Relats, articles, opinió i contes en català
Jo sóc una persona petita, d’un poble petit, d’un país petit, amb un poder adquisitiu petit i una ment bastant petita. Suposo que per això tinc un concepte una mica especial de la vida, de la normalitat i del que és, o no, correcte. Com ja us he dit repetides vegades, jo sóc de Sant Joan de les Abadesses, un petit poble que reposa a les faldes de serra Cavallera, que té un relativament cristal·lí riu Ter i uns habitants terriblement especials.
Ja fa més d’un parell d’anys que visc amb parella i crec que, després de tot aquest temps, he après a ser un bon novio. No un novio exemplar, però si que domino bastant el tema. En tot aquest temps he après a cuinar relativament bé, a fregar de manera acceptable, a combinar colors amb certa gràcia i, el més important, m’he fet una guia mental de tots els programes que fan a la tele distribuïts per dia i franja horària. Ara ja puc anar a tot arreu, crec.
I ara vaig a destapar un misteri que tothom em pregunta: si, gairebé totes les històries explicades en aquest blog són inventades. Algunes tenen parts certes, però sempre, encara que sigui sense voler, acabo dient mentides, una rere l’altra, per fer més interessant la història. I és que jo sempre he defensat que la mentida és molt més estimulant que la veritat! Però avui, sense que serveixi de precedent, explicaré una anècdota, que em va passar ja fa anys, i que és cent per cent verídica.
Sempre he tingut dues iaies. No recordo que una arribés més tard que l’altra a la meva vida i, juraria, que n’he tingut dues des de que vaig néixer. Avis també en tenia dos, però tal i com ja us vaig explicar fa bastant de temps, un es va quedar pel camí, així que ara tinc un número primer d’avis. Concretament dos àvies i un avi. Números primers tot. De fet, la meva família es regeix íntegrament per números primers, sinó es trenca una genealogia ancestral basada en números primers. Però aquest avui no és el tema. Jo tinc dues àvies. L’una cuina de pebrots. De colló de mico m’atreviria a dir. L’altra, en canvi, cuina per necessitat. No és dolent però… No fotem, no és el mateix. Centrem-nos en la cuinera…
Continue reading ‘Els copiosos menjars de la iaia’
Avui és un bon dia per canviar el món. Avui és un bon dia per mobilitzar un país, qualsevol. Avui toca començar la revolta. Canviar les normes, les lleis i les prohibicions. Avui hem de començar una guerra, crear un gran monopoli o fer un descobriment revolucionari. Avui és dia per les heroïcitats, per escriure el nostre nom en la història. Avui és un molt bon dia per canviar el món!
Comentaris