Tu, Randy Frost, sempre has estat un home de rutines. Res trenca la teva parsimònia ni la teva tradició de llevar-te cada dia a les set trenta del matí, ja plogui, faci sol, sigui festa o laboral. Cada dia esmorzes una torrada amb melmelada, de maduixa habitualment, i beus suc de taronja d’una marca barata que compres al supermercat de la cantonada, perquè el que et cau més aprop de casa és, segons tu, escandalosament més car. Després acostumes a recollir el diari del porxo i te’l llegeixes tot assaborint un extraordinari cafè bolivià que encarregues, un cop per setmana, a la botiga d’ultramarins de la ciutat. Per segons què sempre has estat un llaminer.
Continue reading ‘El llac’
Si us plau, posem tots el crit al cel perquè es prohibirà el nudisme a la ciutat de Barcelona. Llardem de fastigs la prohibició perquè, al cap i a la fi, tots anem despullats pel carrer de la ciutat comtal, no? Sinó no m’explico el rebombori que es respira per una prohibició que trobaria molt lògica si no fos perquè la llei de poder anar despullat pel carrer no ho és gens ni mica. Sembla que els polítics per fi han tocat una mica de peus a terra i rectifiquen una normativa que mai s’hauria d’haver aprovat, des del meu punt de vista, és clar.
Continue reading ‘El Nudisme’
Necessito quatre persones, amb habilitats demostrables, per feina de dos dies altament remunerada. Els interessats, si us plau, que segueixin llegint i s’apuntin als comentaris. En pocs dies em posaré en contacte amb els escollits per donar-los les precises instruccions.
Continue reading ‘Atracament’
Per celebrar que torno a escriure de manera regular i, també, que ahir el blog va complir un any de vida, em disposo a escriure un breu article d’opinió d’aquells que tant m’agraden i que tants arguments us donen per criticar-me. Avui em penso centrar en la il·luminació. En general…
Continue reading ‘Les llums o els llums’
A Norilsk, una petita ciutat molt al nord de Rússia, encara que no ho sembli, i viu gent. És el cas d’en Kolia, miner solter de 32 anys. Ell, al igual que el seu pare, camarada roig orgullós del comunisme, està convençut que Rússia és el millor país del món, el més poderós i, en cas de guerra, el clar guanyador. El seu avi havia lluitat a les ferotges Guerres d’Stalingrad i, encara que sigui mentida, en Kolia sempre ha presumit que son avi, en Yura, va ser un dels primers soldats en entrar a Berlín. Ara, però, el panorama és molt diferent. Ja no hi ha temps per les heroïcitats, les guerres no són com eren abans, el comunisme està en clar declivi i Norilsk, una ciutat que abans havia tallat el bacallà, ara no és més que un munt de runa tirada, sense cap gràcia, sobre el fort permafrost que ho nega tot. Una merda, vaja.
Continue reading ‘Sobreviure’
Comentaris