema del canvi climàtic. Bé, més que no creure-me’l, creia que la solució no era culpa nostra. Després d’anys i anys de contaminació, d’empreses fotent el que els hi ha donat la gana, de nul reciclatge i zero consciència mediambiental, trobo molt injust que ens facin pagar tots els plats trencats a la nostra generació. Que si, també tenim part de culpa, però no tota collons!
Continue reading ‘El temps’
Els dissabtes que, com avui, són assolellats i amb una temperatura més que acceptable, m’agrada molt conduir. Una mica com aquells aplecs motoristes, no violents, que es troben els caps de setmana per fer llargues sortides en les que acaben dinant i sopant fora de casa. Jo no vaig amb moto bàsicament, perquè no en tinc, així que vaig amb el meu cotxe, les finestres baixades i amb la música a tota hóstia. M’encanta. No faig rutes kilomètriques, simplement condueixo fins que en tinc ganes i després torno. Normalment no acostumo a passar dels límits de les fronteres comarcals, tot i que algun dia pot ser que acabi a París, Moscú o Tumbuctú. De moment, però, aquest dia encara no ha arribat. Després del salt us deixo les cançons que he escoltat avui, a tota hòstia, mentre conduia. Com cada dissabte assolellat.
Continue reading ‘Conduint (u)’
No es que em molesti que les ciutats o pobles es modernitzin. Tot el contrari. De fet, Jo em considero una persona moderna, partidària de fotre foc a tot el que faci pudoreta a antic i sobretot un home pràctic. Molt pràctic. Per què dic això? Doncs per una simple raó, perquè també sóc molt gandul. Per exemple, prefereixo les autopistes abans que les carreteres, els metros abans que els busos, els cotxes abans que el metro, i l’avió abans que el tren. Si per aconseguir la comoditat ho hem de tirar tot a terra i començar-ho de nou, doncs endavant! Només demano unes petites consideracions.
Continue reading ‘Les obres’
Avui he decidit parlar d’un tema molt transcendental. És més, crec que d’aquí uns anys es parlarà del meu escrit i es farà estudiar a les escoles. Potser es traduirà a altres idiomes i tot. En fi, sempre he estat molt modest…
Continue reading ‘Discriminació lingüística’
Comentaris