Relats, articles, opinió i contes en català
Apreciats senyors de la DGT:
M’adreço a vostès no per qüestionar el seu treball, Déu me’n guardi, sinó per realitzar uns quants suggeriments que, crec, podrien ser molt útils de cara a la circulació general i la conducció en particular. Que consti que no pretenc discutir la seva labor, cosa que també podria fer, sinó ajudar per tal de que tot funcioni una mica millor del què funciona ara. M’explico
Benvolgut Ministre d’Educació;
Em sap molt de greu, però no sé el seu nom. La veritat és que el ministeri d’educació el tinc bastant oblidat, i més des de que ja no estudio. Tot i això sento la irrefrenable necessitat d’adreçar-me a vostè per comentar-li un parell de temes que fa temps que em ballen pel cap. És probable que no sigui competència seva, de ser així agrairia molt que m’adrecés al ministeri o consellaria pertinent. Sense més preàmbuls em disposo a exposar-li els temes.
Poca cosa vas poder fer quan en Saiyd Pérez, de clara ascendència espanyola – marroquí, et va fotre una descomunal tonyina a la cara. A la sortida del bar McLaren’s tothom va quedar mirant-se la situació i ningú va fer el més mínim moviment per tu, llevat de les tímides veus dels teus amics. I no m’estranya, en Saiyd era un home fornit, de metre noranta llarg, amb prominents braços i cames de ciclista. La seva dilatada carrera en múltiples especialitats marcials el feien un contrincant molt dur, i la seva experiència en les diferents, i sanguinàries, guerres sub – saharianes, durant la seva època a la legió marroquí, no ajudaven a que fos un rival fàcil.
Comentaris