Relats, articles, opinió i contes en català
Necessitem estar preparats per si comença la guerra. Dic més, és imperatiu estar preparats per si ara, de sobte, comença una gran guerra. Una senyora guerra. Una grandíssima guerra. Una guerra que t’hi cagues. Per exemple, jo sé que si em passa alguna cosa he de trucar al 012. O si m’entren a robar trucar al 088. Però no sé què he de fer en cas de guerra. No m’han educat en aquest tema i crec que ho haurien d’haver fet.
L’arbre de maduixa de davant de casa avui feia taronges, així que me n’he exprimit una i he agafat l’hovercraft per anar cap a la feina. inpuntual com sempre i en dia equivocat com acostumo. Jo no sóc així. Sóc de meló.
Molt bona nit a tothom! O com diria una persona que tots coneixem: Hola macus!
No sé si sabré fer això de ser Rei Carnestoltes, l’anterior va deixar un nivell molt alt i el puta ara em cobra un euro i mig per cervesa…
Fa més de 10 anys que tinc el mateix número de mòbil. 10 anys que han servit per canviar-me el mòbil moltíssimes vegades, per anar augmentant prestacions, per fer duplicats de la targeta, per veure la introducció del 3G, les pantalles tàctils, la connectivitat a internet, la sincronització amb la meva biblioteca músical i un sense fi de tonteries i prestacions cada una més inútil i absurda. Molt maques, això si. Però inútils. I, com no podia ser d’altra manera, ja fa temps que m’he passat a l’iPhone i a les bones idees del meu amic Jobs. Però ara fa unes setmanes vaig decidir que ja m’havia cansat de tanta tonteria i vaig decidir canviar radicalment la meva connectivitat amb el món.
Avui és un bon dia per canviar el món. Avui és un bon dia per mobilitzar un país, qualsevol. Avui toca començar la revolta. Canviar les normes, les lleis i les prohibicions. Avui hem de començar una guerra, crear un gran monopoli o fer un descobriment revolucionari. Avui és dia per les heroïcitats, per escriure el nostre nom en la història. Avui és un molt bon dia per canviar el món!
No és la primera vegada que parlo del meu gat aquí al blog i, suposo, que tampoc serà la última. Però avui no us vull parlar del meu gat vedell, de més de deu quilos de pes, sinó d’un gatet petit que tenim, des de fa poc més de dos mesos, aquí a Barcelona. Es de color blanc grisós, pesa poc més d’un quilo, té unes ungles massa afilades, caga com un cabró, menja per parar un tren i es passa més hores despert de les que hi ha en un sol dia. Ell el l’Osmi. O l’Osmiet tal i com ens agrada dir-li.
No n’era conscient fins que he entrat a l’admin del blog, així que la sorpresa ha estat majúscula quan he vist que portava la barbaritat de 99 entrades. O el què és el mateix: 99 publicacions al bloc. Per tant (redoblament de tambors si us plau) aquesta és la entrada número 100! Cent! O tal com dirien els romans: C a seques. Estic content perquè he aconseguit aquesta xifra bastant abans de que el bloc complís un any (13 de gener) i també perquè, gràcies a Déu, les visites han anat clarament en augment. Ara, després del salt, us deixo unes quantes dades del blog en la que serà l’entrada més diferent de totes (i de moment la més especial)
No us enganyaré, avui no sé què escriure. Quan, als Premis Bloc, vaig ser escollit finalista vaig llegir que el jurat valoraria la constància de publicació, així que, fent un pacte amb mi mateix, em vaig prometre actualitzar cada dia (al més pur estil Espinàs), però collons com costa. Continue reading ‘No sé què escriure’
Comentaris