Tenim nous veïns. Al nostre cinquè pis Barcelona, on hi ha dos replans amb 3 pisos cada un, resulta que ens ha arribat un nou veí andorrà que, amb tota la bona fe del món, ens està revolucionant la comunitat. El nostre replà funcionava molt bé, doncs només érem nosaltres (al pis de la punta) i una noia de color al pis petit del mig. Aquesta noia, a part de ser de color, és de Nova York i imparteix classes d’anglès a hores intempestives, així que pràcticament podem dir que en el segon replà de l’últim pis del nostre bloc i vivíem sols. Fins ara. Ara aquesta parella d’andorrans, aparentment sense fills, han arribat amb tota la intenció de quedar-se. Segurament no són mala gent, tot el contrari, però que el nostre ritme de vida s’hagi d’alterar per un foraster no m’acaba d’agradar…
Continue reading ‘El veí’
10 milles per veure una bona Armadura. O dit d’una altra manera: 16′09 quilòmetres per veure una bona armadura. Intentaré donar la meva opinió sobre l’últim disc del grup barceloní Manel sense que m’afectin la quantitat de ventes, les altres crítiques o el meu cor entregat perpètuament a Antònia Font que, per cert, en breu traurà nou disc. 10 milles per veure una bona armadura, o com seguir, sense tocar re, amb una fórmula que de moment funciona a la perfecció.
Continue reading ‘El disc 1.5 de Manel’
Continua de Crònica de Guerra 6
23:13h: Passen per la carretera centenars de cotxes de l’exèrcit. Duen les sirenes engegades i van a tota hòstia.
23:15h: Ha passat alguna cosa molt grossa, però no sabem què.
23:34h: El missatge de la tele es segueix repetint. Collons! Collons! Collons! Quin neguit!
…
Continue reading ‘Crònica de Guerra 7′
Fa gairebé tres mesos que tinc abandonats els relats de la col·lecció “Cròniques de Guerra” i com que vaig emmerdar molt la troca he pensat que, abans de seguir, el millor seria fer-ne un breu resum per tal de que tot quedi clar i no hi hagi dubtes ara que seguiré amb la història. Correcte? Doncs vinga! En capítols anteriors de Crònica de Guerra…
Continue reading ‘Resum Cròniques de Guerra’
L’arbre de maduixa de davant de casa avui feia taronges, així que me n’he exprimit una i he agafat l’hovercraft per anar cap a la feina. inpuntual com sempre i en dia equivocat com acostumo. Jo no sóc així. Sóc de meló.
Continue reading ‘Sense Sentit’
Ahir, per primera vegada a la meva vida, vaig assistir als premis Enderrock, organitzats per la revista que duu el mateix nom, i celebrats a la sala Artèria Paral·lel. He de precisar que tampoc havia anat mai a la sala Artèria Paral·lel i mira que quan era jove havia voltat totes les sales, discoteques i saletes de Barcelona, però pel que sembla em faltava aquesta. Abans de començar a donar la meva (qüestionable) opinió he de dir que m’ho vaig passar molt bé i que, per poc que pugui, l’any que ve hi tornaré. Anem al gra doncs!
Continue reading ‘Premis Enderrock 2011′
Aquesta setmana, per variar una mica, m’he quedat sense moto. Diverses jugades del destí, sumades al meu descontrol per complir revisions obligatòries, han fet que m’hagi de quedar uns quants i llargs dies sense moto. Les alternatives són simples: metro, bus o taxi. Descartat el taxi, per raons econòmiques més que evidents, només queda escollir entre metro i bus. I com que el bus no m’agrada gens ni mica, no em queda altre remei que anar amb metro. Com els pobres, si. Però al cap i a la fi és el què sóc, així que ja estic al lloc on em pertoca. Total, que ja fa dies que vaig amb metro.
Molt bona nit a tothom! O com diria una persona que tots coneixem: Hola macus!
No sé si sabré fer això de ser Rei Carnestoltes, l’anterior va deixar un nivell molt alt i el puta ara em cobra un euro i mig per cervesa…
Continue reading ‘Discurs Rei Carnestoltes’
Aquest passat cap de setmana (i divendres) he estat a la gran i històrica Londres. La gent se’n feia creus quan l’hi deia que no hi havia estat mai, però què voleu que us hi digui, la meva política de viatges sempre anteposa països culinàriament bons a països amb una història que t’hi cagues però que s’hi menja de pena. Per tant Londres ha tardat en arribar… Però ara ja hi he anat i aquí teniu les meves (més que qüestionables) conclusions.
Continue reading ‘London Calling’
Fa més de 10 anys que tinc el mateix número de mòbil. 10 anys que han servit per canviar-me el mòbil moltíssimes vegades, per anar augmentant prestacions, per fer duplicats de la targeta, per veure la introducció del 3G, les pantalles tàctils, la connectivitat a internet, la sincronització amb la meva biblioteca músical i un sense fi de tonteries i prestacions cada una més inútil i absurda. Molt maques, això si. Però inútils. I, com no podia ser d’altra manera, ja fa temps que m’he passat a l’iPhone i a les bones idees del meu amic Jobs. Però ara fa unes setmanes vaig decidir que ja m’havia cansat de tanta tonteria i vaig decidir canviar radicalment la meva connectivitat amb el món.
Continue reading ‘El mòbil’
Comentaris