Relats, articles, opinió i contes en català
Quant un s’asseu al sofà i deixa anar un lleu sospir de cansament que trenca el silenci sepulcral que en aquell moment estava habitant en la immensitat d’aquella minúscula habitació que, en aquell instant a tu et va semblar tan ridícula la idea que t’acabava de passar pel cap, vas decidir que ja era hora de canviar.
Segur que heu sentit a parlar de la fi del món segons el calendari Maya, sí home, aquell que diu que tot s’acabarà al 2012. De fet no li tinc gens de por, per tant, aquest escrit va pels que creuen que finarem al 2012.
Comencem, com no, per el principi.
Recomano llegir-se aquest text escoltant, de fons, la cançó: “Free Fallin” de John Mayer
Aquest és el títol d’un llibre que m’ha sobtat molt, més, fins i tot, que “Els germans Karamazov”. I com es pot trobar la felicitat? Potser, en un racó perdut dins la immensitat de Sibèria, allà on fins i tot els animals es perden i són incapaços de trobar refugi en les nits més fredes i solitàries de l’hivern, aquelles nits en les quals un desitja tot allò impossible i imagina el que mai no passarà, però que toti això sempre és màgic; potser en aquest racó, deixat de la mà de Déu, serà on podràs trobar la felicitat.
Avui, mirant i repassant la pel·lícula de Roger Patterson i Robert Gimlim, més coneguda per simplement la pel·lícula de Patterson, sobre la qual, d’aquí pocs dies, espero extreure una conclusió clara de l’hominoide visible de la filmació, m’ha vingut al cap que moltes d’aquestes gravacions i/o fotografies sempre “poden ser” una farsa. Per què? us preguntareu, doncs és molt senzill, és tan senzill que estic per organitzar un concurs dient que qui trobi una imatge/film on es vegi un personatge/animal llegendari o simplement fora del normal, serà premiat.
Fa uns anys, el meu pare amb va definir l’eternitat. Aquesta definició em va fer canviar les perspectives que tenia del temps. Aquesta definició, el primer cop que la vaig sentir, em va impactar, potser perquè la poca experiència acumulada en els meus pocs anys de vida em va fer veure-la d’una manera especial i diferent. Però el que sí sé és que aquella definició em va quedar gravada a la memòria, i creieu-me quan us dic que parlo d’uns quants anys.
Comentaris