El Nadal és una època de l’any que, després de tantes i tantes celebracions, encara no sé si m’agrada o no. Per una banda m’agrada l’ambient, els sopars, el menjar, les festes i, com no, els regals. D’altra banda, però, no m’entusiasme la idea de que la religió paralitzi tot el país durant unes, més que molt llargues, dues setmanes. No ho trobo lògic, i menys sabent com està econòmicament el món. Sort que la natura és sàvia, i ha fet que aquest any tot encaixi en caps de setmana. Fa ràbia, si. No ho negaré. Però venim d’un pont llanguíssim de 5 dies que crec que ho compensa sobradament. En tot cas, us agradi o no el Nadal, em disposo a felicitar-vos. Perquè, vulguis que no, sempre fa gràcia.
Continue reading ‘En principi Bon Nadal’
No és la primera vegada que parlo del meu gat aquí al blog i, suposo, que tampoc serà la última. Però avui no us vull parlar del meu gat vedell, de més de deu quilos de pes, sinó d’un gatet petit que tenim, des de fa poc més de dos mesos, aquí a Barcelona. Es de color blanc grisós, pesa poc més d’un quilo, té unes ungles massa afilades, caga com un cabró, menja per parar un tren i es passa més hores despert de les que hi ha en un sol dia. Ell el l’Osmi. O l’Osmiet tal i com ens agrada dir-li.
Continue reading ‘El meu gat i jo’
Quan era petit (més petit) un dels millors dies de l’any era l’arribada al poble de Ses Majestats. M’agradava pensar que venien d’un país llunyà, carregat de romanticisme, història i, sobretot, màgia i felicitat. La seva arribada cada any era diferent, algunes vegades venien amb carrosses, d’altres amb camells, algunes amb moto i, fins hi tot, en recordo una que van arribar asseguts en una espècia de trenet, com aquells que fan rutes turístiques als pobles de platja, però carregat de regals i no d’holandesos cremats pel sol. Amb el fanalet en una mà i la carta en l’altra esperava ansiós el moment de poder seure a la seva falda i explicar-los tot el què volia, la bondat que havia fet i el què els hi deixaria per menjar. Eren altres temps… Ara he crescut, sóc més conscient del que passa al món i he descobert la veritat de Ses Majestats. Una veritat que no m’ha agradat gens…
Continue reading ‘Ses Majestats’
Començo a escriure aquest post, article, relat, narració o conte, sense saber ni què vull dir ni on vull anar a parar. Fa dies que estic espès, la literatura màgica que brollava dels meus dits s’està apagant a poc a poc i, malauradament, he començat a redactar més articles d’opinió, com un mal periodista i no com un bon escriptor, que no relats com ans solia. Estic trist veient com la meva genialitat es va apagant a poc a poc. Déu m’ha concedit un do temporal i ja se m’està gastant? O és que simplement he esgotat ja totes les idees. Estic confús i indecís. Vaig a intentar escriure alguna cosa, a veure si de les meves mans cansades encara emana algun bri d’originalitat, estil i classe.
Continue reading ‘Inspiració’
Ja està, gràcies a Déu s’ha acabat la campanya electoral, s’han celebrat eleccions i ja tenim un president que marxarà i un altre a la recambra apunt per entrar. No sé si el canvi serà bo o dolent, i tampoc entraré a discutir-ho, de política no en sé i podria dir-les molt grosses. Avui, més enllà de la “gran festa de la democràcia”, expressió que sempre m’ha fet molta gràcia, m’agradaria parlar d’un sentiment que, malauradament, està molt estès entre els catalans.
Continue reading ‘El problema català’
Comentaris