Suposo que heu notat, centenars de milers de lectors meus, que he estat un temps desaparegut. L’explicació és senzilla: he estat de vacances i no he fet absolutament re. I quan dic re vull dir re. Zero. Nada. I tot aquest temps m’ha servit per reflexionar molt sobre l’odiat estiu (que tantes vegades que comentat). Ara que tot sembla que comença a tornar a la normalitat us exposo les meves conclusions. No pretenc que les comprengueu ni que les compartiu. És més, no demano ni que les llegiu (que no lleixiu) jo les deixo aquí i vosaltres feu el què vulgueu.
Continue reading ‘Les vacances i l’estiu’
Sé estic en una edat en la que res es pot donar per segur, però com que sóc un temerari vaig a fer-vos una petita confessió. Potser me’n penediré, no us dic que no, però és una cosa que fa anys que porto a dins i de la que vull alliberar-me d’una puta vegada: sóc un merda.
Continue reading ‘A barallar-se!’
Quina sort que tinc. Cada dia que em connecto a Internet ho guanyo tot. Viatges, cursos pagats, premis en metàl·lic, ser el visitant 1 milió i un llarg etcètera de coses. Es ben bé que sóc un tiu amb sort… I ara, si no us fa re, penso dedicar el post d’avui a un reguitzell de gent. Tal hi com es feia rabans amb els fotologs que, per cert, encara existeixen. Anem-hi doncs…
Continue reading ‘Dedicant’
Ja començo a estar una mica fins els pebrots de la crisi que mai s’scaba i que, cada dia que passa, ens diuen que el pitjor encara està per arribar. Fa dos anys que el pitjor està per arribar! Em sembla que em fet pasqua abans de ram… El cas és que ja he trobat la solució per sortir d’aquesta crisi que no ens deixa ni respirar i que afecta a qualsevol cosa de la nostra vida quotidiana. Fa falta una bona guerra…
Continue reading ‘Una bona guerra’
Si em permeteu avui vull criticar una mica. I es que hi ha coses que em rebenten de sobremanera. Com per exemple el feminisme. Abans de crucificar-me, però, agraïra que us llegíssiu les meves reflexions. No us demano que les compartiu, ni tant sols que les accepteu, només us demano que les respecteu perquè, sincerament, crec que ens estem passant una mica amb la puta igualtat de sexes. O no?
Continue reading ‘El feminisme’
Passo de tot! Passo dels tuppers, dels menjars preparats, de les conserves, dels àpats enllaunats, dels menjadors d’empresa, de les sales comunitàries, de veure els altres mastegar amb la boca oberta, d’olorar menjars putrefactes, d’escoltar les alabances que fa segons qui de la seva menja i, en general passo dels tuppers. Passo de tot!
Continue reading ‘Tuppers dels pebrots’
Avui, anant a la feina amb moto com cada dia, m’he adonat d’una curiositat que mai m’avia plantejat i que m’ha intrigat de mala manera…
Continue reading ‘Visc en un GTA’
S’ha demostrat, sobradament crec, que el tema de la independència catalana interessa ben poc a la resta del planeta. A Catalunya interessa, està clar. A Espanya fan la puta i la ramoneta fent veure que hi donen importància, però la veritat és que tant se’ls hi fot. I a la resta d’Europa, i món sencer, la cosa no és que no interessi, és que simplement es desconeix. I, en cas de que ho coneguin, crec que els hi porta bastant fluixa. Trist però cert. És per això que jo proposo un petit canvi del punt de vista al tema…
Continue reading ‘Problema català’
Els que em coneixen (que segons el facebook son 417 i només 37 segons el Twitter) ja saben de la meva depriment obsessió per la Wikipedia. No m’importa l’idioma, tot i que he de reconèixer que la visito més en castellà que en qualsevol altre idioma. No ho faig per cap preferència política, simplement perquè el meu domini de l’Anglès no és excel·lent i la famosa Viquipèdia està, de moment, molt poc complerta i acurada. Total, que em passo hores a la Wikipedia. Ahir, sense anar més lluny, se’m va donar per buscar el dia del meu aniversari feliç…
Continue reading ‘L’aniversari’
He de reconèixer que jo era dels que no em creia tot aquest tema del canvi climàtic. Bé, més que no creure-me’l, creia que la solució no era culpa nostra. Després d’anys i anys de contaminació, d’empreses fotent el que els hi ha donat la gana, de nul reciclatge i zero consciència mediambiental, trobo molt injust que ens facin pagar tots els plats trencats a la nostra generació. Que si, també tenim part de culpa, però no tota collons!
Continue reading ‘El temps’
Comentaris