Tonteries vàries i diverses.
Divertida tira còmica per acabar la setmana. Volia escriure alguna cosa més decent, però estic tinguent problemes amb l’ordinador, així que us haureu de donar per satisfets amb axiò. I recordeu que encara em podeu votar! que ja s’acaben el dies…
De :: Finofilipino
Considero que a l’edat que tinc ja he superat l’època més perillosa de la vida. L’època en la que no tens consciència de les coses, no saps distingir el bé del mal i no t’importa enganxar-te a segons quines substàncies. Una època que marca, irremeiablement, la resta de les nostres vides. Fins hi tot m’atreviria a dir que es tracta de l’època més important de la vida d’una persona. Jo, com ja us he dit, considero que he superat aquesta fase perillosa. I crec, a més, que l’he superat amb bona nota. És per això que avui he decidit drogar-me fins a caure mort. Així, pim pam.
Continue reading ‘Les Drogues’
Avui, com tants altres dies, no tinc ganes d’escriure, així que us deixo amb una tira còmica ràpida. A veure si demà m’inspiro i escric alguna cosa amb cara i ulls (cosa que costarà)
Per cert, recordeu que encara em podeu votar al següent Link (Link). He perdut bastant, però segueixo aguantant!
Suposo que heu notat, centenars de milers de lectors meus, que he estat un temps desaparegut. L’explicació és senzilla: he estat de vacances i no he fet absolutament re. I quan dic re vull dir re. Zero. Nada. I tot aquest temps m’ha servit per reflexionar molt sobre l’odiat estiu (que tantes vegades que comentat). Ara que tot sembla que comença a tornar a la normalitat us exposo les meves conclusions. No pretenc que les comprengueu ni que les compartiu. És més, no demano ni que les llegiu (que no lleixiu) jo les deixo aquí i vosaltres feu el què vulgueu.
Continue reading ‘Les vacances i l’estiu’
Continua de Crònica de Guerra 1
14:59h: Surt Dmitri Medvédev. Tots els canals del món i la radio en directe. A la feina tots davant del televisor. Envio un missatge a mon pare dient-li “ojo els Russos”.
15:05h: Rússia acaba de declarar la guerra als Estats Unints.
15:06h: Missatge del meu pare dient “la cosa no pinta bé”
…
Continue reading ‘Crònica de Guerra 2′
No sé exactament què dir, però la veritat és que m’ha fet molta gràcia. Per tant, avui que no tinc ganes d’escriure, una altra ració de l’humor dolent de l’Aleix. I així vaig passant els dies…
De :: Finofilipino
08:00h: Em llevo
08:09h: Ara si, paro el despertador i surto del llit. Faig el primer cafè del dia i escolto (no el miro perquè vaig fent cosestes) al meu bon amic Cuní. Em rento les dents, pixo (assegut) i em rento la cara. Paro la tele. Vaig fins al rebedor i recullo claus (butxaca esquerra), monedes (també butxaca esquerra) i cartera (butxaca del cul). Crido l’ascensor i mentre l’espero penso si hauré tancat tots els llums, cada dia el mateix…
Continue reading ‘Crònica de Guerra’
Interessant vinyeta la que he trobat avui. Em pensava que era l’únic que pensava aquestes coses, però ja sabem tots que, per més original que et creguis, sempre hi haurà algú que faci el mateix i millor. Per tant, toca aprofitar-se del treball dels altres! Us deixo la vinyeta, jo no seria capaç d’expressar-ho millor. A veure que us sembla!
De :: Finofilipino
La crisi afecta a tothom. Fins i tot el nostre superheroi Quim, que abans vivia en una constant situació de benestar, últimament passa penúries. Però, tot i això, ell mai s’ha plantejat deixar de servir al poble sense obtenir res a canvi. És un bona persona, austera, humil i elegant. En la intimitat és en Josep Rodríguez, però a la que hi ha problemes es transforma en el Superheroi Quim, el defensor de Catalunya (i part de l’estranger).
Continue reading ‘El Superheroi Quim’
Sé estic en una edat en la que res es pot donar per segur, però com que sóc un temerari vaig a fer-vos una petita confessió. Potser me’n penediré, no us dic que no, però és una cosa que fa anys que porto a dins i de la que vull alliberar-me d’una puta vegada: sóc un merda.
Continue reading ‘A barallar-se!’
Comentaris